La Covid-19 és la malaltia epidèmica primera del segle, potser n’arribaran d’altres. Però una altra epidèmia greu i cruel ens amenaça, vençuda per un virus enemic, la de la desmemòria. Hem perduda la memòria?… ¿Hem deixat de recordar amb ràbia i tristesa que continuen empresonades i exiliades de manera injusta les persones que feren
Tal dia com ahir, quan ni tan sols era dilluns de la Pasqua florida, es comencà a aixecar la torre de Babel. 7 setmanes, la reiteració del 7 cabalístic, tardaren en finalitzar la construcció del monumental ziggurat de 7 estrats, el primer gratacels de la nostra història. Just l’acabaren la segona Pasqua, la Pasqua
La nena no sabé fins anys després de ser-ho que el dia de la mona era el dia de Pasqua. La seva incipient lògica li deia que el diumenge de Rams era el dia de la palma, que el de Reis era el dia que uns Mags portaven regals a casa, que el de
Alessandro Manzoni (1785-1873) de “I Promessi Spossi” ” a chi la tocca la tocca” (un clàssic!)
El papa mai no digué ni un retrec ni una sola paraula malsonant; per aquesta rara circumstància a la nena li sobtava que el papa titllés a alguna persona -sempre home- de “xitxarel·lo”, un mot menyspreador, humiliant, que etiquetava el seu hoste amb una càrrega d’ix de difícil pair. Un xitxarel·lo era per al
La nit que la lluna ens mirà de prop, amb inusitat resplendor brillà Sírius, la bella, l’estrella rutilant del cel. L’espectacle de l’Univers, fascinant. A la memòria venen els primers versos del poema “World” que escrigué a mitjans del segle XVII Henry Vaughan L’altra nit vaig veure l’Eternitat com un gran Anell de llum pura
Anit i aquest matí la Lluna en el seu constant camí al voltant de la Terra hi estarà molt a prop, a 357.000 Km. de distància. Als cels que els núvols ho han permès, la Lluna ens ha semblat un 7% més gran que la que veierem ahir i amb un 30% més de
El fil roig del teatre català semblava trencat. Guimerà, Pitarra, Segarra eren noms pretèrits, recordats com a representants d’una època esplèndida, sepultada. A finals dels anys ’50 i començaments dels ’60 ens alimentaven de Buero Vallejo, Sastre, Casona, Priestley, Miller, Williams… Un joveníssim autor ens sorprengué amb una obra teatral diferent, genuïna, escrita en
Ahir, diumenge, era el Diumenge de Rams. Ho va ésser per a l’església catòlica però no al carrer. Feina va tenir per a adonar-se que ahir era diumenge, el confinament erosiona i confon els dies de la setmana. Ahir feia sol . Hauria estat un dia de la palma esplèndid, daurat i lluminós, com
José María Blanco White (1775-1841) “La dissidència és la gran característica de la llibertat” (Això diuen…)
Hi ha anys que són coneguts per una paraula, una mena d’etiqueta històrica que condensa un fet cabdal, “el maig del 68” i “el procés”l’any 2019, han estat revolucions pacífiques , global una i local l’altra, que ens han canviat la vida. D’altres anys han vist créixer noms que han anat explicant models i
Fa anys havia sentit parlar d’una terrible passa de tifus que un poll esmunyedís causà a les gents, la passa del “piojo verde” que mai no tingué aquest color sinó el gris transparent de tots els polls, també sentí el temor de la passa de la verola, la malaltia esfereïdora que marcava els rostres
Salvador Espriu (1913-1985) De “Per a la bona gent” No t’oblidis de l’arbre