L'Aleix a ca la Toca
Al Lluçanès a recer de cap malastre
Fa una estona en faltaven algunes i ara ja les hem superat per poc. Impressionant! Les visites sempre tenen alguna cosa de sorprenent, enigmàtic, desitjat, molest, incòmode, il·lusionant… Quan algú truca a la porta, o l’obra i crida-saluda o te la trobes esperant davant de casa, un vespre, un matí, la tarda del diumenge… oportunament o inoportuna. En qualsevol cas, et visita per algun motiu.
Com ja vaig dir, i no hi tornaré ara, en arribar a les 50.000, estic sorprès, engrescat, encuriosit i em fa molta il·lusió. Crec que és un nivell de relació moltes vegades silent, però real que motiva a seguir escrivint, reclamant, comunicant o discutint.
En aquests darrers setze mesos, des de l’assoliment de la meitat, he fet nous amics i he discutit acaloradament amb altres menys amistosos. He perdut el fil de l’escriure uns quants cops i he engegat trajectes d’alta intensitat. No he parlat gaire de l’hort i del poble o la comarca i m’he dedicat més al país i a les meves coses. Bé està, és un any de molta feina i alguns canvis i segur que al blog s’anirà reflectint de mica en mica. Tinc coses pendents d’acabar, d’altres de dir i d’altres d’aprofundir. També ho anirem fent. Amb el vostre ajut, com sempre. I com sempre, moltes gràcies per ser-hi!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sí que ho és. Endavant!
El fet que faci molts anys que batallis, segur que comporta que hi hagi una sèrie de gent, com jo, que et llegim habitualment… encara que sovint, sense expressar-ho, discrepem, sobretot pel que fa a l’opció política.
Endavant!
Suposo que les visites són proporcionals al volum d’escriptura.
Si no escrivíssin, no podríem visitar i llegir. Així doncs, que no pari la teva escriptura.
Sort!!!!!!
Endavant company, endavant. Molt rebé aquesta revolució comunicativa i relacional. Jo també et llegeixo, de tant en tant però. Una forta abraçada.
bon dia i felicitats amic Aleix per la fita.
Per sobre de tot espero que mai perdis l’element vital en aquesta vida per a dur a terme qualsevol projecte,…. des d’aixecar el gratacels més alt al simple fet d’escriure 4 línees… la il.lusió!!! la força intangible que tot ho empeny, l’energia que et fa sortir del llit cada matí amb un nou horitzó al davant cap on dirigir te….
segueix fent bon ús del dò de la paraula que tens, i sobretot no et descuidis dels amants de la poesia, com un servidor, que tan ens agrada que ens parlis de l’hort o del que sigui…però en la linea que tu ja saps ens agrada!!!!
abraçada des de la city…
Vaig uns dies tard, però suposo que s’hi val igualment: per molts anys, amic Aleix!!! Déu-ni-do quantes visites a ca la Toca! Haureu de començar a pensar a posar una sala d’espera, com aquelles que expliquen de les cases d’abans, que en comptes de trobar-t’hi una revista del cor de l’any de la picor, et servien una mica de pa amb llonganissa. Doncs res, el que et deia: per molts anys puguis anar bloguejant!!!