La Creueta

Document 34 de la Causa General-ram de l’Olleria

Els passos que se segueixen per a aclarir les circumstàncies d’aquesta i d’altres morts violentes són paregudes

Per Bartolomé Sanz Albiñana

En els articles següents tractaré de cadascun dels huit assassinats a l’Olleria inclosos en l’estat número 1 de la Causa General-ram de l’Olleria: són persones amb noms i cognoms i que formen part de la memòria del nostre poble. A excepció de Miguel Giner Castells, de malnom Benissa, els altres noms no em resulten gens familiars. Si em sona aquest és simplement perquè un germà seu, que tenia una almàssera al carrer de la Cendra, més tard va ser batle del poble. Són els records infantils que tinc arrelats al cervell: això, més algun programa de festes i alguna fotografia.

En aquest estat número 1, com deia, apareix Juan Pla Martí, inicialment amb aquestes dades: de 43 anys, jornaler, organitzador de Falange Española “antes del Movimiento” (segons consta en el document 5), mort el 19 d’agost de 1936 al port de Càrcer,  al terme de Beneixida, amb ferides d’armes de foc. La defunció consta inscrita en el registre civil i no es tenen sospitosos d’haver participat en el crim. Crec que ja m’he referit al fet que ningú no coneguera detalls dels culpables; eixa amnèsia és comprensible, ja que la por convertia tothom en muts. I com diu Antonio Muñoz Molina, “Vivir con miedo es tan dañino como pasar hambre”. Això, d’una banda.

D’una altra banda, el treball de jornaler es repeteix en més morts. El nom de l’ofici, tan corrent quan jo era xiquet, ara em sembla moribund. Recorde que, de menut, els homes anaven al jornal, i existien expressions com “guanyar-se el jornal”. La consulte en el Diccionari Normatiu Valencià i la segona accepció diu: “Treballador agrícola que va a fer faena al camp no d’una manera permanent, sinó els dies o temporades que el necessiten”.

Els passos que se segueixen per a aclarir les circumstàncies d’aquesta i d’altres morts violentes són paregudes. En primer lloc, el fiscal instructor envia el 7 de desembre de 1940 una providència al batle i secretari de l’Ajuntament de l’Olleria perquè esbrinen noms, cognoms i domicilis de les persones que, per parentesc o per tindre informació dels fets, puguen declarar i aportar tants elements de judici sobre l’assassinat com puguen.

En març de 1941, el batle de Beneixida informa que el cadàver trobat al paratge Venta de Carbonell, a la carretera de València a Casas del Campillo, no correspon a un tal José María com se suposava, sinó a Juan Pla Martí, de 44 anys, natural de l’Olleria, fill de José i Dolores, domiciliat en el carrer de Sant Cristòfol i casat amb Carmen Martí Momblanch, assassinat el 20 d’agost de 1936. Les despulles foren traslladades al cementeri de l’Olleria el 20 de juliol de 1939, segons consta en l’acta de defunció d’aquesta població i segons manifesten Toribio Puerto Albiñana i Vicente Sanchis Ortega, veïns de l’Olleria. 

Amb la informació anterior es rectifica l’errada involuntària comesa en la recollida de les dades de l’estat número 2 “por haberse hecho con los datos incompletos que se pudieron recoger de los vecinos de esta población”. El batle de Beneixida n’informa el fiscal instructor, qui ordena que la informació s’incorpore al ram de l’Olleria.

En document 18 (25 d’agost de 1941, en què es mesclen assassinats de l’estat 1 i 2 no sé per què), el batle de l’Olleria informa que la dona de Juan Pla és Carmen Martí Momblanch, i que tenen dos fills, Carmen i Juan, domiciliats al carrer dels Cadirers, 14 de València.

A continuació la dona, Carmen Martí, i la filla, Carmen Pla, són citades davant el jutjat instructor perquè declaren sobre l’assassinat. La declaració es produeix el 26 de setembre de 1941. El document 32 recull la de la filla, de 19 anys, i el 33 la de la muller, natural de Xàtiva, de 51 anys.

La filla diu que son pare, cap de Falange, fou detingut un dels “primeros días del Movimiento” el juliol de 1936, “conducido a la Abadía, convertida en cárcel, donde permaneció hasta el 18 de agosto siguiente, que se lo llevaron en un camión milicianos venidos de Játiva y se lo llevaron a este pueblo y el día siguiente fue asesinado en el término de Cárcel, Casas de Campillo”. D’entre els qui el van detindre, diu, figura “un tal Balaguer”, “ya fusilado”, i un altre que li diuen Juan, de malnom Chano, tots dos veïns de Xàtiva; aquest últim empresonat a Xàtiva.

La dona afig en la declaració que, després de ser detingut i empresonat a la casa abadia, va quedar arrestat a casa, i que el 18 d’agost fou requerit per a anar a prestar declaració a l’ajuntament, fou conduït a la caserna de Sant Francesc de Xàtiva en un camió vigilat, d’on se’l van endur per a assassinar-lo al port de Càrcer. Que, reconegut el cadàver, el van soterrar a Beneixida i posteriorment traslladar a l’Olleria. La defunció apareix inscrita al registre civil de Silla. Recorda que els qui van detindre’l eren els dos germans Quinquereta, Cara de Gos, i Capitán rant a Terra.

El fiscal, en data 29 de setembre de 1941, demana a la batlia de Xàtiva que informe del parador, domicili o residència del tal Balaguer i de Juan, de malnom El Chano, tots dos “milicianos rojos”, i que n’aporte noms i cognoms.

Alhora, el fiscal cursa un ofici a la batlia de l’Olleria perquè informe del parador, domicili i residència dels germans Quinquereta, Cara de Gos, i Capitán rant a Terra.

El 2 d’octubre, el batle de l’Olleria contesta que els germans Quinquereta es diuen Samuel i Ricardo Mompó Andaní. El primer resideix a València, al carrer de Sornell, no se’n sap el número, i el segon viu a l’Olleria. Aclareix que “Cara de gos” és Bautista Mompó Doménech, tancat a la presó militar de Xàtiva; i que “Capitán rant a terra” també es troba a la mateixa presó i que li diuen Manuel Pedrón Belda.