L'Aleix a ca la Toca
Al Lluçanès a recer de cap malastre
Impacte emocional. Així és com definiria les sensacions que vaig viure ahir al meu primer concert de Roger Mas, a la sala polivalent de Prats de Lluçanès, en el 1r festival Cant d’Autor del Lluçanès organitzat pel Consorci i el Punt Inquiet de la comarca.
La seva interpretació, i la dels músics que són amb ell, dels diferents poemes de Verdaguer, convertits en immenses cançons, em va commoure molt endins i per diferents raons. D’una banda, la veu, que tot ho recorria i que arreu es manifestava plena de matisos sensitius enmig de la gravetat. D’una altra, l’accent, solsoní, transitori, fronterer, de ben endins. I els mots, embolcallats, engrandits, ressonants, arrel-tija-fulla-esclatdeflorifruit, edifici de país i sentiments, enllà i aquí.
Amb un llàstima per als acoblaments, el ball de l’àliga de la Patum, transportador a la follia, i els Goigs de la Mare de Déu del Claustre de Solsona, arrel i ironia de terra de senyors i masovers, seminari i urbanisme de contrast.
Francesc Pujols, sornegueria i anècdotes pradenques. Poca gent i l’espai…, com és!
Un plaer i un record, el de la veu que, a ulls clucs, em feia pensar en Xavier Ribalta i els molts poemes ben tractats i estimats.
La seva interpretació, i la dels músics que són amb ell, dels diferents poemes de Verdaguer, convertits en immenses cançons, em va commoure molt endins i per diferents raons. D’una banda, la veu, que tot ho recorria i que arreu es manifestava plena de matisos sensitius enmig de la gravetat. D’una altra, l’accent, solsoní, transitori, fronterer, de ben endins. I els mots, embolcallats, engrandits, ressonants, arrel-tija-fulla-esclatdeflorifruit, edifici de país i sentiments, enllà i aquí.
Amb un llàstima per als acoblaments, el ball de l’àliga de la Patum, transportador a la follia, i els Goigs de la Mare de Déu del Claustre de Solsona, arrel i ironia de terra de senyors i masovers, seminari i urbanisme de contrast.
Francesc Pujols, sornegueria i anècdotes pradenques. Poca gent i l’espai…, com és!
Un plaer i un record, el de la veu que, a ulls clucs, em feia pensar en Xavier Ribalta i els molts poemes ben tractats i estimats.
Foto: Xell Mas
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!