La Creueta

Document 80 de la Causa General-ram de l’Olleria

Segurament, vostés deuen estar tan sorpresos com jo que aquest home fóra assassinat en dos llocs diferents, però sembla que les dues ubicacions es refereixen al mateix lloc, el port de l’Olleria

Per Bartolomé Sanz Albiñana

Un dels nou noms que apareixen en l’estat número 1  de la Causa General-ram de l’Olleria és el de Juan García Hernández. La primera informació hi figura és: 56 anys, advocat, de dretes, mort el 19 d’agost de 1936 al port de l’Olleria per ferides de foc; la defunció consta inscrita en el registre civil; es desconeixen les persones sospitoses de participar en el crim. Aquestes són les dades que es tenen d’aquesta persona a 25 de novembre de 1940, data en què el batle Boluda i el secretari José Albiñana signen els tres estats.

Pel document 17 (25 agost 1941) que el batle envia al fiscal, aquest últim ha sabut que Juan Garcia Hernández és natural de Requena, casat amb Elisa Belda Bellod i que tenen una filla, María, però no n’ha trobat el domicili.

El 10 de setembre de 1941 (document 35) el fiscal sol·licita al jutge municipal que cride a declarar Elisa Belda Bellod i María García Belda, muller i filla respectivament del difunt, perquè manifesten tot el que sàpien sobre l’assassinat: dates, autors, circumstàncies, lloc on es va trobar el cadàver i si es va inscriure la defunció en el registre civil. 

Elisa Belda Bellot (Bellot ara amb “t” final), veïna de Requena, declara davant el jutge municipal i el secretari accidental el 25  setembre de 1941 i explica que el seu marit va ser requerit el 19 d’agost de 1936 pels ocupants d’un cotxe que deien ser de Requena, “acompañados por elementos del comité de Ollería para que se personase en Requena”, a fi que hi declarara, “siendo asesinado a los pocos minutos en el citado pueblo de  Ollería a unos dos kilómetros; el cadáver por elementos del mismo comité fue trasladado al pueblo de Ollería y por gestiones de la familia fue enterrado en dicho cementerio”. La defunció va ser inscrita en el registre civil i, acabada la guerra, el cadàver fou traslladat a Requena. Es va formular la sentència i foren “sentenciados sus autores” (document 38, manuscrit).

Segurament vostés es preguntaran, com jo, què feia aquest home a l’Olleria. Per contestar la pregunta sobre la seua identitat i la seua relació amb el poble he acudit a Josep V. Vidal, cronista oficial de la vila de l’Olleria, qui m’informa que, segons fonts orals, Juan Garcia va ser batle de Requena i propietari de la Casa Santonja els anys trenta del segle passat. També m’indica que va comprar la casa a Julio Santonja Ansaldo. Com que jo continuava preguntant-me què feia aquest home a l’Olleria, el cronista em va aclarir que tots dos eren advocats i que, segurament, Julio Santonja devia necessitar líquid i va vendre la casa a Juan Garcia. D’altra banda, Carmen Pérez, ex-directora general de Patrimoni i néta de l’ex-batle de Requena, n’aporta més detalls en l’article “La Casa Santonja. El Palau dels Marau”, dins el llibre La Casa Santonja-Palau dels Marau en la seua època i el seu temps. Un possible temple maçó (d.a. IEVA-Ajuntament de l’Olleria. 2008).

El relat oral conta que uns milicians el van matar a la Pedrera de l’Olleria i que després el van deixar a la porta de la Casa Santonja. Pot ser que Juan Garcia estiguera assenyalat a Requena i per eixe motiu aquest home, republicà però de dretes,  se’n va vindre fugint a l’Olleria. Però ja sabem que els relats i els testimonis de la guerra d’Espanya poden estar molt viciats.

Jo li pegava encara voltes a la qüestió que un ex-batle de Requena vinguera a amagar-se a l’Olleria, per això em vaig posar en contacte amb l’ajuntament i l’arxiu municipal d’aquella població, i molt amablement em van remetre la informació que segueix:

“Estimado Bartolomé: Juan García Hernández (también Juan Antonio) ya fue alcalde como líder del partido conservador en la Restauración del 1 de abril de 1907 hasta el 15 de julio de 1909. Otra vez alcalde desde el 22 de noviembre de 1913 hasta diciembre de 1915. Otra vez desde el 2 de julio al 10 de diciembre de 1917. Otra vez desde abril de 1930 a abril de 1931. Otra vez como alcalde interino del 10 al 29 de mayo de 1933, por no poseer mayoría absoluta. Su oficio era abogado. Aparece en la Causa General de Requena como asesinado en Ollería el 23 de agosto de 1936. El 5 de septiembre de 1936 le incautaron propiedades por desafección. No poseemos nada de su relación con la Casa Santonja. Si tuviera alguna información de familiares, se la haría llegar. Gracias.”  La màxima imperant durant el període de la Restauració borbònica (1874-1931) i altres moments històrics és “Al amigo el favor; al enemigo, la ley”. Quant a la segona accepció de desafecció segons el DNV, assenyala: “Oposició a alguna cosa, especialment a un règim polític”.

Fet aquest incís aclaridor que estime pertinent per deixar clar d’on veníem, continuem.

El mateix dia que declara la mare, també ho fa la filla, María García Belda, major d’edat, casada i veïna de Requena, qui explica que el 19 d’agost de 1936 son pare fou cridat per uns homes que deien ser de Requena per tal que anara a aquella població a declarar, i que poc després d’eixir de casa fou assassinat prop del poble de l’Olleria; que el cadàver fou traslladat al cementeri del poble on, per indicació de la família, fou soterrat; que la defunció fou inscrita en el registre i, més tard, després de “la liberación”, les restes es traslladaren a Requena; que es va formular denúncia de l’assassinat i que els autors foren sentenciats. (Document 39, de 25 de setembre de 1941).

Les declaracions de mare i filla coincideixen, com es pot veure, i en cap dels dos casos s’apunten noms de sospitosos del crim.

El primer de desembre de 1941, el fiscal instructor demana al jutge municipal de l’Olleria per via urgent la certificació de l’acta de la defunció, cosa que fa el jutge (document 80). L’acta, inscrita en el llibre 36, número 42, full 14, certifica que Juan Garcia Hernández, nascut a Requena, de 56 anys, fill d’Enrique i Rafaela, casat amb Elisa Belda Bellod, “falleció en el HM 7 al 8 del Km 9 de la carretera de Casas del Campillo a Valencia a Villena, el día diecinueve de agosto de 1936”. Segurament, vostés deuen estar tan sorpresos com jo que aquest home fóra assassinat en dos llocs diferents, però sembla que les dues ubicacions es refereixen al mateix lloc, el port de l’Olleria.

La Causa General ja no aporta més informació d’aquest home, si no és que se m’ha escapat o traspaperat algun document. Amb la que tenim, un es pregunta on va ser finalment assassinat. No sé exactament si es referien a detalls com aquest o a uns altres quan els experts m’alertaven que cal agafar la Causa General amb pinces, és a dir, cal molta precaució. La bona qüestió és que de vegades els testimonis que s’hi recullen es contradiuen. No sé si per algun motiu especial o involuntàriament.

En tot cas crec que la societat actual ha de fer exercicis contra l’oblit de totes aquelles persones que van morir i van deixar vídues i fills. I també, és clar, exercicis contra l’oblit d’aquells que es van creuar en el seu camí fent que les aspiracions dels primers quedaren reduïdes a somnis trencats.

És convenient no oblidar que hi va haver exaltació d’odi social i personal a les dues zones: en la zona republicana en nom d’una lluita de classes suposadament revolucionària i alliberadora i que, finalment, va enverinar la convivència; i en la nacional al servei de la restauració d’un ordre que també la va malmetre. El clima de confusió regnant va trencar l’estat de dret i va afectar totes les institucions. Acabada la guerra, l’ordre de 25 de gener de 1940 va mirar de regular les actuacions per a aplicar de manera unificada la nova legislació en els nombrosos consells de guerra amb què començà la repressió sobre la república vençuda. 

Per últim, vull deixar constància que valore i agraïsc l’eficàcia i rapidesa de les institucions i organismes oficials a l’hora de resoldre els meus dubtes i respondre les meues preguntes. A vegades un toca a una porta i es queda in aeternum esperant que li l’òbriguen.