L'Aleix a ca la Toca

Olost ballant al ritme del Solc d’allà enllà.
Foto: Teresa Parareda

Ja fa dies, des del diumenge dia 2 d’agost, que es va acabar el dissetè Cicle Solc al Lluçanès, la iniciativa de música i cultura popular que des de l’any 1993 se celebra a la comarca del Lluçanès. El cicle d’enguany tenia un seguit de reptes a cobrir i representava una fita en la prolongada trajectòria de la proposta i de l’associació que durant aquests anys ha estat, dia a dia, al darrera de la seva concreció.
Ara, que han passat prou dies i estem enmig d’aquest marasme de paralització que se’n diu “vacances, estiu, agost…”, m’ha semblat oportú de fer-ne un repàs i algunes valoracions.

El Cicle Solc 2009 no era una convocatòria qualsevol ni un any més a afegir als setze anteriors. Aquesta dissetena edició venia marcada per un munt de preguntes, idees, sensacions, dubtes, interrogants i també força esperances.
He estat vinculat al Cicle i a l’associació Solc, música i tradició al Lluçanès des del primer any, amb responsabilitats, col·laboracions i aportacions ben diverses, i he viscut moments de gran eufòria i altres de dubte i sensació de final de recorregut.
Al mes de maig, l’assemblea de l’associació decidia que jo assumís la presidència de l’entitat, en un moment de poca energia col·lectiva i amb la mirada posada en la resolució d’una aposta difícil i compromesa: que Solc i el Consorci del Lluçanès es posessin d’acord per tirar endavant el Cicle i aportar-hi noves propostes, idees i esperances.
A nivell personal, representava una responsabilitat gran i una indubtable complicació, en un moment de molts projectes i dinàmiques per encarar, però també perquè volia dir recollir la feina feta per tanta gent i trobar els mecanismes per garantir la seva continuïtat i que esdevingués un rellançament de cara enfora i de cara endins.
A nivell de l’entitat, volia dir creure que la cendra que cremava amagava un caliu encara fort, encara actiu, encara viu.
A nivell del Lluçanès, volia dir trobar formes i complicitats per garantir que la proposta cultural de més trajectòria i volum, i la que ha contribuït de forma més evident a projectar la comarca, continués ben situada, ben assentada i ben dinàmica.
Fa uns cinc anys, en una assemblea general de l’associació, quan els símptomes del cansament, de la manca de perspectiva, de la sensació de final de trajecte, començaven a treure tímidament el nas en la dinàmica col·lectiva, ja vam apuntar que calia trobar fórmules per garantir la continuïtat i el futur del Cicle Solc i que calia investigar com podíem fer-lo més fort, comptant amb la complicitat i el suport de les institucions que han apostat des del primer dia per aquesta aventura tan valuosa: Diputació de Barcelona, Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana de la Generalitat de Catalunya i els ajuntaments del Lluçanès.
La composició del Consorci del Lluçanès, amb totes les institucions esmentades implicades i amb la presència de Solc dins de l’àmbit d’organismes socials i privats de l’ens, semblava que permetia valorar una nova proposta d’organització i de repartiment de responsabilitats.
L’any 2008 vam fer un primer intent d’acostar posicions i reflexionar sobre el tema. No vam tancar cap proposta però segurament va servir per veure’n l’interès i quines coses calia encarar primordialment.

I va ser aquest any, 2009, quan vam posar fil a l’agulla, vam enfilar i hem cosit!
I s’ha fet un Cicle Solc al Lluçanès amb tots els ingredients, amb una proposta musical de primer nivell, amb una dinàmica de treball àgil i coordinada i amb una cosa molt important: la sensació d’haver encetat un camí que ha de donar molts i bons fruits per a una de les més veteranes i completes propostes en el camp de la música popular i tradicional i la cultura popular del nostre país.
Vam començar amb un acte distès de compromisos institucionals a Santa Creu de Joglars i vam acabar amb una esplèndida tarda de música, cançó i ball amb la plaça d’Oristà més plena que mai.
El Cicle Solc al Lluçanès -nom amb el qual es defineix el cicle a partir d’enguany- ha obert portes i finestres, ha comptat i debatut i ha apostat per una oferta amb futur. Els resultats a tots nivells han estat favorables i ara cal començar a pensar en els nous formats, en les noves aportacions, en el rendiment que de tot plegat pot treure’n, novament, la comarca i la seva gent. I en el Cicle Solc al Lluçanès 2010, el divuitè!
Des del punt de vista de l’associació, ara cal endegar un aprenentatge important. I és que no serem els únics i universals responsables del Cicle Solc. Haurem d’aprendre a compartir el projecte, haurem de delegar funcions, haurem de seguir aprenent a treballar amb altres i noves energies, sensibilitats i plantejaments. Haurem de garantir la continuïtat de base del projecte i haurem de saber estar a l’alçada dels nous reptes que es plantegin. Per això, és molt important que l’associació Solc, música i tradició al Lluçanès trobi les seves prioritats, les organitzi, les planifiqui i les faci públiques, sabent que hem aportat una cosa important a la comarca, com és haver desmuntat el mite que Solc era un món tancat i a part i que no comptava amb la resta. I també haurem de seguir deixant clar que Solc sí que és una associació amb projecció, amb criteri i amb voluntat de dir i fer allò que creu i considera important per al Lluçanès. Per això, l’associació seguirà treballant en projectes com l’Inventari del Patrimoni, la Transhumància, els Tallers per a la Festa, el DansalSolc, la revista Caramella, l’edició de llibres i/o discos, la recuperació i difusió de la tradició oral, organitzant tallers o jornades i seguirem aportant idees i propostes en el terreny de la cultura popular. Com sempre, vaja.
L’experiència d’aquest any ha estat un enriquidor i complex aprenentatge i ha calgut explicar una i una altra vegada que això que hem fet és un pacte, que no és una absorció, que podem intentar treballar junts, malgrat que en molts temes puguem tenir diferències o veure les coses de formes no coincidents. Aquesta ha estat la filosofia de Solc i la col·laboració amb ajuntaments, entitats, col·lectius i persones al llarg d’aquests disset anys n’és una bona mostra.
Que tot hagi anat així ha estat fruit de l’acord esmentat, i de la decisió de tota la gent de Solc d’apostar per una via de futur. Crec que la satisfacció està del tot justificada.
El Cicle Solc 2009 és mort, visca el Cicle Solc 2010!! I visca l’associació Solc, música i tradició al Lluçanès!!