La nit que la lluna ens mirà de prop, amb inusitat resplendor brillà Sírius, la bella, l’estrella rutilant del cel. L’espectacle de l’Univers, fascinant. A la memòria venen els primers versos del poema “World” que escrigué a mitjans del segle XVII Henry Vaughan L’altra nit vaig veure l’Eternitat com un gran Anell de llum pura
Ho havia escoltat molts cops a casa, la mare, que provenia de pagès, adornava de vegades la parla amb paraules i dites apreses de petita, notes saboroses amb gust a poble. Ella les recorda amb el desig que mai no desapareguin, el “pesar figues” quan algú s’endormiscava, les “faves comptades” que acabaven la discussió,
A la memòria endormiscada s’amagava el poeta nicaragüenc, el poeta Rubén Darío, de tant en tant algun vers sonor i romàntic après de petita apareixia sense cridar-lo. El recordà quan rellegint Novalis retrobà la flor blava, i el color del somni i anhel inassolible. “Azul”, l’obra publicada quan Darío té només 21 anys, trenca
La flor blava que Novalis convertí en allò que mai no trobarem, l’idealisme màgic. La flor que té el color blau de la melancolia i la tristesa, el color amb què Goethe vestí el malaurat jove Werther, la imatge irresistible del romanticisme alemany. L’elegant aquilegia, la que recull l’aigua en les seves fulles, la flor
Vora la Mediterrània, a la Baixa Edat Mitjana, sorgí la gran revolució cultural que empoderà les llengües vernacles com a vehicle literari en detriment del llatí. Un moviment paral·lel en el temps en terres distintes, a Catalunya, a la Provença, França i Sicília. Dant al 1305 escrigué , encara en llatí, el tractat més
Francesc Camprodon, nascut l’any 1818 a Vic de família benestant, llicenciat en dret estimador de la política activa, membre del partit liberal, diputat i per raons ideològico-polítiques exiliat a Cadis el 1840, descobrí la seva vocació literària al voltant de l’any 1850 quan a instàncies del seu amic l’actor José Varelo escrigué l’obra teatral “Lola”, drama romàntic que
No existeix o potser sí aquell vaporós concepte que Locke expressà amb el nom “Geni”, el “geni” de la llengua que respon a la formació històrica d’un poble, existeixi o no el “geni” és evident que la llengua és la manifestació de la unitat d’un poble singular i alhora l’instrument per a aconseguir-la.
Divulgar la ciència, convertir-la en un bé públic i universal com ho són les lletres, és l’objectiu del jove seductor de dames i cavallers, el poeta, físic i col·leccionista d’art Francesco Algaroti, l’italià fill d’una família de rics comerciants. Donar a conèixer la ciència newtoniana, fer-la accessible a la societat, convertir-la en cultura de l’esperit,
“He volgut escriure aquest tractat en llengua Cathalana per algunas justas causas. Primo, per ser esta llengua la mia natural, y per fer aquest be à la nacio Cathalana; à la qual y per la qual tinch y dec yo tenir qualsevol servici per ben empleat. (…) Y cert es gran llastima, que essent
L’alliberament del poble iroquès ha d’anar unit a la coalició de totes les tribus i a la seva contribució activa a la lluita per la independència de la colònia del Nou Món. És aquesta la lectura de la profecia que l’anònim comentarista transmet a les potències europees. Res no se sap sobre l’escriptor que escrigué “L’Apocalipsi”,
Escolta Chiokoyhikoy, la veritat t’ha estat revelada.El gran Oka t’ha mostrat el que ha de succeir. I Oka profetitza “grans mals primers, després et consolaré”. Hi haurà “el dia malaurat, el dia fosc, el dia terrible, el dia de fang, el dia de desolació”. “Els bons temps tornaran”. La profecia apocalíptica de Chiokoyhikoy, el cabdill dels
francesc Matheu, nascut a Barcelona el 16 d’octubre de 1851, mort a Sant Antoni de Vilamajor el 23 de desembre de 1938. Escriptor, traductor, editor, apassionat de Catalunya i la llengua catalana. D’ell la seva filla Roser, poeta, digué ” Per al meu pare, Catalunya era la llengua”. President dels Jocs Florals des de 1910 a