L'Aleix a ca la Toca
Al Lluçanès a recer de cap malastre
Llíria ens mourà l’enyor, l’absència i el compromís
Aquest dissabte, a la capital del Camp de Túria no hi seré. Com gairebé sempre, d’altra banda, donat que visc prou lluny. Però aquest cop l’absència serà dolguda, amb enyor, enveja de tres déus. I, com diu l’amic Frechina, hi haurà molts motius per sentir no ser-hi, no celebrar-ho.
Per una banda, el cartell artístic: Miquel Gil, l’Orquestra Àrab de Barcelona, Pep Gimeno, tots els músics, de l’orquestra als solistes passant per la rondalla…
Per una altra, pel motiu de l’acte i el compromís de l’organització.
Encara, per la companyia i la voluntat de fer-ho i ser-hi.
Més, pel còctel de sensacions, per les imatges, per les veus, per les emocions…
Per tornar a gaudir d’un país que remou i dinamitza la catalanitat des de la més ferma i orgullosa valencianitat, com passa poc i a pocs llocs i en pocs moments a la resta de la nació.
No seré jo qui digui que hi vaig ser, sinó que seré dels que diran i ploraran que van patir-ne l’absència. Com diu el blog del Pep Albinyana, m’hauré de conformar amb la lectura dels blogs. Sort que la sé valuosa, seriosa, desbridada i amb ganes de seguir. El privilegi de llegir-los em farà dolç l’enyor de les veus retronant dins el pit.
Bona nit, Llíria! Recordant la ignomínia de l’expulsió recuperem camí i visualitzem present i futur!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Volia fer un comentari¡¡ Gràcies Aleix per recordar-nos en el teu blog amb aquesta convocatòria un fet ignominiós. I gràcies als compas del País Valencià, els músics compromesos, els organitzadors per no oblidar que enguany fa 400 anys catalans-valencians-aragonesos la majoria de parla diversa catalana-aljamiada-àrab dialectal amb influències amazigs, milers d’ells convertits a la força en cristians però amb la tadició andalusí musulmana al darrera van ser expulsats, massacrats i humiliats pels poders d’estat i el racisme desfermat de les masses ignorants….Els moriscos expulsats(pagesos excel.lents, intel.lectuals, artesans, comerciats) van anar arreu del Magreb, de l’Àfrica negra també…, a Amèrica del Sud i del centre també.., van patir una neteja ètnica d’Estat, i malgrat tot, malgrat aquest fet, sembla que la memòria d’aquests desfici ha estat ocultada i amagada. A Catalunya res de res….potser l’any 2010 algú/na institució recordarà aquest fet? El Museu d’Història de Catalunya? potser?
Aquesta memòria dels moriscos és la memòria més significativa per plantejar una proposta de futur als Països catalans.., una proposta de diversitat i multiplicitat arrelada en la terra, en la realitat del que vivim i del que som, unitat en la pluralitat i diversitat,….
No entenc que ningú/na faci comentaris a aquesta notícia que planteja l’Aleix.