És fa molt difícil expressar en paraules les sensacions d’una trajectòria tan intensa i d’influències tan pregones. Sembla que va ser ahir, que van començar les mirades, les observacions precises i generoses, agudes i atentes. Ahir mateix, quan els somriures es manifestaven desbridats, entre cridaners i acollidors. Gairebé podríem parlar d’experiència si no fos tan
Avui -i ahir i fa uns dies ja ho remenàvem-, he viscut un moment realment important. La mare m’ha fet hereu d’un tresor molt preuat, de fa molts anys lliurat amb il·lusió i passió compartida -i en els darrers anys amb una dosi gran d’esforç- i que em fa sentir dipositari de quelcom important, d’un
No diràs la teua paraula amb voluntat d’antologia, car la diràs honestament, iradament, sense pensar en ninguna posteritat, com no siga la del teu poble. Ningú em robarà el país, ni la seva veu, tossudament revinclem davant la mediocritat de les sangoneres i ens refarem al cim, al fons, a la plana, vora l’aigua, en
Cal agrair a la gent del casal Tio Cuc i del grup el Diluvi que ens ajudin a veure el país tal com és, com es mou, com s’organitza. El lipdub del casal popular Tio Cuc i del grup de folk el Diluvi ens situen. Ah! I no us oblideu de llegir, sentir i emocionar-vos
A falles aniria, cada dia. I a la Intifalla. Però no podré. Tu t’ho perdràs?
L’homenatge a l’Ovidi a Alcoi, aquest 2 de febrer del 2013. Perquè no és qui se’n va, sinó qui torna per quedar-se.
Potser valia molt la pena haver-hi set, però viure’l a través del bloig del Josep Vicent Frechina és una experiència bonica de veritat. I és que quan algú té la sort d’haver après a caminar per determinats jardins amb unes referències com les que aporta el meu amic Vicent, i a més has pogut saber
Com deia Joan Fuster, hi ha un himne pendent, popular i nacional i aquest pot ser la Muixeranga. Deixem que faci camí i que ens emocioni com cap altre. En homenatge a Fuster, les Muixerangues es van enfilar aquest diumenge a Sueca. Impressionants.
Avui, amb l’absència encongint-se ben endins, és un dia important. A l’Olleria es refà un esdeveniment succeït fa un grapat d’anys, amb dos protagonistes d’excepció i d’absència excepcionalment present. Ovidi Montllor recitava poemes de Joan Fuster l’any 1993 en aquesta localitat de la Vall d’Albaida. 19 anys després, i a partir del disc impulsat per
Avui hi ha convocats dos actes amb motiu de la Festa Estellés 2012 als quals m’agradaria anar. Per la ubicació de cadascun és impossible anar als dos, però per altres motius m’és impossible anar ni que sigui a un. Vosaltres, si podeu, aprofiteu i gaudiu-ne. Al Cafè l’Infern, de Massalfassar (Horta nord)A les 10 de
Aquest text és l’editorial del número 27 de la revista de música i cultura popular, Caramella,* corresponent al semestre juliol-desembre del 2012. Les polítiques sobre la llengua i la cultura que patim als Països Catalans en són la referència. En el moment d’escriure aquestes ratlles —Calaceit, 9 de juny— s’anuncia el rescat europeu del sistema
IAHRAQ TEASER from TRAMA produccions on Vimeo. Ahir vam tenir el goig i la sort de ser a la presentació del documental que el grup Trama produccions (la Meritxell Verdaguer, l’Ignasi Costa i l’Andreu Rosés) han fet per conèixer les sensacions de tres tunisians residents als Països Catalans al voltant dels canvis soferts al seu
Tant és ara com abansperquè això ja ve d’enrerenomés hi ha una senyeradels Països Catalans Divendres, 13 de juliol, poc més enllà de les 10 de la nit, amb un claustre de Santa Maria de Lluçà ben ple, en una nit plàcida i de temperatura molt agradable, Biel Majoral, acompanyat dels seus músics inseparables, Delfí
Per setzena vegada, aquest dissabte, Massalfassar, de la mà de l’associació Tramús, celebra el Cant al ras. El sopar a la plaça, i una llarga i intensa nit de cant. A gaudir-ne, enllaçats! I recordeu, 30 de juny, 19a Trobada de cantadores i cantadors al Lluçanès, a la Torre d’Oristà, i 14 de juliol, la
Les semifinals de la Champions ens deixen la imatge d’una Europa sense futbol, si exceptuem el Barça. De quatre equips amb nom, història i poder econòmic, només un, el que fa un grapat d’anys que s’hi dedica un cop i un altre, el Barça, juga a futbol i ho fa com gairebé ningú. La resta…