Els comiats en un blog tenen un aire a vegades pornogràfic, a vegades superb. Però no puc evitar de mostrar la meva ràbia, la meva impotència, el meu més gran respecte i estimació per a l’Isidre de l’Institut, l’Isidre Beltrà, el director de l’Institut del Lluçanès. Ja sé que fa anys que no ho era,
És ben cert! Hi hem arribat i amb bona salut i il·lusió. Això és una autèntica satisfacció. Una gran satisfacció per com ha crescut la revista, o sigui la complicitat entre les entitats que la fan possible, entre els més de 200 col·laboradors, entre les entitats, grups, persones, empreses i institucions i els més de
Busqueu-lo, amb ganes i fruïció. Arreu dels Països Catalans el trobarem. I que ens en dugui un bon grapat per al proper any i per als següents! Festes.org i l’Home dels nassos.
El 25 de setembre vam estrenar la temporada de bolets. Avui, 12 de novembre, podríem haver-la clausurat. Si llavors les sensacions viscudes al bosc eren d’esclat, d’inici, de moment trasbalsador, avui eren de silenci, de replegament, d’apaivagament, de final d’etapa.El bosc ha canviat, l’absència de bolets diversos, d’aquests que anomenem “dolents” perquè no els collim,
Avui, a la tele3 han donat una notícia que m’ha semblat interessant, sobretot per allò que té de normal i, alhora, d’extraordinari: tres editorials independents s’associen i creen edi.cat. Xarxa d’editors independents. I allò normal i extra al mateix temps és que són de diferents indrets del país, passant per damunt dels marcs autonòmics i
Ahir va fer tres anys -ja diuen que tots els “sants” tenen vuitada- que vaig obrir aquest blog. Qui ho diria, si gairebé em recordo de tots els posts que he publicat. Si tinc presents molts dels comentaris. Si encara estic aclarint-me quant a la classificació d’aquests textos!Doncs sí. Tres anys d’anar per aquest món
Tan lentament les barques retornen de la nitpels rius que l’ esperança sense ànima nodria,que, en veure-les passar, jo sol des de la riba,m’ hi enfilo per trobar-hi el més pregon de mi.Ulisses que em coneix i sap el meu destí,i estima el fosc dolor d’ aquestes aigües tristes,em du cap a València perquè hi
La cançó de Pau Alabajos, sentiment i reflexió clara i directa. Escolteu-la aquí.
Acabo de llegir una notícia al diari El punt que m’ha deixat d’una peça. Un jutge demana una indemnització per a un conductor que va xocar contra un seglar a Taradell (Osona) i en responsabilitza l’associació de caçadors d’aquella localitat, a qui demana que pagui crec que més de 1.500 euros.La veritat, me l’he rellegida
La localitat alacantina de Mutxamel acull aquest vespre la IV edició de l’Aplec de Sonadors que organitza la regidoria de festes de l’ajuntament i el Grup Alacant, compta amb la participació del So de Mutxamel i, enguany, amb grups de Castilla-La Manxa i Andalucia.Una de les entitats col·laboradores d’aquest important esdeveniment musical al sud del
Avui, i només per mitja horeta, hem estrenat la temporada dels bolets. I ha estat prou gratificant: 5 rovellons, 1 brumosa, un grapat de camagrocs, 3 ulls de perdiu i 1 mare del rovelló.A mig camí entre Santa Eulàlia de Puig-oriol i Sant Agustí de Lluçanès, el bosc a l’entrada de la tardor ens ha
Fa una estona, la cartera ha deixat les cartes a la feina. I entre elles, ha arribat el número de juliol-agost de la revista Temps de Franja, subtitulada Revista de les comarques catalanoparlants d’Aragó. Suposo, doncs, que ella mateixa ens situa. Aquí hi estem subscrits a aquesta publicació mensual que amb gran voluntat, qualitat i
Al meu país la pluja no sap ploure:o plou poc o plou massa;si plou poc és la sequera,si plou massa és la catàstrofe.Qui portarà la pluja a escola?Qui li dirà com s’ha de ploure?Al meu país la pluja no sap ploure. (Raimon) Ahir divendres vaig passar, en anar a repartir la rella, la revista del
Poques coses vull afegir al mail obert de Vicent Partal – per cert, enhorabona pel premi del Miquelet!- que podeu llegir a continuació, només que és molt i molt clar que a Laporta el poden perdre alguns dels errors comesos per excés, però a tots ens pot perdre i per a molt temps que el
Aquestes són les coordenades on trobar el tancament de la Caramella XIX. Una nova aventura, una nova experiència vital. Un nova Caramella.Des d’ara fins a primers de juliol, la revista viurà l’etapa de fer-se producte material, intercanviable, cedible, lliurable. Uns pocs dies sota l’atenta mirada i l’acurat acompanyament del Ricard, de Gràfiques del Matarranya, per