La Creueta

Barranc del pont dels Gossos (la Llosa de Ranes)

En el cas de Juan Ballester m’intriguen un parell de coses: què estudiava aquest home a 28 anys (…); eixa una, i l’altra per quin motiu la seua família s’havia traslladat a Benidoleig

Per Bartolomé Sanz Albiñana

El tercer nom que apareix en l’estat número 1 de la Causa General-ram de l’Olleria és el de Juan Ballester Ballester. Se’n diu que té 28 anys, és estudiant, organitzador de la Falange Española “antes del Movimiento”, mort el 19 d’agost de 1936 al port de Càrcer, al terme de la Llosa de Ranes, amb ferides d’arma de foc. I que la defunció consta inscrita en el registre civil sense tindre constància de persones sospitoses d’haver participat en el crim.

El 7 de desembre de 1940, el fiscal instructor ordena al batle i secretari de l’Ajuntament de l’Olleria que esbrinen noms, cognoms i domicili de familiars que puguen aportar informació sobre els assassins de Juan Ballester Ballester i els altres huit assassinats, i “si tales asesinatos han sido o no objeto de denuncia y de procedimiento después de la liberación”. El 27 de març de 1941, el requeriment del fiscal encara no s’havia atés, ni tampoc el 19 de juny d’eixe any. Finalment, el batle envia al fiscal una relació de catorze noms de persones trobades mortes al terme, amb els noms i domicilis dels seus familiars. En el cas de Ballester els familiars són de Benidoleig, però no en consta el domicili.

El 9 de setembre de 1941 (document 42), el fiscal envia un escrit al jutge municipal de Benidoleig perquè prenga declaració a José Ballester Pastor (Far de segon cognom, segons el document número 18) i a Rosalía Ballester Ballester, pare i germana respectivament de l’assassinat.

En la declaració davant del jutge de Benidoleig, la germana manifesta que el 19 d’agost de 1936 es van presentar a l’Olleria, al lloc on estava el seu germà, tres milicians de Xàtiva “acompañados por José Mas Sánchez, vecino de Ollería, y se lo llevaron a Játiva en compañía de otros dos”. En la declaració explica que el 21 d’agost van trobar el seu cadàver en la carretera de València a Madrid, al terme de la Llosa de Ranes, “en el sitio denominado Puente de los Perros”; que el van soterrar en el cementeri d’eixa localitat i que no van denunciar l’assassinat “puesto que la prometida de su expresado hermano y las autoridades del pueblo de Olleria la formularon ante el juez competente (digo) ante las autoridades de Ollería” [sic]. En el document 55, el jutjat de Benidoleig informa que José Ballester Pastor (el pare) no va declarar perquè s’havia mort.

Més avant (11 d’octubre de 1941), el fiscal ordena a la batlia de l’Olleria que comunique la residència o domicili de José Mas Sánchez. El batle comunica que “fue ajusticiado en el Campamento de Paterna en 1939”.

Per una providència, el fiscal instructor demana al jutjat municipal de l’Olleria (1 de desembre de 1941, document 67) el certificat de defunció de Juan Ballester.

Eixe dia, la mateixa autoritat ordena al jutjat de Benidoleig que Rosalía Ballester Ballester amplie la seua declaració i indique si la defunció del germà consta en el registre civil. En la declaració, feta el 3 de desembre, diu que “la defunción de su hermano Juan Ballester Ballester fue inscrita en el libro especial que se custodia en el archivo del juzgado municipal de Llosa de Ranes, según certificación que obra en poder de la que dice”. Segons eixa certificació, el germà aparegué assassinat en aquell terme municipal, en el “puente de los Perros” el 19 d’agost de 1936.

La mateixa sol·licitud es fa al jutjat de la Llosa de Ranes el 19 de desembre del mateix any. El jutge municipal d’aquesta localitat certifica en extracte de l’acta de defunció (document 88, de 20 de desembre de 1941) que Ballester, nascut a l’Olleria, major d’edat, solter, estudiant, “falleció en este término de Llosa de Ranes el 19 de agosto de 1936”. Hi ha una nota que diu: “Caído gloriosamente por Dios y por España”.

És l’última informació que tenim sobre Juan Ballester Ballester, nom que devia aparéixer en la relació de “Caídos por Dios y por España” que hi havia a la façana de l’església parroquial del poble fins que es va eliminar els anys 1970.

Les gestions del fiscal instructor per a conéixer les circumstàncies de la mort de Juan Ballester, amb providències i cartes-ordres a Xàtiva, l’Olleria, Benidoleig i la Llosa de Ranes, ens retraten el fiscal com un home incansable per trobar allò que busca, que esgota totes les possibilitats. Exactament igual com amb els altres casos.  

Pel que fa a Ballester, és el segon dels tres assassinats al terme de l’Olleria que era organitzador de la Falange Española “antes del Movimiento”. En un altre moment faré una breu pinzellada d’eixe partit polític.

En el cas de Juan Ballester m’intriguen un parell de coses: què estudiava aquest home a 28 anys, edat en què normalment hom està treballant; eixa una, i l’altra per quin motiu la seua família s’havia traslladat a Benidoleig. Segur que vostés es deuen fer les mateixes preguntes.