Pau, Justícia i Germania (XX) DESMUNTANT JMQ -13-

El declivi

El full de serveis de Quadrado presenta, a banda de nombroses excedències amb sou per a viatjar i escriure treballs més enllà de les feines de l’arxiu, baixes laborals derivades d’una salut precària. Els estius abandonava la casa del barri de la Seu per anar a Can Beia a Establiments per millorar d’aires¹. L’estiu de 1865, arran de l’epidèmica de còlera que hi va haver a Palma, es va refugiar al poble d’Artà mentre que el seu ajudant a l’arxiu, Dionisio Arias, es va distingir per anar cada dia a l’hospital dels Caputxins a atendre i consolar els malalts.²

El 24 de abril de 1871, només amb 51 anys, Quadrado va demanar dos mesos de llicència argumentant que su salud quebrantada por afecciones nerviosas de resultas de una vida constantemente sedentaria le obligaba a emprender un viaje para consultar sus dolencias y acaso para tomar aguas. Acompanyava la sol·licitud amb un certificat emès per Antoni Nicolau que feia esment a una opressió al pit que provenia d’abans³. La petició va merèixer la concessió de 45 dies para atender al restablecimiento de su salud. Onze anys després, l’octubre de 1882, demanà un nou permís que copiava el text de la concessió anterior a fin de poder atender al restablecimiento de su salud. Acompanyava la sol·licitud amb un certificat d’Antoni Jaume, doctor en medicina i cirurgia.

Quadrado ja mostrava una situació preocupant quan, dia 23 de gener de 1890, amb 70 anys però encara en actiu, escrivia a Menéndez y Pelayo: al otro día de Reyes, 7 del actual, me cogió de repente en el Archivo algún desorden de palabras en la lengua y de letras en la pluma, que no me retiré sin ir a consultar con el médico y me dejé sangrar por primera vez en mi vida. Des d’aquella confessió, la salut de Quadrado es va deteriorar de manera progressiva. El 29 de març de 1892 Joan Lluís Estelrich escrivia a Menéndez Pelayo La esposa de Quadrado pierde la cabeza, y él hace tiempo la ha perdido. Els mateixos dies, el 31 de març, Tomàs Forteza ho confirmava a Pelayo: Quadrado sufre dura aflicción.

Dia 11 de febrer de 1894, just un any després de l’incendi a l’arxiu, el diari republicà Las Baleares protestava contra la Reial Ordre de 22 de gener que decretava la jubilació de Quadrado perquè ni la había solicitado, ni la esperaba, ni la temía. L’Ajuntament reclamà la continuïtat i animà els ciutadans a signar un full de reclamació. La campanya no va assolir la solidaritat pretesa i Quadrado va fer un darrer escrit de protesta que acabava desde hoy tomaré la divisa de archivero jubilado⁴.

Dos mesos després de la jubilació forçada, concretament dia 7 d’abril de 1894, Las Baleares informa que Quadrado ha patit un ataque de apoplegía privándole del uso del habla⁵. El diari ho atribueix a la vida que feia d’ençà de l’incendi del 27 de febrer ja que l’havien d’anar a cercar per dinar perquè s’oblidava de fer-ho. Això no obstant, el mes de setembre, en el Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, publicava una rèplica (sense aportar cap argument) a Eusebi Pascual per haver-li qüestionat l’atribució a Joanot Colom de la mort de Joan Crespí i haver-li reclamat aquella informació sobre la Germania que tantes de vegades havia anunciat que guardava feia molts d’anys⁶.

Quadrado es queixa dia 28 de maig de 1895 a Menéndez y Pelayo de patir una fluxión en la pierna que de inofensiva por largo tiempo me tiene casi reducido a la parálisis y a no poderme valer a penas dentro de casa sin ayuda de bastón. Qué le diré yo? abatimiento, inapetencia de alimento y la todavía peor de trabajo, suspensión total de correspondencia, tedio, desencanto de la vida. Dues setmanes després, dia 14 de juny, serà Estelrich qui avisarà: Quadrado está muy mal y el mejor día nos dará el susto. I dos dies després, dia 16 de juny de 1895, Estelrich amplia la informació a Menéndez Pelayo: Quadrado, anda malucho. Se teme que la supuración de una llaga en una pierna le infeccione. Con lo que ha pasado, cualquiera otro se muere; pero es tan fuerte como feo. Encima de la cama y mientras le curan está haciendo extractos de documentos para su catálogo del Archivo. Dice que se va y que se ha de dar mucha prisa. Coincidint en el temps, Costa i Llobera informava Rubió: Quadrado ha decaigut molt de forces en aquesta última temporada: á penes pot caminar per efecte de l’inflamació d’una cama que ja li supurava l’any passat. Antoni Maria Alcover va escriure: El greu disgust que li causà la jubilació li fonc la sentència de mort. Llevarli l’Arxiu era llevarli la vida.

Després de morir, en un nou escrit a Menéndez Pelayo, Estelrich encara descrivia la decrepitud final: iba Aguiló todas las noches a jugar horas y horas con Quadrado partidas de tute o brisca para entretenerle en sus últimos meses… y Quadrado le babeaba los naipes, se dormía, y… figúrate lo que haría el pobre.

La mort

Dia 4 de juliol de 1896 la premsa informava que fue viaticado José María Quadrado. Dos dies després, es va interrompre el ple de l’Ajuntament de Palma per donar la notícia de la defunció. D’immediat esclataren les mostres de dol emeses des de les instàncies de poder. El Heraldo demanà fondre un canó per dedicar-li un monument. El Círculo Mallorquín reclamà un homenatge. El Áncora de dia 7 de juliol pronosticava: su entierro, que se celebrará a la hora de cerrar nuestra edición, será seguramente magnífica manifestación del sentimiento que su fallecimiento ha causado en todas las clases sociales de Palma. Todas las clases sociales? Va ser així? Com va reaccionar el poble?

Les cròniques de l’enterrament deixen ben clara la desafecció popular que mereixia el difunt. En Quadrado ja no va poder veure com el poble li girà l’esquena. La Dinastía de Barcelona s’exclamava: ¡Envidiosos, ingratos, indiferentes! Eso somos; y mientras lo seamos, no seremos ni católicos, ni cristianos, ni hombres! Ha muerto Quadrado, el literato insigne, el historiador escrupuloso e infatigable, cuya vida entera se dedicó al servicio de la patria y al cultivo de las letras, y los periódicos baleares nos han dicho que el cortejo que rindió el último homenaje a su cadáver ¡fue reducido, corto, exiguo!⁷. La informació que publicà El Isleño confirma el desinterès popular: Justo y sensible es confesar que no ha revestido el acto la esplendidez e importancia que merecían los méritos del Sr. Quadrado. No sabemos si atribuirlo a lo intempestivo de la hora a equivocaciones de los organizadores del triste acto o a que causa. Lo cierto es que Palma no se ha portado como merecía su hijo ilustre. De la seva banda, El Heraldo s’afegia als retrets: Una nota discordante se ha dejado sentir, falta de oración fúnebre. Parecía muy natural que nuestros oradores, uno al menos, hubiera rendido en el púlpito un tributo de admiración al entusiasta defensor de los principios católicos. Tanmateix, les queixes palesaven la poca estima que mereixia: Fuera de Mallorca, pocos conocían a Quadrado y menos lo apreciaban en el grado que mereció⁸. Tot plegat, certificava que Quadrado tenia el suport de les elits del poder, principalment del clergat, però no va tenir mai l’estima popular.

Post mortem, els seus hagiògrafs mantindrien les lamentacions. Quadrado que obró en su labor patriótica como otro Balmes y abrió más de un camino al talento de Menendez Pelayo, acabó su vida en la augusta aridez del Archivo de la Ciudad de Mallorca y el más injusto olvido ha pesado sobre él (Josep Maria Ruiz Manent, 1919). Ni Menorca, ni Mallorca, ni España hicieron de Quadrado, mientras él vivía, el caso que era debido (Antoni M. Alcover, 1920). Quadrado se había adelantado medio siglo a su época y por eso sus contemporáneos no le habían comprendido y ensalzado cual se debe (Eduardo Dato, 1920).

Gairebé 30 anys després de la seva mort, una informació delata la icona ideològica que havia representat. Dia 7 de juliol de 1925, El Pueblo, el diari republicà de València fundat per Blasco Ibáñez, publicava Supresión, on notificava que a la carrossa que l’Ajuntament de València havia regalat al de Palma, amb els noms de Ramon Llull i Gabriel Alomar als costats, a la desfilada que va fer a Ciutat hi havia els de Raimundo Lulio i José María Quadrado. El diari valencià es demanava quin devia ser el motiu de la supressió del nom d’Alomar, una pregunta retòrica, perquè és bo d’entendre que els mecanismes de poder de Mallorca (la noblesa i l’Església) apostaven per Quadrado i renegaven d’Alomar.

NOTES

1 Avui Establiments és una barriada de Palma, però entre 1837 i 1919 va ser un municipi amb entitat pròpia. Diverses fonts asseguren que és la casa on també s’allotjaren George Sand i Frederic Chopin abans d’anar a passar l’hivern del 1838 al 1839 a Valldemossa

2 El 2 de novembre de 1866, Dionisio Arias va rebre de l’Ajuntament de Palma la creu d’or de la ciutat que s’afegí a la de beneficència que li havia concedit el govern

3 Cal recordar que, a partir de febrer de 1870, Quadrado va intentar provocar un debat amb Pere d’Alcàntara Penya que havia publicat un opuscle d’elogi als agermanats. Quadrado publicà Polémica acerca de En Joanot Colom, però Penya no va replicar cap dels atacs que va rebre i el va deixar escainar. Aquell mes de desembre, des de la Unidad Católica i El Menorquín, Quadrado polemitzà amb el capellà Joan Pons Villalonga sobre la Sociedad de Católicos de Ciudadela. Pons va recomanar Quadrado anar a l’escola per aprendre gramàtica. Aquelles batusses afectaren la salut de Quadrado

4 El 20 de febrer de 1895 El Heraldo de Baleares informava que havia rebut una protesta contra la jubilació de Quadrado del Centre Recreatiu de Manacor, però la campanya no va tenir l’èxit que es pretenia

5 Extravasació massiva de sang a l’interior de l’encèfal, provinent d’una artèria intracerebral

6 Vg.- https://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/pau-justicia-i-germania-xii-qui-va-matar-joan-crespi/

7 M. Morano, La Dinastía (12-VII-1896)

8 Diario de la Marina (17-8-1896)

CAPÍTOLS ANTERIORS

Infantesa i joventut

https://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/pau-justicia-i-germania-xx-desmuntant-jmq-1/

El teatre de Quadrado

https://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/pau-justicia-i-germania-xx-desmuntant-jmq-2/

Primera estada a Madrid (1842-1843)

https://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/pau-justicia-i-germania-xx-desmuntant-jmq-3/

Segona estada a Madrid (1845-1846)