una entre tants

Han existit tota la vida, però sembla que la crisi està essent una màquina de generar eufemismes. Plans d’ajustament per no dir-ne retallades, desacceleració econòmica per no parlar de crisi, creixement econòmic negatiu per evitar la paraula recessió,… L’etcètera és llarg. En parlava abastament fa poc un article a El País titulat ‘No en digueu crisi, anomeneu-ho amor’ (aquí, la versió en català), on també es recordava l’expressió ‘tiquet moderador sanitari’ en lloc de ‘copagament en la sanitat’ o el ‘recàrrec temporal de solidaritat’ a què va fer referència el govern espanyol per parlar de l’agument de l’IRPF. L’article apuntava una qüestió que és important no passar per alt, la funció d’anestèsia que tenen els eufemismes. Que per això es fan servir.

És lògic, fins a cert punt, que el poder recorri als eufemismes i miri així de mantenir la gent sota els efectes de la seva anestèsia. I és justament aquí on entra la nostra feina: la d’explicar la realitat amb els mots que pertoquen, sense epidural. La majoria ja en som conscients, però a vegades ens n’oblidem, o ens deixem endur pel corrent. Sense anar més lluny, el llibre d’estil de la CCMA recomana d’evitar els eufemismes periodístics i ‘buscar l’expressió més directa i clara’, i ‘sobretot’, recomana d’evitar ‘repetir eufemismes provinents de fonts interessades a disfressar els fets’. Però després llegim els exemples que posa i ens adonem que massa sovint sentim parlar de reestructuracions de plantilla allà on haurien de dir-ne, ras i curt, acomiadaments. I què dir dels danys col·laterals d’un conflicte, que rebaixen gairebé a anècdota la mort de persones civils; o els serveis d’intel·ligència d’un país, que no sé si els qui hi treballen seran molt intel·ligents o no, però que, en tot cas, el que compta és que són espies.

Diguem, doncs, les coses pel seu nom, que per edulcorar la realitat ja hi ha prou maquilladors.

[Article publica a Mèdia.cat]

—

Arran de la publicació d’aquest article, hem generat l’etiqueta #eufemismes a Twitter per a recollir-ne uns quants més (no gaires, que la capacitat de convocatòria de servidora és força limitada):