Quan els anys 50 donaren pas als 60 del segle passat ja eren perduts molts signes del passat, el del dol fou un d’ells. El dol tenia graus, podia ser “dol” o “mig dol”. Homes i dones vestien de negre quan es moria el marit o muller, fills, pares; ells tenyien un “trajo”, si
Joni Mitchell (1943-) De “Big Yellow Taxi” “Pavimentaren el paradís/ i hi construïren un aparcament” ( hi hagué un submarí groc i un taxi groc també!)
“Postmodernitat” és una etiqueta sociocultural que intenta definir una època confusa en què la idea- força del progrés cultural com a esperança del futur universal s’esmicola sota el pes de la nova tecnologia . L’etiqueta demostra la impossibilitat d’anomenar de manera intel·ligible el canvi profund que a finals del segle XX estava sofrint el
Quan el Sol s’ha amagat darrere del modest puig d’Ossa de la la serra de Collserola, Venus enlluernadora senyoreja el tros del cel que es veu des del balcó. El cel de la ciutat és net, fins i tot s’hi poden distingir algunes estrelles. Venus imanta la mirada, deixar de mirar-la és sentir l’absència,
Roberto Calasso (1941-) “L’algoritme és Zeus” (regeix els nostres actes…)
Una nova paraula ha entrat al diccionari, un monosíl·lab empoderat (epítet suggestiu, vell i usat com una modernitat en el discurs polític i intel·lectual dels últims anys) per la gran xarxa, un mot per a molts sense significat i per a d’altres el mot-pin de la familiaritat tecnològica. El bot és la nova paraula
El segle XVII fou el punt zero del racionalisme, el triomf de la raó contra els dogmes, l’individualisme, el pensament científic, fou també el temps de l’excés de l’ornamentació barroca i la cacera de bruixes a Salem, la invenció de la màquina de vapor i la popularització d’aparells mecànics, autòmates. A França és “le
Albert de Bollstädt, nascut en família noble a Baviera entre l’any 1191 i el 1206, és el contrapunt lluminós de la tòpica imatge tenebrosa del’Edat mitjana. Home d’intel·ligència extraordinària, ingressà en l’ordre predicadora dels dominics, mestre de saber enciclopèdic, professor a les Universitats de Colònia, Estrasburg, París entre d’altres, fou un savi biòleg,
L’ ésser humà ha volgut ser déu , crear d’altres humans per a dominar-los segons la seva voluntat o caprici, crear còpies d’ells mateixos i el relat mític durant segles recordava a les gents que allò impossible era possible i que els somnis eren imatges de realitats viscudes. El relat deificà en Hefest
Cançó de la Moreneta Moreneta’n sou, es que’l Sol vos toch, es que us toca’l Sol lo Sol de la Gloria. Moreneta’ n sou, moreneta y rossa. …………… Catalans, veniu, María us anyora, té’l sol per vestit, lo cel per corona, per trono un mont d’or, per cambra una gloria: veníula a
Erasme de Rotterdam (1469-1536) “Qui coneix l’art de viure entotsolat , ignora què és l’avorriment” (això, doncs)
Adeu, sant Jordi, fins l’any que ve, que, si em deu salut i vida, jo us promet que tornaré
Ahir la veié, semblava escorçar el colze d’una branca recaragolada del vell plàtan. Havia llegit feia força temps que aquell ocell migrava del camp a ciutat i s’hi establia en els parcs . No n’havia vist cap fins ahir al matí, la reconegué pel seu posat altiu, l’elegant silueta vestida amb plomatge negre brillant
George Steiner (1929-2020) “La coma, que té un efecte atenuant,és un afegitó modern” (la coma, un respir)
Fa uns 80 milions d’anys cobriren grans extensions de la Terra els boscos d’angiospermes, arbusts i també magnòlies, quan 60 milions abans creixeren plantes amb llavors i flors i alhora els primers insectes voladors. La magnòlia és una flor bellíssima, la perfecció de la simplicitat, té tèpals, que no són ni pètals ni sèpals,