Obro el llibre encara no llegit, “El Cazador Celeste” de Roberto Calasso. Sento el respecte i l’emoció de la cerimònia iniciàtica, la d’entrar en el món de les metamorfosis, en una narració poètica absorbent en què la paraula és lligada al misteri de la cultura.
Calasso és un humanista o un savi o un transmutador de la saviesa antiga a la d’avui. Fa trenta anys “Las bodas de Cadmo i Harmonia” m’atraparen per sempre, l’he llegit i rellegit mantes vegades, un paràgraf redescobert de nou, unes pàgines, unes imatges creades i recreades que obren connexions inesperades, fins aquell moment invisibles, amb d’altres lectures, coneixements o sentiments.
He seguit llegint obres de Calasso cercant-hi l’emoció de la primera descoberta. Avui començo la lectura d'”El Cazador Celeste”, aquest n’és l’inici:
En los tiempos del Gran Cuervo también lo invisible era visible y se transformaba continuamente.
(Traducció d’Edgardo Dobry, poeta, professor, assagista, crític literari)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!