El coc del diumenge… de cine
14 de febrer de 2021
0 comentaris
Ritesh Batra (1979) De vegades un tren equivocat et duu a l’estació desitjada (De “The Lunchbox”) De pel·lícula!
Ritesh Batra (1979) De vegades un tren equivocat et duu a l’estació desitjada (De “The Lunchbox”) De pel·lícula!
La campanya electoral ha acabat, avorrida, lineal, marmòtica i tòpica. La societat catalana l’ha viscuda amb els deures fets, sabent que no és encara el moment de la decisió final . Independentistes i unionistes no intercanviaran un vot. Els podemites només aspiren a formar part d’un govern socialista i els últims pedecatistes a ocupar
El narcisisme és destructiu. Colau no ha pogut superar la seva imatge agosarada de joveneta i s’ha posat en primera fila davant del micròfon i la càmera, valenta ella!, per a fer de rapera. El resultat fa sospitar que ni Colau ni Albiach han estat cridades a triomfar en aquesta faceta. No sé el cost
De molt antic ve l’aïllament de persones infectades per un mal encomanadís, la Bíblia, el Llibre de llibres, en parla més d’un cop, com al Levític on uns versicles prescriuen que el leprós “es quedarà sol i viurà fora del campament”. Les malalties infeccioses han viatjat a través dels segles, s’han reproduït, han mutat
Jaume Vallcorba (1949-2014). De les notes del Bloc Maragall, sobre la llengua. “Sense plantar cara és molt difícil véncer” (Recordem-ho)
El 14-F aniré a votar, com sempre ho faré a primera hora, a les 9 del matí. Segons se’ns digué enguany hi haurà una mena d’escala horària per als votants d’acord amb dos paràmetres, edat i aflicció viral. Per edat era assignada al torn primer, de 9 a 12 del matí, reservat als votants majors
Obro el llibre encara no llegit, “El Cazador Celeste” de Roberto Calasso. Sento el respecte i l’emoció de la cerimònia iniciàtica, la d’entrar en el món de les metamorfosis, en una narració poètica absorbent en què la paraula és lligada al misteri de la cultura. Calasso és un humanista o un savi o un transmutador
Jéssica Albiach es presenta com a cap de llista de Catalunya en comú Podem a les eleccions del 14F i, per a optar a la presidència de la Generalitat, ho fa amb poca preparació, amb un argumentari pobre d’ideologia i de coneixements, amb una barreja de socialisme naïf i populisme. El discurs és conegut, adreçat
Zygmunt Bauman (1925-2017) Amb el nostre culte a la satisfacció immediata, molts de nosaltres hem perdut la capacitat d’esperar. (Cal recuperar-la!)
Sense venir massa a tomb o potser mirant l’agulla de la brúixula de les eleccions 14-F en Joan Tardà afirmà que ” el nacionalisme és pare fundacional del Règim monàrquic actual”; no és massa suposar que es referia a CDC i descendents, la seva “bèstia negra” particular. El bon líder d’ERC distorsiona el passat històric,
Sovint llegeixo el bloc “Solcades” d’en Solà, l’arqueòleg-pagès, m’atrau la riquesa de la llengua i m’enamoren les blanques xiquetes, les ovelles dels contes pallaresos; fa uns dies hi vaig trobar la cabra blanca de Rasquera. Una cabra blanca autòctona del nostre país, descendent de la salvatge “capra prisca”, que duu el nom de Rasquera, el
El Govern és com és i no en tinc d’altre. Ara està de broma, cal fer riure al personal. Per un moment he cregut que visc en un altre món. Vivim immersos en la pandèmia, confinats en bombolles cada cop més estretes, el municipi és el nostre límit geogràfic d’activitat. I el Govern ens vol
Es mira al mirall. Fa dies o mesos potser, que quan es mira al mirall veu quelcom estrany al rostre, és el seu però diferent. El front és més ample, hi falta alguna cosa… s’adona que aquell naixament del cabell que dibuixava una V gairebé ha desaparegut. L’anomalia, l’exentricitat capil·lar que l’ha diferenciava ja no
La repressió político-judicial exercida pel Govern i poders de l’Estat espanyol és persistent, sense data de finalització puix mentre hi hagi independentisme polític i emocional actiu no haurà assolit l’objectiu de la seva anihilació. Però la repressió per la via administrativa, econòmica i judicial no és l’instrument únic contra l’independentisme, va acompanyada d’una eina més
Pablo Ruiz Picasso (1881-1973) La vellesa no es cura, es prepara ( això està fet)