083: Doblatge valencià digital!

Diu que els vinyl junkies, vinilocos o addictes als discs de vinil, així com menyspreuen el disc compacte per la seua impol·luta perfecció digital i lloen les virtuts, la imperfecció i la calidesa del so analògic, tanmateix reconeixen que els resulta molt més atractiu l’invent revolucionari del DVD: no debades, la versatilitat d’estos discs digitals és molt més visible en térmens de varietat i diversió decadentista; o siga, «qu’ês DVDs molen prou més qu’ês CDs perquê tenen diferents opcions de so i extres!» I mire que això ho diuen perquè, efectivament, mentre el CD no representa cap millora aparent altra que el format reduït i digital, el DVD sí que ha deixat obsoleta la cinta VHS (et tu, Beta?) i, fins i tot, els cartutxs de vídeojocs: perquè, si atenem als raonaments dels melòmans que defenen el cruixit de l’agulla sobre els caballons del plàstic negre -«els de color o amb imatges són pâ mariols!»-, el CD els lleva eixe fetitx (in)audible a canvi de res; el DVD, en canvi, compensa la pèrdua del so analògic (i la caducitat de la cinta magnètica) amb un format digital perfecte, compacte, compatible i considerablement variat.

Segons
manera, aital podem fruir dels nostres clàssics cinematogràfics
preferits en la versió originària -com diria Mossén Grenya- repasteuritzada
o, quan Sony ho permet, en versió doblada al català i altri; o escoltar
la mescla en Dòlby cinc per la de l’u dels grans concerts de la
història. De la història del rock, clar.
 

Se’n
recordeu quan, una volta guanyada la guerra santa per l’VHS, encara hi
havia dos faccions irreconciliables, la del PAL i la del NTSC? A hores
d’ara, crec que àdhuc la incompatibilitat zonal dels DVD se solventa
amb qualsevol reproductor normalet o, en cas extrem, amb un ordinador:
això és la globalització feta multiculturalitat! I, dit això, aprofite
per donar a conéixer qualques novetats interessants en eixe format: la
més notable, El taxista ful de Jo Sol, amb un full d’extres cassolans (entre els quals un vídeoclip dels Jalea!); del mateix estil, La casa de mi abuela de Adán Aliaga i música dels alacantins Dei Suoni. De música, en tinc uns quants i n’he vist altres recomanabilíssims: el No More Video dels amberesos dEUS; el documental i el directe dels Pavement; el muntatge creatiu del Live in Stockholm d’Esbjörn Svensson Trio (que en glòria estiga), el divertidíssim Animals Should not Try to Act Like People de Primus; i el concert dels White Stripes gravat en cine Under Blackpool Lights.

Però,
segurament, la millor innovació del DVD és la possibilitat de recuperar
uns altres referents no tan clàssics: els de l’era televisiva recent.
Els ianquis ja ens duen uns quants anys d’avantatge en l’edició de
sèries de televisió completes, a temporades i amb el material inèdit
conseqüent; potser l’èxit perllongat de Friends fóra el
detonant de la idea, però a hores d’ara quasi qualsevol sèrie
-nord-americana- de la vostra infància que pugueu imaginar estarà en la
llista: M*A*S*H, V, The A-Team, Knight Rider, MacGyver… O un veritable clàssic renovat al qual m’he aficcionat a la vellesa, Doctor Who,
en la seues reencarnacions novena i desena: dels anteriors doctors,
especialment del Tom Baker, en recorde vagament alguna cosa quan ho
feien en la catalana, després (o abans?) del Dr. Slump (o de la Bola de drac?)…
 

I ausades que ens en van donar, de nanos, amb la Bola de drac
dels collons! I ens en donaran encara, que la sèrie completa està
editada en còmic en castellà i català i en DVD en quasi tots els
doblatges autonòmics: català, èuscar i gallec. En tots llevant el
nostre: en valencià. I no em vingueu ara amb proclames cucarellesques;
prou que ho sé, jo, que el català i el valencià són la mateixa cosa.
Però tampoc són la mateixa cosa: en casos com el del Doctor Who, incloure-hi el doblatge català és més una obligació que un al·licient, ja que, com amb Dr. Slump o la Bola de drac,
gran part del seu èxit es deu -principalment o exclusivament- al mercat
català (i al mercat barceloní de Sant Antoni, on diu que en venien
fotocòpies!); o, en casos com el de The Young Ones (una altra
sèrie de culte que no havia vist fins fa quatre dies), el doblatge
català és mític i, com se sol dir, millor que el castellà, prou més
recent.

No debades, la gran majoria dels dobladors en castellà
són catalans! Ah, per cert; arribats a este punt, una curiositat:
sabíeu que Dragonball no es va emetre primer a Catalunya sinó a
Galícia (òbviament, en gallec)? Vinc a dir-ho perquè sempre havia
tingut l’enrònia que els catalans ens havien guanyat la mà als
valencians amb l’emissió pionera d’una sèrie d’èxit i, aparentment, no
és així; en canvi, Canal 9 sí que va ser la primera en emetre Les Tortugues Mutants (en valencià en l’original). De fet, Teenage Mutant Ninja Turtles fou la segona sèrie de dibuixos emesa des del «Centre Rascayú», el primer cap de setmana d’emissió oficial: la primera va ser Herculoids, la qual feien entre setmana i que, a la seua fi, va ser substituïda per una altra sèrie de dibuixos molt més mítica: Les aventures dels Guardians de la Galàxia!
 

El cas del doblatge de The Adventures of the Galaxy Rangers és paradoxal: no només perquè la veu de Doc fóra la del Diego Braguinsky (!), sinó perquè crec que esta sèrie (i BraveStarr?)
no es va emetre dins l’estat més que per la valenciana, pot ser? Per a
entrar en detalls: TAGR no tingué ni la meitat de l’èxit de TMNT al
món, ni tan sols el de DB a Espanya o a França i, malgrat la seua
qualitat, no va durar més que dos temporades (això sí, amb un total de
cinquanta-sis episodis, que no en són pocs!); per tant, complix tots
els requisits per a convertir-se en sèrie de culte i, en conseqüència,
compta amb una aficció base gens desdenyable.

Amb tot, la sol·licitada edició de la sèrie sencera ha tardat uns quants anys, però ja està disponible fins i tot ací a València: un total de huit discs agrupats en dos caixes
amb la versió original en anglés americà i els doblatges castellà,
llatinoamericà… i portugués? Del valencià, res: segons les meues
fonts suecanes, una volta es deixa d’emetre la sèrie es perden els
drets del doblatge, per la qual cosa la versió valenciana d’estos
dibuixets i de molts altres queden en l’oblit, en el no res o en algun
arxiu secret inaccessible de Somàgic, ací a l’Alcúdia.

Potser,
si els llepaculs que manen en Canal 9 tingueren pillâ, farien edicions
memorables, no ja dels seus doblatges, sinó de la seua producció: la
recent (Autoindefinits, L’alqueria blanca, Socarrats…) i la històrica (Benifotrem, El Show de Joan Monleón
amb comentaris del director…); per demanar que no siga. Posats a
imaginar, a voltes arribarà un dia que hi haurà fins i tot una edició
de la sèrie completa dels Mãemeua

Parlant del tema: quan jugàveu a Guardians de la Galàxia, quin guardià éreu? Regularment tots volien ser Shane Goosman, però jo sempre era Zachary Foxx:

Això es coneix que és una mostra (un extra!) anterior a la realització de la sèrie i que, per tant, no s’emeté mai pel Canal 9. I, ja que entra en el temari, aprofite per a informar-vos que en Punt 2 ara fan Transformers: Armada per les vesprades: una sèrie derivada de la original on, desgraciadament, no han sigut gens creatius a l’hora de traduir els noms dels robots; cosa que sí que van fer quan emetien La Patrulla X amb noms com Cíclop, Gàmbit, Jubileu, Llobató i Picarona. I no sé com li dirien a la Storm, si Tempesta o Tronada, però si pensem com està el percal, jo crec que li dirien Tormenta i au: és el preu de tindre un planter de fatxorros, fills de Rita i llicenciats en periodisme…

Un pensament a “083: Doblatge valencià digital!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*