No ens en cansarem mai, d’ells

10 d’abril de 1970. Paul McCartney anuncia a través d’un comunicat que deixa els Beatles. ‘The dream is over’, diu John Lennon uns dies deprés. Ahir va fer deu anys que el grup es dissolia, tot i que la seva estela (i el seu marxandatge) no ha fet més que créixer amb el pas dels anys.

Un mes després del comunicat de McCartney, que anunciava allò que ja es veia a venir, sortia l’últim disc (i documental) dels Beatles ‘Let it be’ (1970), que, tanmateix, fou enregistrat abans que ‘Abbey Road’ (1969). Un ‘Abbey Road‘ que deixava perles com ‘Come together‘ i les millors cançons de George Harrison (‘Something‘, ‘Here comes the sun‘), i un ‘Let it be‘ l’enregistrament del qual va constatar que el final havia arribat.

‘Van ser les sessions més tristes de la terra’, va dir Lennon. ‘Foren
molt lamentables’, afegiria McCartney. ‘La depressió més gran’, segons
Harrison. La idea primera, de McCartney, era mirar de tornar als origens
musicals (per això en un principi havia de titular-se ‘Get back’) amb
cançons senzilles i de pop-rock i tornar a tocar en directe, cosa que
havien deixat de fer quatre anys enrere. A més, volien enregistrar en
vídeo els assajos per després fer-ne un documental…

Discussions, marxes momentànies d’algun membre del grup que reclamava
més consideració, lluita d’egos i, finalment, el 30 de gener de 1969,
els Beatles oferien el seu últim concert: la mítica actuació al terrat
dels estudis d’Apple Corps. Moltes d’aquelles cançons formaren part
després de l’últim disc dels Beatles, i coincidint amb la publicació de
‘Let it be’ el 1970, també va sortir al mercat el documental de les
sessions d’enregistrament sota el mateix títol.

Era el comiat dels Fab Four, que, al marge de les lluites i
discussions internes i l’odi compartit entre McCartney, Harrisson i
Starr vers Yoko Ono, deixaven per a la posteritat un grapat immens de
cançons inoblidables.

El documental ‘Let it be’ (separat en nou parts):

3 pensaments a “No ens en cansarem mai, d’ells

  1. Pepet

    Perquè els barcelonins d’ un temps ençà poseu ”d’ells” a pertot i arreu, moltes vegades ja es  veu que és que el que escriu té un garbuig mental,pobre, que no s’ aclarix entremig de català i castellà i escriu una mena d’ hibridació vulgar i nefasta,i normalment es dedueix que no sap escriure els pronoms  febles,ni construir-ne les frases que sigui fent’els servir.
    Però no és aquest el cas, hi ha el pronom ”en” i la frase a mi em sona esplèndida i potent, després m’ hi sobra ,de totes totes, aquest ”d’ ells”,que jo de comarques i pagés com sóc, poc que m’ hi cal.
    Disculpa l’ impertinència.

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*