Sense venir massa a tomb o potser mirant l’agulla de la brúixula de les eleccions 14-F en Joan Tardà afirmà que ” el nacionalisme és pare fundacional del Règim monàrquic actual”; no és massa suposar que es referia a CDC i descendents, la seva “bèstia negra” particular. El bon líder d’ERC distorsiona el passat històric, atorgant a la vella CDC el mèrit o demèrit d’haver estat pedra fonamental de la Constitució i la monarquia espanyoles, sembla haver oblidat que la ponència redactora la formà l’antic diputat convergent, Roca Junyent, en representació del grup basc-català, amb d’altres sis diputats de distints grups polítics (UCD, Alianza Popular, Socialistas del Congreso, Partido Comunista, representat per Solé Tura, cap de les llistes del PSUC) i que l’avantprojecte de la Constitució fou aprovat per les Corts amb 258 vots a favor , 14 abstencions (entre elles la d’ Heribert Barrera d’ERC) i 2 en contra. CDC en aquell temps tenia 5 diputats. Una mica distorsionada i un molt interessada és la revisió històrica d’en Tardà.
No entenc com Joan Tardà llença com un qualificatiu menyspreador el mot “nacionalisme”. Tardà fou, com d’altres joves en l’època de la descomposició de la dictadura, un home activista, Bandera Roja, el PSUC i quan el nacionalisme hi col·lideix s’afilia a Nacionalistes d’Esquerra, la formació dels noms mítics. No és ell nacionalista?. És independentista com ho són els líders empresonats i exiliats de la desapareguda CDC, com ho és Junts, com ho som molts dels que no votàrem la Constitució per les mateixes raons que no la va votar Heribert Barrera. Som nacionalistes perquè Catalunya és una nació, i perquè ho és som independentistes i per ser-ho som republicans.
No, no foren els 5 diputats de CDC els que l’any 1978 donaren llum al règim monàrquic espanyol. Afirmar-ho és grotesc, com . insultant seria afirmar que tots aquells que després de l’any 1978 han o hem estat diputats al Congrés espanyol hem acceptat la Constitució com a nostra, jurant, prometent o per imperatiu legal.
En Tardà en els seus 15 anys de diputat al Congrés ha fet discursos memorables que ens han enorgullit com a nacionalistes catalans. El recordarem per aquests.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!