Pla , el gran escriptor, reinventà la seva història, recreà el seu personatge , amagà la seva tendresa i el seu delit pel ritme de la prosa.
En Josep Pla té 20 anys quan escriu “Begur, la vila blanca i alta”, el títol harmònic fet d’assonàncies i consonàncies. No sap encara si serà observador sagaç de la realitat, si el periodisme serà la seva professió, si serà poeta, assagista o novel.lista, només sap ja que no serà notari ni advocat sinó escriptor. Té 20 anys acabats de sortir de l’adolescència, escriu, cerca incansablement l’adjectiu que expressi el que veu, el que sent i busca l’assonància que pugui ésser harmoniosa, el ritme, el batec de què parlà Salvador Oliva.
No és encara l’escriptor de la millor prosa, ho serà, cap com ell sap o ha sabut descriure els colors de l’emoció sentida en veure la posta o la naixença del sol, el fistó escumós del mar, l’amenaça del grop, la remor i sentor de l’aire. Però als 20 anys s’ esforça en trobar l’adjectiu i el ritme, inunda l’escrit d’adjectius ofegadors, de consonàncies ingènues i intel·ligents, d’efectes sonors i de tant en tant sorgeix l’esclat de geni, la llampada persistent..
Prosa poètica. Poema en prosa. Assonàncies i consonàncies. El batec.
Allà s’esllavissa el terraplè i s’esclovella com una magrana i les atzavares voreres amb les arrels a l’aire són seques i arrugades
… ni a la portalada hi branda la banca de pi
I la declaració des dels 20 anys al títol de l’article: Begur, la vila blanca i alta.
Llegir-lo és una tendra sorpresa.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!