La nit que la lluna ens mirà de prop, amb inusitat resplendor brillà Sírius, la bella, l’estrella rutilant del cel. L’espectacle de l’Univers, fascinant. A la memòria venen els primers versos del poema “World” que escrigué a mitjans del segle XVII Henry Vaughan
L’altra nit vaig veure l’Eternitat
com un gran Anell de llum pura i infinita,
tan calma com brillant
Vaughan fou un poeta adscrit al moviment literari anglès anomenat “metafísic”, sorgit al segle isabelí, el segle “torturat”, quan religió i política fortament entrellaçades dividien Anglaterra, quan fou obligat triar entre ésser catòlic o protestant, entre la fe o el racionalisme. Vaughan nasqué al país de Gal·les, fill d’un pare hermètic i alquimista, fou metge i escriptor, poeta estimador del neoplatonisme i l’astronomia de Ptolomeu i cristià devot, hiperbòlic i conceptual, barroc.
Els versos citats són els primers de l’obra “Silex Scintillans”, la pedra foguera, el sílex espurnejant.
Henry Vaughan,1621-1695. (S’anomenava ell mateix com “Silurista”, membre de l’antic poble celta que visqué al país de Gal·les i lluità contra els invasors romans, al s.I.)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!