Eureka!

Al febrer de 1923, poc després de rebre el premi Nobel, Albert Einstein va fer una estada de set dies a Catalunya. En aquests dies va fer quatre conferències sobre la teoria de la relativitat, però també es va entrevistar amb gent del món acadèmic, cultural i polític català. Amb motiu del 90è aniversari d’aquesta visita, la Generalitat ha preparat un web, en el que hi he col·laborat, on n’explica els detalls i hi recull documentació.

Per què va venir?
Esteve Terrades, catedràtic de la Universitat de Barcelona, va contactar Einstein en nom de la Mancomunitat de Catalunya per tal que vingués a oferir un cicle de conferències sobre la relativitat. Aquests cursos, organitzats pel Consell de Pedagogia, s’emmarquen en un l’objectiu polític de modernització que impulsava la Mancomunitat. La universalització de l’ensenyament i l’impuls a ciència eren dos elements cabdals d’aquest objectiu.

Per què Einstein?
Contràriament al que ara ens pot semblar, Einstein no era el que en diríem “una aposta segura”. L’any 1923 bona part de la comunitat científica –aquí i arreu del món- encara es negava a donar per bona la seva teoria de la relativitat. La iniciativa de contactar Einstein va ser una aposta personal d’Esteve Terrades, membre del Consell de Pedagogia, ferm defensor de la relativitat. Entre els seus detractors destacava la figura de Josep Comas i Solà, aleshores director de l’Observatori Fabra. Quan Einstein va visitar Catalunya feia poc més d’un any que li havia estat concedir el premi Nobel, però no per la teoria de la relativitat sinó per l’explicació de l’efecte fotoelèctric. L’Acadèmia Nobel mai el va premiar per la teoria de la relativitat.

Einstein i el seu temps
Més enllà de la seva vessant científica, Einstein va ser sempre una persona d’unes profundes conviccions ideològiques, amb les que sempre es va comprometre. Ja d’adolescent, al disset anys, havia renunciat a la nacionalitat alemanya perquè es va negar a fer el servei militar. Va ser un apàtrida durant cinc anys, fins que va obtenir la nacionalitat suïssa. L’any 1914, quan ja era un científic reconegut, va tornar a la seva Alemanya natal, on va patir represàlies per manifestar-se públicament contra el militarisme del kàiser Guillem i discriminacions per ser jueu.

L’estada
Entre el 22 de febrer i l’1 de març de 1923, Einstein va fer tres conferències a l’Institut d’Estudis Catalans i una a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Però les seves inquietuds culturals i polítiques van fer que també aprofités aquests dies per conèixer el país. Va visitar Sant Cugat, Terrassa, Poblet i l’Espluga de Francolí; va assistir una sessió de música tradicional; i es va imbuir del món polític i sindical. Es va trobar amb Josep Puig i Cadafalch, aleshores president de la Mancomunitat; amb Rafael Campalans, un històric del socialisme català; i amb el sindicalista Ángel Pestaña, amb qui va assistir a un acte de la CNT.

Què se’n va endur?
Einstein va ser sempre un ferm defensor dels drets de les minories. De tota mena: ètniques, religioses, lingüístiques… Més enllà d’uns discos de sardanes que de tant en tant s’escoltava, Einstein va incorporar el coneixement del “cas català” al seu bagatge. En alguna ocasió el va posar com exemple de poble de protegeix la seva identitat cultural. Algun biògraf fins i tot considera que el coneixement que va fer de la situació catalana podria haver influït en la seva decisió –presa poc després d’aquesta estada- de dimitir del càrrec al Comitè de Cooperació Internacional de la Societat de Nacions, com a protesta que aquest comitè només reconegués un representant per cada Estat. Un fet que, deia, invisibilitzava les minories.

Documentació addicional
Si esteu encuriosits per conèixer més detalls de la visita d’Einstein a Catalunya, en podeu trobar a:
     Web de la Generalitat en commemoratiu del 90è aniversari (febrer 2013)
     Programa “El problema de Gettier” de La xarxa de TV locals (abril 2014)
     Entrevista a Ràdio Sant Cugat (febrer 2013)
     Monogràfic de la revista Quark (maig 2005)
     Entrevista al programa “Maneres de viure” de La xarxa radio (octubre 2013)

(Article publicat al Diari Gran del Sobiranisme, 01/03/2013)