El Govern és com és i no en tinc d’altre. Ara està de broma, cal fer riure al personal.
Per un moment he cregut que visc en un altre món. Vivim immersos en la pandèmia, confinats en bombolles cada cop més estretes, el municipi és el nostre límit geogràfic d’activitat. I el Govern ens vol donar un respir. No m’està permès anar a veure gent estimada al municipi veí o llunyà, no vaig veure els néts el dia de Reis ni de Nadal, no tinc visites presencials amb la metge del CAP, no puc comprar un llibre el cap de setmana … i disciplinadament i solidària compleixo les ordres i segueixo els consells del meu Govern. I ara em diu aquest mateix Govern que podré sortir del meu municipi, trencar el confinament, per assistir a un míting polític.
És una broma?, un sarcasme?… No sé si plorar o riure.
Aisenyor!…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!