Representació de “Arlequines sin eco” de Manuel Molins. Fotografia de Rafael Gassent Potser hem oblidat alguna obra i algun director, i això que ja hem dedicat un altre article al tema. Els anys seixanta van ser únics per al teatre al seminari de Montcada Per Bartolomé Sanz Albiñana Una última observació que em féu Manuel
Representació de “Arlequines sin eco”, de Manuel Molins. Fotografia de Rafael Gassent La persona més activa i que més ens podia aclarir dubtes en aquest àmbit és Manuel Molins, a qui agraïsc la contribució per a sedimentar els nostres records, tan llunyans que ja ens semblen eteris Per Bartolomé Sanz Albiñana Arran de l’article Últim
Arc de carboni d’un projector Finalment, amb molt d’esforç, vaig aconseguir el curtmetratge gràcies a Joaquín Carchano, de Gorga. Ara, digitalitzat, el podem veure ací i descobrir qui en foren els actors Per Bartolomé Sanz Albiñana A primers de l’octubre passat vaig quedar amb Justo Pérez Cebriá, de Gaianes, per a xarrar. Ho vam fer
La selecció de les pel·lícules la feia Cháfer, generalment de films que ja havia vist; de vegades, la tria era de dubtosa acceptació per part dels pares espirituals. Per Bartolomé Sanz Albiñana Reprenc el fil. Don José M. Monzó era qui sabia de cinema i fins i tot havia redactat uns textos sobre les pel·lícules
Fotograma de la pel·lícula “Del rosa… al amarillo” Per a Cunyat, un dels moments importants del cineclub a Montcada fou el cicle de nou cinema espanyol amb films com “Nueve cartas a Berta”, “La caza”, “Del rosa… al amarillo” i alguna més, perquè va ser quan el pare [Alfons] Roig declarà que s’havia convertit al
Si alguna cosa em vaig estalviar en el meu pas per l’institut de l’Olleria va ser el procés enrevessat de gestar un nou centre d’ensenyament. Per Bartolomé Sanz Albiñana Escric aquest article quan ja ha passat un mes llarg de la gota freda de finals d’octubre. Al fil de les peticions de dimissió que s’han
Llibre publicat amb motiu del 10é aniversari de l’IES Vermellar de l’Olleria És el que dic: al cap d’un any d’haver arribat jo a l’institut, quan me’n vaig anar l’empresa encara anava al seu ritme i no sé si la conselleria els va sancionar pel retard en els terminis. Per Bartolomé Sanz Albiñana La notificació
Fins i tot el meu inspector se sorprenia que em preocupara de promocionar l’excel·lència en un moment que en educació primava el “café para todos”, és a dir, tots iguals, sense cap distinció. Per Bartolomé Sanz Albiñana A mesura que escric, ja no tinc gaire clar si explique una història o faig un retrat. Procure,
Fotografia: Direcció Territorial d’Educació al carrer de Gregori Gea de València S’alçà de la taula per a donar per acabada l’entrevista: “Oblida tot això i dedica’t a la vida fàcil. L’administració és un corró”. Per Bartolomé Sanz Albiñana Cada institut té la seua història, una història que cal contar i que té el seu interés,
Cartell de El cuirassat Potemkin Com que el cinema al seminari de Montcada sempre ha despertat molt d’interés, tinc un altre article sobre la qüestió; però he preferit de publicar primer aquesta “addenda et corrigenda” amb les aportacions dels lectors. Per Bartolomé Sanz Albiñana Recuperar la memòria d’un temps que a poc a poc s’evapora
Niccolò di Bernardo dei Machiavelli Com que els era impossible d’enviar-me cap document de cessament –això hauria estat molt escandalós–, van recórrer a una martingala perquè els oferira el cap en safata Per Bartolomé Sanz Albiñana En la meua biografia hi ha capítols bons i de no tan bons. I el de l’institut de l’Olleria no
I ací hem arribat: enguany és el vint-i-cinqué aniversari de l’esperpent en què es convertí la posada en funcionament de l’institut. Per Bartolomé Sanz Albiñana Sense memòries, diaris, i més narratives com les autobiografies, no es pot fer història per menuda que siga. Són instruments fonamentals per a preservar el record de vida d’un poble,
Inauguració de l’IES Vermellar de l’Olleria. D’esquerra a dreta: Bartolomé Sanz (director), Manuel Tarancon (conseller d’Educació), Rafael Rivera (arquitecte de conselleria) i Vicent Llop (batle de l’Olleria) Segons les meues notes, en aquell claustre vaig dir que no esperava el respecte de la societat ni dels pares, però que el meu equip i jo ens
Eixe cap de setmana em va telefonar un membre de l’equip directiu per a dir-me que a la parella li havien fet a banderes el cotxe i que ho havia denunciat a la Guàrdia Civil Per Bartolomé Sanz Albiñana L’endemà de la inauguració vam rebre la visita del centre formatiu italià Giulio Cesare, de Bari:
Forografia: acte d’inauguració oficial de l’IES de l’Olleria Feta la visita protocol·lària i el piscolabis ràpid en la cantina, les autoritats van pegar a fugir sense ni acomiadar-se. Ho recorde molt bé. Per Bartolomé Sanz Albiñana A la vista de les circumstàncies, de bon començament vaig oldre que el curs no seria gens fàcil. No