Aquest dissabte, a la capital del Camp de Túria no hi seré. Com gairebé sempre, d’altra banda, donat que visc prou lluny. Però aquest cop l’absència serà dolguda, amb enyor, enveja de tres déus. I, com diu l’amic Frechina, hi haurà molts motius per sentir no ser-hi, no celebrar-ho.Per una banda, el cartell artístic: Miquel
Sí, aquest dimarts, 10 de novembre, ha fet quatre anys que va començar l’aventura. 4 anys extraordinaris, de recuperar l’opinió en públic, la proposta de debat a cara descoberta, de fer-te més visible en tu, des de dins… 4 anys amb una mica de tot, però amb molta satisfacció.Ara fa pocs dies celebrava -i crec
Primer va ser la revelació. Ara és el fenomen. Però no podeu tractar-lo amb normalitat d’una vegada i deixar de dir foteses per arreplegar xavalla?!En la societat que vivim, qualsevol cosa es pot convertir en or, efímer i corrupte, per a gaudi immediat d’algun desarrelat i esmaperdut caçador de tresors i talents, com si d’esclata-sangs
Demà, dissabte 24, a la nit, serem a Xàtiva, amb el Pep Botifarra, per sentir -aquesta és la paraula principal- de prop la humanitat i l’actitud i visualitzar el país en el seu gest i la seva veu, i també per escoltar les cançons del nou disc.Un cop més, les distàncies s’escurcen en la viva
El passat dia 3 d’octubre, convocats pel pastor d’Olost, Josep Salvans, el Cuca, vaig ser a la mobilització per reclamar el dret de pas en el tram del camí ramader de Vic a Berga, al pas per Olost, en el punt que el càmping d’Olost hi té muntada una tanca que impedeix la continuïtat del
Fa una estona en faltaven algunes i ara ja les hem superat per poc. Impressionant! Les visites sempre tenen alguna cosa de sorprenent, enigmàtic, desitjat, molest, incòmode, il·lusionant… Quan algú truca a la porta, o l’obra i crida-saluda o te la trobes esperant davant de casa, un vespre, un matí, la tarda del diumenge… oportunament
Aquest divendres, 25 de setembre, hi ha dues conferències programades a les que m’agradaria anar. Una relativament a prop de casa, a la comarca del costat. L’altra, un bon tros enllà. Ambdues organitzades per gent amiga i amb finalitats compartides. En elles hi parlen unes dones molt potents, interessants, amb moltes raons i amb molta
Olost ballant al ritme del Solc d’allà enllà.Foto: Teresa Parareda Ja fa dies, des del diumenge dia 2 d’agost, que es va acabar el dissetè Cicle Solc al Lluçanès, la iniciativa de música i cultura popular que des de l’any 1993 se celebra a la comarca del Lluçanès. El cicle d’enguany tenia un seguit de
Impacte emocional. Així és com definiria les sensacions que vaig viure ahir al meu primer concert de Roger Mas, a la sala polivalent de Prats de Lluçanès, en el 1r festival Cant d’Autor del Lluçanès organitzat pel Consorci i el Punt Inquiet de la comarca.La seva interpretació, i la dels músics que són amb ell,
Ja sé que fa una colla de dies de tot això, però no havia trobat el moment per posar-m’hi. Ara, desvetllat per la feina de tot lo dia i la cafeïna que ha comportat, em sento capaç d’encarar-ho.Del 21 al 25 d’abril, un recorregut intens, gairebé iniciàtic, sens dubte sorprenent i d’aprenentatge, em va dur
No vaig poder ser a la festa i així conèixer el nou local. Però els blogs ens fan estar en actiu en el millor espai possible i en situació connectada de forma permanent. Els blogs de Vilaweb ens identifiquen i ens fan els debats més propers. Identificacions i desavinences, com en tots els àmbits d’un
La veritat, és un sentiment que no sé si tindrà possibilitat de fer-se realitat. Però vull manifestar ben obertament el meu desig que Cal Macarró, a Calaf, tingui vida per molts anys. Aquest dissabte en celebren 4, d’anys de feina, de compromís i de bon estar. Si teniu l’oportunitat de ser presents a Cal Macarró,
Malgrat blavers i catalunyesos, feixistes i especuladors, avui juguem a casa. A la capital del sud del país, a la ciutat a la que mai hem renunciat ni renunciarem. Les paraules del Xavi Sarrià em traslladen a la meva València, la que reclama Feliu Ventura, la que canta Maria del Mar Bonet, la que viu
Els dos equips del país, juntament amb quatre representants anglesos, un alemany i un portuguès, arriben a quarst de final de la màxima competició de clubs d’Europa. Novament, som una quarta part del paquet. Ara, caldrà disfrutar-ho i intentar avançar un pas més, i després…La satisfacció és gran, però -sempre hi ha un però- la
Aquest dissabte, dia 28 de febrer, la revista de música i cultura popular, Caramella, organitza una jornada titulada La lírica de la lluita: cançons, idees i revolució. La jornada, que es viurà a Reus (Baix Camp) durant tot el dia, tindrà dues parts ben diferenciades. Per una banda, un seguit de ponències al voltant de