La Creueta

Recordem també que, dos anys després d’acabada la guerra, quan comença la recollida de dades per orde del fiscal instructor, les presons es troben plenes de gent dels vençuts acusats d’haver comés presumptament “actes delictius molt greus”.

Per Bartolomé Sanz Albiñana 

En començar a escriure sobre la Causa General de València, ram d’Atzeneta d’Albaida, ja vaig explicar que tota aquesta important documentació, dipositada a l’Archivo Histórico Nacional i que recopila els fets que els vencedors consideraren delictes comesos en tot el territori de l’estat durant la “dominación roja”, ara és totalment accessible als investigadors i als interessats.

Al llarg dels articles que he redactat sobre què va passar en eixa xicoteta població de la Vall d’Albaida, seguint la narració de la Causa General, deia que eixa documentació és fonamental per a conéixer la violència política durant els primers mesos de la guerra i de la qual se servirà més tard el franquisme per a justificar la repressió amb els judicis sumaríssims.

No entre a valorar ara els documents ni les garanties judicials dels processos. Ací m’interessa d’esbrinar què va passar al meu poble a partir d’aquests papers oficials. I no ho faig, com encomiablement ho puguen fer unes altres persones, per a descobrir el destí final d’algun familiar. Entenc el dolor dels qui van perdre algú i sempre procure de ser empàtic amb eixes situacions. No amague que pels documents que porte consultats m’he trobat amb alguna sorpresa en llegir algun nom que em resulta familiar.

Recordem també que, dos anys després d’acabada la guerra, quan comença la recollida de dades per orde del fiscal instructor, les presons es troben plenes de gent dels vençuts acusats d’haver comés presumptament “actes delictius molt greus”.

El fiscal instructor, Leopoldo Castro Boy, arribat el moment, comença a investigar els fets al terme municipal de l’Olleria. Es tracta d’un professional molt meticulós que, insistentment, remetrà providències, cartes-ordres i recordatoris on calga per a fer encaixar les peces en els trencaclosques que intenta reconstruir. Així, acudirà a les autoritats dels ajuntaments (batles, secretaris i jutges de pau), familiars dels assassinats, testimonis, guàrdia civil, directors de les presons, rectors de les parròquies… i no pararà fins a obtenir la dada i la resposta que busca i necessita. 

Però no correguem tant, que el treball que descriuré i comentaré li va costar al fiscal sis anys, de 1940 a 1946, i consta de 193 documents.

Per a començar-lo, va demanar a les autoritats locals la remissió dels tres estats emplenats.

El 28 de novembre de 1940 el fiscal ordena una providència que literalment diu: “Líbrense oficios a todos los alcaldes y secretarios de los ayuntamientos de la provincia con remisión de los estados uno, dos y tres para que averigüen los delitos de gravedad cometidos en sus respectives términos municipales y remitan relación de ello a este juzgado”. L’Ajuntament de l’Olleria, el 25 de novembre, remet complimentats els tres estats sol·licitats i clou l’ofici amb un clar i contundent “Dios que ha salvado a España, guarde muchos años a V.S. en bien de la misma”.

En l’estat número 1 havia de constar la “Relación de personas residentes en este término municipal, que durante la dominación roja fueron muertas violentamente o desaparecieron y se cree fueron asesinadas”. En el número 2, la “Relación de cadáveres recogidos en este término municipal, de personas no reconocidas como residentes en él, que sufrieron muerte violenta durante la dominación roja”. Per últim, en l’estat número 3 s’havia de fer la “Relación de tormentos, torturas, incendios de edificios, saqueos, destrucciones de iglesia y objetos de culto, profanaciones y otros hechos delictivos que por sus circunstancias, por la alarma o el terror que produjeron deban considerarse como graves, con exclusión de los asesinatos, que fueron cometidos en este término municipal durante la dominación roja”.

En l’estat número 1  de l’Olleria apareixen nou persones:

1- Juan Garcia Hernández, de 56 anys, advocat, mort els 19 d’agost de 1936 al port de l’Olleria, amb ferides d’arma de foc. El decés consta inscrit en el registre civil.

2- Juan Pla Martí, de 43 anys, jornaler, organitzador de Falange Española abans del Movimiento, mort els 19 d’agost de 1936 al port de Càrcer, terme de Beneixida, amb ferides d’arma de foc. El decés consta inscrit en el registre civil. 

3- Juan Ballester Ballester, de 28 anys, estudiant, organitzador de Falange Española abans del Movimiento, mort els 19 d’agost de 1936 al port de Càrcer, terme de la Llosa de Ranes, amb ferides d’arma de foc. El decés consta inscrit en el registre civil.

4- José Úbeda Blasco, de 26 anys, jornaler, organitzador de Falange Española abans del Movimiento, mort els 19 d’agost de 1936 al port de Càrcer, terme de la Llosa de Ranes, amb ferides d’arma de foc. El decés consta inscrit en el registre civil.

5- José M. Llácer Ferrando, de 53 anys, prevere, rector de l’Olleria, mort el 18 de juliol de 1936 al terme municipal de Xiva, amb ferides d’arma de foc. El decés consta inscrit en el registre civil.

6- Antonio Vidal Micó, de 39 anys, prevere, rector de Patraix, mort el 18 de juliol de 1936 al port de Càrcer, terme de la Llosa de Ranes amb ferides d’arma de foc. El decés consta inscrit en el registre civil.

7- Miguel Giner Castells, de 32 anys, llaurador, de Dreta Regional Valenciana, mort el gener de 1939. S’ignora el lloc de la mort, com va ser assassinat i si el decés vas ser inscrit en el registre civil.

8- Juan Beneito Valls. Les seus dades són les mateixes de l’anterior.

9- José Aparici Calatayud. A excepció que era jornaler, es tornen a repetir els detalls identificatius del número 7.

No hi ha sospitosos de ser els autors de cap dels nou crims. Sobre els tres últims es diu que “desaparecieron en los frentes y según noticias particulares fueron asesinados por los rojos al conocer sus ideales”. No sabem si van desertar, si se’n van passar al bàndol contrari, si els van descobrir, ni com van anar els fets finals. Sí que sabem que el gener de 1939 ja era evident qui eren els vencedors i qui els vençuts de la guerra fratricida, i això ens ajuda a entendre algunes coses. El fiscal ho esbrinarà durant els anys que dure la indagació.

En l’estat número 2 trobem huit persones. En coneixem el nom de cinc, quatre dels quals són d’Ontinyent i l’altre era rector de Benitatxell. Set els van trobar morts a la Pedrera (port de l’Olleria) i l’altre, no identificat, a l’Empedrat, un altre paratge de terme. Tots foren assassinats els últims mesos de 1936. La inscripció dels identificats consta en el registre civil. No se’n coneix la filiació política, ni si havien exercit algun càrrec públic.

Els identificats són:

1- Joaquín Vilanova Camallonga
2- Vicente Casanova Gil (rector de Benitatxell)
3- Daniel Campos Casanova
4- Enrique Martínez Soler
5- Ángel Sanchis Ferrero

Pel que fa als no identificats, hi ha una descripció bastant acurada de cadascun d’ells de l’estatura, aspecte físic i vestimenta. Em crida l’atenció que es diga que el decés consta inscrit en el registre civil si no se’n sap la identitat. 

Els estats número 1 i 2 duen el segell de l’Ajuntament de l’Olleria, i estan signats pel batle Boluda i el secretari José Albiñana el 22 de novembre de 1940.

Finalment, en l’estat número 3 trobem la data, la relació dels fets i el nom de les persones perjudicades, a saber:

1- 28 d’agost de 1936. Crema del convent dels Pares Caputxins de l’Olleria. Els perjudicats són la Comunitat dels Pares Caputxins.
2- Agost de 1936. Crema d’imatges i destrucció d’altars de la parròquia, de l’església de sant Doménec, del convent de les monges i de les ermites de l’Aurora i del Santíssim Crist de la Palma. Els perjudicats són la població i les religioses agustines.

En el pròxim escrit continuaré amb el document número 9 de data 7 de desembre de 1940, una providència del fiscal instructor al batle i secretari de l’ajuntament on sol·licita, “previas las averiguaciones necesarias”, els noms i cognoms i domicili de les persones que, per parentesc o coneixement dels fets, pogueren aportar informació sobre els assassinats relacionats en l’estat número 1.