Pau, Justícia i Germania (XX) DESMUNTANT JMQ -6-
Deixa un comentariEls quid pro quo de Quadrado amb Menéndez Pelayo
De tan i tan repetit, l’elogi que dedicà Marcelino Menéndez Pelayo (1856-1912) a Quadrado ha esdevingut gairebé una sentència. En concret, s’hi va referir així: Las Baleares, cuya historia literaria es tan larga y gloriosa, no han producido escritor tan eminente desde los tiempos del iluminado Dr. Ramón Lull. Una afirmació més extravagant i exagerada sembla impossible. El simple fet de posar-se a la boca el nom de lo foll com a referent posa en evidència l’erudit espanyol. Però… va ser espontània i lliure tan gegantina comparança? Gens ni mica! Fer un seguiment de com va anar la gestació desemmascara la vinculació i la dependència entre els dos.
Dia 25 de novembre de 1891 Quadrado informa a Menéndez Pelayo de la penosa y larga enfermedad de mi hermana política, con su fallecimiento diez meses hace en 28 enero y con la extincion completa de la familia, vése sumida mi esposa en amargura. Després d’aquesta exposició victimista, a la mateixa carta, trabuca la petició: V. que es tan galante. Así como así, ya me lo dijo V. con reserva; ¿pero no será una exorbitancia que me repita en público los requiebros que me escribió en privado? V. mismo: si cree V. que he de sonrojarme no me lo diga. Resulta prou evident que Quadrado s’aprofita de l’elogi desmesurat que havia rebut en una carta personal i li sol·licita que el repeteixi en públic. Així va ser i l’any 1893 Menéndez Pelayo signava la introducció als Ensayos Religiosos, Políticos y Literarios de José María Quadrado.
Menéndez Pelayo no tenia escapatòria. Havia comès la insensatesa de fer-li la gegantina lloança per escrit i Quadrado, simulant una aparent modèstia, va pidolar transformar la ditada de mel en una exaltació pública. Tanmateix Menéndez Pelayo no s’hi podia negar, perquè estava en deute. I no un deute qualsevol, sinó prou onerós. Cal acudir a la biografia de Menéndez Pelayo per recordar que, gràcies a Quadrado, va ser diputat cunero per les Balears1. Efectivament, després d’una intensa campanya, dia 27 d’abril de 1884, Menéndez Pelayo va ser elegit per Balears dins del Partit Conservador i així va iniciar la seva ambiciosa carrera política. Quadrado va activar totes les influències per guiar i promoure el nouvingut. El presentà a Antoni Maria Alcover, Gabriel Llabrés, Tomàs Forteza, Mateu Obrador, Joan Lluís Estelrich, Josep Lluís Pons i Gallarza… Està documentat que el gran promotor del volksgeist espanyol (l’exaltació de l’esperit nacional) va parlar en català sobre Ramon Llull a Llucmajor (els diaris destacaren en perfecto mallorquín) i a l’Institut de Palma2.
Al darrera de la candidatura, hi havia la mà poderosa i determinant de Quadrado. Ambdós 
compartien militància a la Unión Católica3. Gràcies al seu promotor i avalador polític, Menéndez Pelayo va ser diputat per Balears entre 1884 i 18864. L’elogi que tributà a Quadrado, analitzada com cal la relació, no era altra cosa que un quid pro quo; un favor per un altre.
Fent esment a la mort, uns anys enrere, de Tomàs Aguiló Fortesa (1812-1884), quan Quadrado veu venir la seva decrepitud, dia 23 de gener de 1890 informa Menéndez Pelayo que disposa de més de 200 cartes creuades amb l’amic difunt i que guarda altres correspondències (amb Balmes, Llorens, Lafuente…) que li fan passar pena por su suerte cuando me sobrevivan, lo que no puede tardar mucho, ocurrióseme y lo dejaré consignado, que se V. el heredero y quedo consolado y tranquilo. Així seria. Quadrado, a qui tant s’ha atribuït la defensa a ultrança del patrimoni cultural de les Balears, va llegar el seu arxiu a Menéndez Pelayo i aquest a la ciutat de Santander5. Ho veurem més endavant, amb la conducta de la vídua del donant, practicant com el seu marit de pidolar favors.
D’apadrinaments, recomanacions i favoritismes
Quadrado, tot i ser 37 anys major, s’adreçava a Menéndez Pelayo com a mi respetable y bondadoso padrino. Molt més que una ironia si tenim en compte que atribuí el seu doble fracàs a Madrid al apadrinamiento que hi havia a la capital quan, justament a Madrid, hi va acudir amb les mans plenes de cartes de recomanació. Quadrado va ser un practicant a ultrança de l’amiguisme i va reclamar favors arreu al llarg de tota la vida. Així va obtenir gairebé tots els càrrecs, distincions i privilegis, almenys els més importants. Ho detallarem en futurs capítols. De moment, un breu repàs documental ens mostra alguns exemples.
Era yo niño cuando llegó a Madrid recomendado a nosotros eficazmente, por mi tío D. Bartolomé Sureda, D. José María Quadrado. Antoni Frates Sureda (1829-1908) a Recuerdo necrológico, La Almudaina, 1896
Si éste pudiera ser un medio para entrar en el seno de tan ilustre corporación y si pudiera apoyar, con su influencia, mi pretensión, exhorbitante en sí, aunque justificada por el ejemplo, le quedaría reconocidísimo. Amb la tramesa de dos exemplars de Forenses y Ciudadanos, carta a Miquel Salvà Munar (1792-1873), aleshores censor de l’Acadèmia de la Història, el novembre de 1847. Un mes després, Quadrado entrà a l’Acadèmia
…si concretaras tus pretensiones, no me sería difícil recomendarlas a un conocido mío, oficial del Ministerio de Instrucción (…) de quien ya nos hemos valido en el assumpte de tu primo Mariano. Carta de Quadrado a Tomàs Aguiló (11-X-1848)
En la Sección de Letras de nuestra ínclita Academia (…) ya metimos toda nuestra «república draconígena», imponiendo a los gobernantes no sólo nuestras ideas, sinó nuestro personal6. Carta de Quadrado a Tomàs Aguiló (6-VI-1849)
El 1850 reclamarà a la reina que centralitzi l’Arxiu i el designi a ell com a arxiver. Així va ser i l’arxiu passà a ser de l’estat, amb ell al capdavant.
…después de tan buenas esperanzas, de tan poderosas recomendaciones, de la convicción formada por los oficiales de la mesa sobre la justicia y conveniencia de mi pretensión, robustecida ahora por el muy favorable informe de Gobierno Civil (…) sobra para sacar airoso mi empeño. Carta de Quadrado a Santiago Fernández y Gómez de Negrete (1799-1875), ministre de Comerç, Instrucció i Obres Públiques (gener de 1851)
Muy señor mío y veneradísimo Presidente: No como presidente del Consejo particular de Palma, sino como amigo mío muy querido, paso a recomendar al señor don José Quint Zaforteza, que viene a reforzar la representación ya bastante numerosa de nuestra sociedad en el seno del congreso. Carta de Quadrado a Santiago Masarnau Fernández (1805-1882), 11 de maig de 1857
Dia 25 d’agost de 1857 Quadrado reclama a la reina que recomani la compra de Recuerdos y Bellezas de España. Una RO instà els ajuntaments a incorporar la publicació a totes les biblioteques.
Haré cuanto pueda por D. Bartolomé Constant, veré de corresponder a la recomendación que V. me hace. Carta de Francesc Xavier Llorens i Barba (1820-1872) a Quadrado, novembre de 1858. En aquella ocasió la cosa no va anar bé: Tomo la pluma un momento para decirle que no es possible conseguir lo que desea el cirujano por quien V. se interesa. Això no obstant, molts d’altres favors reclamats per Quadrado a Llorenç (el seu superior i inspector) eren atesos: A Bauzá le permití ausentarse antes de tiempo mediante certificación del médico. Octubre de 1863
Escribo a mi hermano y le transcribo íntegro el párrafo que contiene la recomendación que hace V. del Sr. Mola y Martínez. Espero que si al Capitán General le hacen el mismo efecto que me ha hecho a mí dicho párrafo, se logrará lo que V, desea. Carta del marquès de Viluma a Quadrado, setembre de 1867
Que yo recomiende con mucha eficacia al Sr. Mola y Martínez no lo debe V. dudar como cosa que viene de V. Mi hermano sólo me hizo saber, que procuraría acortar y dulcificar la suerte penosa de aquel desgraciado. Después no ha vuelto a decir más, y sigue siempre en un completo silencio conmigo en todo lo que se relaciona con la justicia. Carta del marquès de Viluma a Quadrado, gener de 1868
Mi hermano el General sigue en Bíarritz sufriendo con resignación la emigración a que se halla forzado, y yo continúo esperando sólo del favor divino el alivio de los terribles males, en que estamos sumidos. Carta del marquès de Viluma a Quadrado, març de 18697
PER A SABER-NE MÉS:
https://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/pau-justicia-i-germania-xx-desmuntant-jmq-1/
https://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/pau-justicia-i-germania-xx-desmuntant-jmq-2/
https://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/pau-justicia-i-germania-xx-desmuntant-jmq-3/
https://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/pau-justicia-i-germania-xx-desmuntant-jmq-4/
https://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/pau-justicia-i-germania-xx-desmuntant-jmq-5/
continuarà
NOTES
1 El mot cunero s’aplicava als candidats que es presentaven per circumscripcions on no hi tenien cap vinculació. La paraula provenia del terme aplicat als infants abandonats sense filiació coneguda; a les persones sense arrels
2 La conferència es va publicar a Palma Ramon Llull. Discurso leído el día primero de mayo del año actual en el Instituto de la Baleares
3 Abans, l’any 1842, Quadrado havia militat en el Partido Monárquico-Religioso de Balmes que defensava l’Església i la Corona, com a vertebradores d’Espanya
4 El 1888, igualment com a cunero, Menéndez Pelayo seria diputat per Aragó
5 El llegat, a banda de la correspondència, va ser exigu: només 73 llibres
6 Es refereix als autors del llibre vexatori contra Bover (publicat sense signar) com explicarem més endavant
7 El personatge per qui s’interessava Quadrado era el militar Joaquín Mola Martínez, corresponsal del Diario de Barcelona a la guerra del Marroc des del 1859. He considerat oportú incloure aquests tres fragments, atesa la circumstància que delata com es va girar la truita política a partir de la Gloriosa