La teoria de la panspèrmia, segons la qual l’origen de la vida no s’ha de buscar a la Terra sinó a l’exterior del nostre planeta, ha guanyat punts gràcies a un experiment on -simulant les condicions d’una nebulosa còsmica- s’ha sintetitzat una mostra asimètrica d’aminoàcids. La hipòtesi que la vida a la Terra tingui un
L’anglès és actualment l’idioma franc de la ciència, la llengua amb què s’ha de publicar qualsevol estudi mínimament rellevant. Als profans, però, res d’això ens arriba a través de les revistes especialitzades sinó a través d’activitats de divulgació. El format pot ser força variat (articles, conferències, llibres, entrevistes, etc…) però perquè ho entenguem amb facilitat és imprescindible que l’idioma
Si mai us han servit un cubata com aquest -amb el nivell arran del got i els glaçons surant com icebergs- potser us heu afanyat a fer-ne el primer glop per evitar que el got vessi quan els glaçons comencin a fondre’s… Si és així, no calia que us afanyéssiu tant. Almenys no si només
Suposo que ja ho sabeu. Avui fa quaranta anys que els humans vam posar el peu a la Lluna. Avui fa quaranta anys d’aquell “…giant leap for mankind”, d’aquella frase tan encertada com poc espontània. M’agradaria celebrar aquest aniversari amb una anècdota i un poema que reflecteixen tant les petites misèries com les petites nobleses dels humans.
Un 18 de març, el de 1609, Galileo Galilei va mirar el cel per primera vegada amb un telescopi. És impossible exagerar la importància que el que aquest home va fer en pocs dies ha tingut en la història del pensament. Feia més de dos mil anys que el cel i la Terra eren dos
La setmana passada la UNESCO va celebrar, a París, la inauguració oficial de l’Any Internacional de l’Astronomia. L’excusa –perdó, el motiu- és que enguany farà 400 anys de les primeres observacions astronòmiques amb telescopi. El proper 18 de març –el dia del feliç aniversari– ja faré un post sobre aquelles observacions de Galileo que van
Hi ha moltes maneres de presentar les lleis de la termodinàmica. La que més m’agrada és la que fa un símil amb un joc amb tres regles molt simples (i cruels). El joc Imaginem-nos un molí d’aigua al costat d’una piscina. Imaginem-nos que fem la força necesària perquè la roda del molí comenci a girar
Coincidint amb aquestes vacances, Recerca en acció, el portal de l’AGAUR dedicat a la divulgació científica ens proposa unes rutes per fer turisme científic. De moment tenim set propostes, però ens en anuncien més durant els propers dies. Quatre de les propostes que ens fan són per fer turisme a Catalunya: la ciutadella ibèrica de
Tothom escombra cap a casa seva. També en ciència, de manera que cada gremi elabora les seves pròpies teories i avui m’agradaria parlar-vos de les tres que conec per explicar la caiguda de l’imperi romà. La que en podríem dir oficial, la favorita dels historiadors, és la versió segons la qual l’imperi va caure víctima
Els 17 posts de divulgació del primer any d’Eureka! Twits de ciència, 27/11/2008Einstein i l’efecte boomerang, 21/11/2008Passejades per ciència i la història de Barcelona, 13/11/2008Premis Nobel 2008, 08/10/2008Els físics contraataquen, 09/09/2008Chemical party: no us perdeu aquest video!, 20/07/2008Sincrotrons: la grandària sí importa (ALBA vs LHC), 18/07/2008Comença l’ESOF 2008, 17/07/2008Vellesa i saviesa, 29/05/2008Què és la vida?,