Ahir, diumenge, era el Diumenge de Rams. Ho va ésser per a l’església catòlica però no al carrer. Feina va tenir per a adonar-se que ahir era diumenge, el confinament erosiona i confon els dies de la setmana. Ahir feia sol . Hauria estat un dia de la palma esplèndid, daurat i lluminós, com alguns dels que recorda de quan era petita , de quan enfonsava el cap entre les fulles de palma trenades per a sentir la seva tendra olor.
Mai no havia deixat de tenir una palma, li compraven els pares de petita i ja més gran duia al trau de la solapa de la jaqueta o l’abric ( segons el temps fos benigne o rúfol) una palma diminuta que comprava a las parades de la Rambla uns dies abans del diumenge. La palmeta era durant tot un any un punt de llibre. La trobarà a faltar,
Sortí una estona al balcó (terrassa li diuen perquè no té l’estretor d’aquell), Una parella jove, un noi i una noia, prenien el sol en una terrassa veïna mentre llegien, estrangers potser, li contestaren amb una “Bona tarda” quan els saludà. Se sentia no molt lluny una nena cantant acompanyada per les notes d’una guitarra, un noi que llençava les escombraries s’aturà i l’aplaudí. Ressonaren en el carrer silenciós les rialles de la nena. Era diumenge de Rams. Estranyament hi havia pocs coloms. Recordà que quan anava amb els pares i el Santet a beneir el palmó i la palma no n’hi havia pas de coloms, només eren a la Plaça Catalunya.
Ahir coincidiren diumenge de Rams i Sant Vicent, era el dia del sant del papa i del germà, el Santet. Envià un whatsap al fill del Santet, el Vicens; “òstres! avui és el meu sant?”. És cirurgià, la respongué des de l’hospital.
Un diumenge de Rams sense rams d’olivera, llorer i palmes, però amb joves llegint al sol, nenes cantant, aplaudiments a la ingènua infantesa, cel clar i lluminós, treball sense treva als hospitals.
Comencà a llegir un nou llibre , “Ignot”, d’en Baixauli . L’inquietant.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!