Ahir, dia de Corpus, vam enterrar el pare, el Jordi Cardona i Francisco, a Barcelona, on va néixer fa 88 anys. Al cementiri de Montjuïc, a l’envista del mar que tants cops va solcar. Va ser un acte senzill i sincer, proper i auster. I en la seva memòria, vaig llegir-li el text que trobareu
Tot i l’abassegadora pluja, el lilà ha esclatat, després d’un any sabàtic, i omple d’aroma i d’esplendor colorista l’hort de Ca la Toca. A l’altre cap de l’hort, encara podem contemplar, donat que flairar-les ja no és possible, el darrer episodi del cirerer florit, enguany doble, potent generosament blanc.La primavera, que ha arribat amb ganes
Sí. Crec que aquest deu ser un dels sentiments majoritaris d’avui a molts indrets de casa nostra. Però cal remarcar, més que mai, que ens sentim plenament satisfets de ser d’aquest equip. Sovint, malgrat els directius, malgrat els àrbitres, malgrat els contrincants, malgrat certs estils de ser-ne… I és que estem vivint, amb totes les
Dissabte passat, en acabar la manifestació del 25A a València, vaig refer el camí, aquest cop en tren, fins a Museros. Sé que la passejada des de l’estació fins a Massalfassar és curta, agradable i planera i fa goig de fer-la, sobretot si t’espera un bon sopar i la companyia dels amics de l’Infern.El tren,
Us recomano dos textos. Un d’aquesta casa, l’escrit del Xavi Sarrià sobre l’aniversari de l’assassinat feixista del jove militant independentista Guillem Agulló. I un altre, l’entrevista que publica el diari Gara amb Martxelo Otamendi. No els deixeu passar.
AP7 avall. Diumenge de Rams. A quarts de vuit del vespre, a València. Ens trobem pels carrers de sota de l’avinguda Aragó. El Blak Note està encara tancat. L’Òscar i la resta se’n van a fer el got. Les 8 són propaganda. Va arribant la poca gent. Després, la suficient. S’espera una de les apostes
Un cop més, l’Infern ens obrí la porta i ens acostà al cel, a la mar, a la humanitat. Va ser un vespre apretat. Baixàrem de Prats de Lluçanès a Massalfassar, i ja de nit, vam reprendre la ruta i ens atansàrem a Xàbia. A casa del Pep Bas. Ens esperava una nit inimaginable. Un
Aquest dissabte, l’endemà de Sant Josep, de la cremà, en ple trànsit a la primavera i immers en un estat de tristesa aguda, he retrobat l’Enric Barbat. Sempre referencial, amb aquesta veu tremolosa i nasal que tant m’ha fascinat sempre, he viscut amb el record posat en un parell de cançons d’impacte etern.Fa pocs dies,
El 21 d’abril de 1985, poques setmanes després de la seva mort, Prats de Lluçanès acollí un recital de poesia en homenatge al poeta de Sinera. L’organitzà la revista comarcal existent en aquell moment, l’espurna, de la qual jo n’era redactor. L’acte consistí en una lectura de textos a càrrec de Núria Candela i Feliu
Dissabte passat, vaig ser un dels privilegiats d’assistir a l’estrena mundial dels actes de celebració dels 20 anys del grup Urbàlia Rurana. Va ser al Café l’Infern, de Massalfassar, on el grup i la colla de dimonis local han fet tants tractes i han donat tantes bones vivències a amics, coneguts i passavolants, i han
Sí, avui és Sant Vicenç i a Prats de Lluçanès és Festa Major. Ahir va ser el dia del pregó -enguany fluix i poc lligat al poble, però ens va donar la sortida a la festa-, i avui tindrem dues joies ben arrelades i característiques: el ball de la Trencadansa i els Ballets de Sant
Han passat tants dies que està més a prop tornar-hi que explicar-ho. Però la promesa esdevé deute i ni que sigui per compromís cal tancar el plaer de la volta per un dels dies de Sant Jordi més normals que he viscut en mig segle d’anar fent tombs.I és que després de l’impacte d’Alcoi, vingué
Ja ho diu la cançó, a mitges, de Pirats Sound System i la Gossa Sorda, “no hi ha tanta diferència, Barna, Sants, valència…”, i el BarnaSants d’enguany ho posa negre sobre blanc. Realment una sorpresa i una imatge engrescadora, amb un programa d’actuacions realment impressionant. I començar a Sants amb el Cesc Freixas i acabar
Amb gairebé set dies de retard, poso en marxa l’any al blog. I per fer-ho, enmig del munt de temes que se’m plantegen, he triat l’experiència sempre molt interessant de la Fira de Reis de Montclar, al Berguedà.Com cada any, milers de persones s’acosten al pla d’alzines que acull una de les fires més especials
I anem quedant orfes.Sí, un altre homenot, dels temps de la normalitat del país, que ens deixa. Cap clar, memòria viva, normalitat humana, seriosament valencià, arreladament surrealista…Avui, el Punt, en una de les habituals cròniques democràtiques i catalunyeses a què ens van acostumant els mitjans més nostrats, ens parla de la mort de Joan Monleon,