El nom d’Albert Einstein s’associa automàticament a la teoria de la relativitat, que va transformar els conceptes d’espai i de temps, i que relacionem amb la bomba atòmica a través de la que probablement sigui la formula més famosa de la física: E=mc2. Aquesta, però, no va ser la seva única gran aportació a la
Al febrer de 1923, poc després de rebre el premi Nobel, Albert Einstein va fer una estada de set dies a Catalunya. En aquests dies va fer quatre conferències sobre la teoria de la relativitat, però també es va entrevistar amb gent del món acadèmic, cultural i polític català. Amb motiu del 90è aniversari d’aquesta
Durant molt de temps, els humans vagàvem pel món sense cap assentament estable. Ens refugiàvem en coves, on ens arriscàvem a trobar-hi un gran felí o una família d’óssos. Ens alimentàvem saquejant prats i boscos, i caçant animals salvatges. Aleshores tots els animals eren salvatges. El que més s’assemblava a un animal domèstic eren els
Gràcies al CERN, aquests dies hem sabut que Peter Higgs és un físic anglès que fa vora 50 anys va predir l’existència d’una partícula que explicaria perquè hi ha partícules que tenen massa i d’altres que no. Molt bé! Ara que ja sabem perquè es diu “de Higgs” potser és hora que descobrim per què
Hauríem de limitar el consum del sucre, com fem amb l’alcohol i el tabac? Hi ha qui creu que sí, i el seu argument és que el sucre compleix tots els requisits que justifiquen les restriccions al consum d’alcohol o de tabac: és present practicament a tot arreu, és temptador, és addicitiu, i és tòxic.
L’any 1976, Steve Jobs i Steve Wozniak van crear Apple Computers. L’empresa és coneguda arreu del món, però el que no és tan conegut és que tant el seu nom com el seu logo són un homenatge a un dels pares de la computació i de la intel·ligència artificial, Alan Turing, de qui enguany se’n
El president Mas va presentar fa poc, al programa Polònia, la seva proposta de referèndum sobre la independència de Catalunya. La pregunta era clara, directa, sense cap ambigüitat. La gràcia del gag estava en les dues respostes possibles: “Sí, tot i que no” i “No, tot i que sí”. Els referèndums es convoquen per demanar
Farts d’haver de memoritzar una tirallonga de decimals, l’any 1897 l’Assemblea General de l’Estat d’Indiana (capital, Indianàpolis) va aprovar un projecte de llei pel qual el valor del nombre pi (la relació entre el perímetre i el diàmetre d’una circumferència) passava a ser de 3,2 a tot l’estat d’Indiana. Per llei. Abans que ningú rigui,
La biografia del descobridor dels rajos còsmics no és només la d’un gran científic, pioner en vàries disciplines de la física i guanyador d’un premi Nobel, també és la història d’un austríac a la primera meitat del segle XX. I com a tal, un repàs a la història recent d’Europa que convida a la reflexió.
Els rajos còsmics són l’única matèria de més enllà del Sistema Solar –i potser fins i tot de la nostra galàxia- que arriba fins la Terra. Aquí rau l’interès que els astrofísics senten vers ells. Però, d’on vénen? Què són? I, com arriben fins aquí? Com us podeu imaginar, les respostes a aquestes tres preguntes
Tal dia com avui, de l’any 1912, a l’hemisferi nord es va produir un eclipsi de Sol gairebé total, i un austríac de només vint-i-nou anys el va aprofitar per enlairar-se amb un globus aerostàtic i mesurar la radiació a l’atmosfera. Aquell 12 d’abril, mentre el Titanic navegava entre Southampton i Terranova, Victor Hess va
Ara que patim una altra glopada de fred siberià potser és un bon moment per esbrinar perquè combatem el fred tapant-nos fins al capdamunt, com fan els tuaregs per protegir-se de la calor en ple desert del Sàhara. Tot plegat és fruit de la segona llei de la termodinàmica. Una llei que diu una cosa
Sovint quan sentim a parlar del retorn de la ciència a la societat pensem només en transferència de tecnologia i en innovació. Aquesta és, certament, una mena de retorn; però no és l’única. La divulgació, com a transferència de coneixement, constitueix una altra mena de retorn. A més d’un element cultural, amb les inquietuds intel·lectuals com
Deixeu-me matisar: la notícia no és que no existeixi sinó que no pot existir. La imatge d’un goril·la gegant enfilat a l’Empire State Building és cinematogràficament impecable. Èpica, inoblidable. Tota una troballa de les històries de ficció. Però només de les de ficció, perquè la llei de la gravetat impedeix que la biologia produeixi una
Dijous passat van filtrar la notícia, i l’endemà la sala de premsa del CERN bullia d’expectació. Per la tarda ja era oficial: pendents encara d’algunes revisions, un equip d’investigadors havia detectat unes partícules –neutrins- movent-se més ràpides que la llum al buit, aquells famosos 300.000 km/s. L’endemà ens vam llevar amb dos titulars: un parlava