La Creueta

Document 72 de la Causa General-ram de l’Olleria

L’acta demanada pel fiscal se signa dos dies després. Les dades són les que ja coneixem, però amb la novetat que no fa constar dos fills sinó quatre: “Carmen, Juan, Amparo y Josefa Pla Martí”

Per Bartolomé Sanz Albiñana

En el document 41 de 6 d’octubre de 1941, el fiscal instructor oficia una diligència al director de la presó de Xàtiva perquè informe dels reclusos Bautista Mompó Domènech i Manuel Pedrón Belda. El cap de la presó contesta dos dies després i informa que el primer es troba a disposició del jutjat militar d’eixa plaça, que l’instrueix el procediment 1169-V; i que el segon es troba a disposició de la mateixa autoritat en el procediment 1197-V, “sujeto a procedimiento S.U. nº 3567 que le instruye el Juzgado Militar nº 18, Pabellones Mercado Central de esa capital”.

El 18 d’octubre de 1941 el batle de Xàtiva informa que el conegut com el Chano és Juan Blasco San Simó (sic), domiciliat al carrer de les Santes, número 46 de Xàtiva, i que es troba reclòs en la presó d’eixe partit. Quant “al tal Balaguer”, segons el batle no es pot concretar res, ja que són molts els qui figuren en els arxius oficials de la ciutat amb aquest cognom; i alguns es troben empresonats i uns altres a l’estranger.

Una setmana més tard, el 24 d’octubre de 1941, el fiscal demana al cap de la presó de Xàtiva un informe actualitzat de la situació de Juan Blasco San Simó (sic). El cap de la presó respon que es troba a disposició del jutjat militar de Xàtiva, Albaida i Aiora que li instrueix el procediment S.O. núm. 1257-V.

El primer de desembre de 1941, el mateix fiscal sol·licita al jutjat municipal de Silla una certificació de l’acta de defunció de Juan Pla Martí, amb l’aclariment que era veí de l’Olleria.

El jutge municipal de Silla, en data 10 de desembre de 1941 (document 73), fa constar que no consta inscrita la defunció de Juan Pla Martí en eixe registre civil ni tampoc se sap res del decés, la qual cosa contradiu la informació aportada inicialment per la dona del difunt.

El 19 de desembre de 1941, una providència del fiscal instructor sol·licita la compareixença de Carmen Martí Momblanch, viuda de Juan Pla Martí, perquè manifeste en quin jutjat figura inscrita la defunció del seu marit. A finals del gener de 1942, en ampliació de la declaració feta anteriorment, la filla afegeix que la defunció de son pare figura inscrita en el llibre 10, full 51, inscripció núm. 5 del registre civil de Beneixida; alhora fa constar que en el moment de ser assassinat era veí de l’Olleria on havia traslladat la residència des de Xàtiva en cessar un comerç que hi tenia.

Amb el número 92 (27 de gener de 1942) trobem una carta-comunicat al jutjat de Beneixida, amb una nota manuscrita en roig que diu “urgentísimo”, en què se sol·licita un certificat d’acta de defunció de Juan Pla Martí, inscrita en aquella població el 17 de juliol de 1939. L’acta demanada pel fiscal se signa dos dies després. Les dades són les que ja coneixem, però amb la novetat que no fa constar dos fills sinó quatre: “Carmen, Juan, Amparo y Josefa Pla Martí”. La inscripció es va fer a partir de les manifestacions d’Antonio Puerto Almiñana i Vicente Sanchis Ortega, veïns de l’Olleria, amb Miguel Alventosa Casanova i Francisco Talens Pla, veïns de Beneixida, com a testimonis presencials. Hi ha una nota marginal que diu: “En virtud de orden del Excmo. Sr. Gobernador civil de fecha de hoy, ha sido trasladado el cadáver de Juan Pla Martí al cementerio de Olleria. Benegida,  veinte de julio de mil novecientos treinta y nueve”.

Ha passat més d’un any entre el primer document i l’últim de la Causa General amb referències a Juan Pla Martí. L’esforç del fiscal instructor perquè cada mort conste inscrita en el registre civil corresponent, i perquè no queden impunes els delictes que les noves autoritats imputen als vençuts, és extraordinari. Així, finalment, després de moltes providències, informes i declaracions de testimonis i familiars tot hauria de quedar clar. Al mateix temps s’aclareixen parador, domicili o residència dels sospitosos d’haver comés els crims per posar-los en mans dels tribunals.

Cada mort és una història dramàtica que caldria completar per tal de conéixer millor la forma amb què cada família va afrontar, en cada cas, les dificultats i va poder tirar endavant. Em ve al cap una estrofa de la cançó “Where have all the flowers gone” de Pete Seeger, que he transformat un poc i adaptat ací:

Què se n’ha fet, d’aquells morts
fa tants anys?
Què se n’ha fet, d’aquells morts
fa tant de temps? 
Les tombes els han cobert.
Ells ja no tornaran.
Ells ja mai més tornaran.