A aquelles altures, les meues mans semblaven les d’un leprós plenes de llagues, i tenia els llavis tallats com els d’un assedegat a punt de morir al desert. Em vaig haver de comprar crema de cacau i aplicar-me-la sovint. Per Bartolomé Sanz Albiñana La mili era una forma de sotmetiment dels espanyols a l’estat,
El diumenge ens vam alçar una hora més tard, a les 7.40. Els qui no volien anar a missa havien d’anar a cuina on es treballava molt i fins molt tard. Ja es poden imaginar com va créixer el fervor religiós. Per Bartolomé Sanz Albiñana L’única forma de suportar el fred en aquell lloc
Un caporal primer i uns auxiliars van començar a fer-nos la guitza: era part del ritual de les quintades o bromes pesades (a vegades humiliants) que els soldats veterans fan als reclutes, a tall d’iniciació, quan aquests arriben a la caserna. Per Bartolomé Sanz Albiñana Avortades totes les temptatives de fer el servei militar
Sorteig de quintos (Fotografia: https://www.loteriamanises.com) «No vaig comunicar a ningú que al gener m’incorporava a files, no fóra cas que algú es traguera de la mànega alguna disposició transitòria que m’impedira d’optar a una plaça docent universitària en eixes circumstàncies.» Per Bartolomé Sanz El meu mentor (el meu padrí, per a entendre’ns) em va
Acabada la carrera, el que volia era començar a treballar i deixar de ser una càrrega per a la meua família. I si per a aconseguir-ho haguera calgut escriure dues tesines, les hauria escrites. Per Bartolomé Sanz Albiñana El primer d’octubre de 1976, sense haver llegit encara la tesina, seguint les instruccions del meu
Fotografia: el poeta León Felipe Feta la presentació de la primera tesina, em va pegar molt tort que el senyor Oleza em diguera que la meua investigació li sonava a Concha Zardoya (lit.) (1914-2004), perquè a mi em sonava a més coses Per Bartolomé Sanz Albiñana Abans de tornar al doctor Conejero, em permetran
Era el millor encantador de serps que vaig conéixer a la universitat, ho admet. Hauria triomfat en qualsevol negoci que se li haguera ocorregut. Crec que la lliçó de fer negocis la degué aprendre del mestre Shakespeare, que també era un negociant nat Per Bartolomé Sanz Albiñana En el doctor Conejero, persona i personatge
Manuel Ángel Conejero (Fotografia uv.es) En el moment de preparar-me les oposicions em vaig adonar que les classes de la facultat m’havien servit de ben poc: havia de començar pràcticament de zero, tema a tema; les coses com siguen. Per Bartolomé Sanz Albiñana Com no podia ser d’una altra manera, en aquestes memòries de joventut
(Fotografia: http://blocs.mesvilaweb.cat/arabislam) Un company deia convençut que no ens podien militaritzar perquè no sabíem com s’agafava un fusell; un altre opinava que primer havien de cridar-nos a files; un tercer afegia que la nostra lleva ja havia fet la mili i que primer els cridarien a ells. Jo resava perquè no passara res de tot
Si algú es pregunta com s’aprén a investigar, és molt fàcil: investigant. Llegint, llegint, llegint per tal de no descobrir la Mediterrània: m’entenen? Per Bartolomé Sanz Albiñana Quan me’n vaig adonar, ja era l’últim curs de carrera, és a dir, el cinqué i tercer d’especialitat. L’estiu que acabava l’àvia Teresa s’havia mort tranquil·lament al
Imagine que don Manuel era conscient de la nostra ignorància lingüística a nivell escrit i que començava a construir la casa per la teulada Per Bartolomé Sanz Albiñana Repasse el meu món real, el que formen persones i esdeveniments, aquell on transcorria la meua vida, i en aquell quart curs de carrera (segon d’especialitat)
Aquell curs jo era un fan empedreït i devot declarat de Bob Dylan, i sentia ‘Planet Waves’, ‘Blood on the Tracks’, ‘Before the Flood’ i ‘The Basement Tapes’ Per Bartolomé Sanz Albiñana I mentre tenia malsons sobre com ens examinaríem de la història de la llengua anglesa (matèria que les generacions en deien lingüística
Imatge: «Oh! Flames of Furious Desires», 1796, de William Blake (Bridgeman Images) Jo sempre li he pegat voltes a com determinades persones, entre les quals el professor Pérez Gállego (1934-2013), tenien una capacitat de lectura i de treball tan grans. Finalment, a setanta anys, crec que ho he entés; però no els ho dic per
Una de les coses que més lamente d’aquell curs pels motius que he explicat és no tindre ni idea de la història de la llengua anglesa Per Bartolomé Sanz Albiñana Continuant amb els contextos social, acadèmic i personal en què transcorria la meua vida i en els quals tracte de reflectir una època concreta,
Als dos dies de tindre-la em vaig adonar que aquella dona sabia molt bé què tenia entre mans, i puc dir que fins i tot li vaig prendre gust a aquella matèria, tot i la dificultat. Per Bartolomé Sanz Albiñana Aquest exercici que he mamprés de retratar-me estaria abocat al fracàs si no fóra