Coc Ràpid

Sovint llegeixo el bloc “Solcades” d’en Solà, l’arqueòleg-pagès, m’atrau la riquesa de la llengua i m’enamoren les blanques xiquetes, les ovelles dels contes pallaresos; fa uns dies hi vaig trobar la cabra blanca de Rasquera.

Una cabra blanca autòctona del nostre país, descendent de la salvatge “capra prisca”, que duu el nom de Rasquera, el vell poble de la Ribera de les moltes cingleres i penyes, que sent de lluny l’olor i la remor del gran riu.. Pastors de fa milers d’anys, 7000 o potser 10000, guardaven, com avui, les cabres en abrics boscans, un d’ells en la paret d’una balma gairebé inaccessible de l’abric de la Caparrella hi dibuixà la imatge de la bèstia amiga que li donava carn, llet i calor, una cabreta femella que fou descoberta l’any 1999.  La cabreta de Rasquera.

La cabra fou un dels primers animals domesticats, la seva imatge és familiar en l’art rupestre, fonamental fou la seva influència en la migració i el comerç de la nostra primera història i durador el seu lligam amb l’home i l’art.

Just a la meitat del segle XX, l’any 1950, Picasso crea una obra trencadora, una escultura sorprenent, humil i superba alhora,  que amb l’assemblatge de materials d’ús quotidià, naturals o de rebuig es converteix en la metàfora que lliga el passat remot amb el present, en una metamorfosi genial. És la imatge d’una cabra, “La Chèvre”, la vella amiga de l’home i l’animal emblemàtic de l’artista. Picasso havia dibuixat des de molt jove cabres, cabres blanques que havia vist grimpar pels riscos propers d’Horta quan l’any 1898 hi feu una estada, “a Horta començà tot” havia dit. A Horta de Sant Joan es lligà amb la natura primigènia.

La mirada de Picasso es creuà amb la de l’anònim artista dels boscos de Rasquera. L’art.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!