Etziba Balutxo...

Bartomeu Mestre i Sureda

Pau, Justícia i Germania (XX). DESMUNTANT JMQ -5-

Deixa un comentari

El segon retorn a Mallorca

Decebut definitivament de Madrid i reincorporat a l’arxiu a finals d’abril de 1846, Quadrado va fer bandera del secretisme fent ús patrimonial de la documentació. Cal tenir present que aleshores els arxius no només no eren públics, sinó ni tan sols consultables. Una Reial Ordre d’abril de 1844 establia els restrictius requisits que es podien exigir als estudiosos. Es permetia accedir (sense poder treure apuntes ni sacar copias de ningún papel) als llibres puramente literarios, però es prohibia expressament accedir als documents històrics posteriors a 1700 i, fins i tot, si a la documentació anterior hubiese algunos que por su importancia o transcendencia sean capaces de comprometer los intereses nacionales, cuidará el archivero de colocarlos en paraje reservado para que en ningún caso puedan ser examinados.

Resulta prou evident que l’arxiver esdevenia el controlador, amo i senyor de la documentació. D’ella Quadrado va extreure i va editar Los nueve libros de la Historia de Herodoto traducidos del griego al castellano per el P. Bartolomé Pou. En aquest cas, va respectar l’autoria. No obstant, també aprofità l’arxiu al seu abast per enllestir altres llibres. Així va néixer Forenses y Ciudadanos, una transcripció rellevant que, segons Quadrado, li generaria enemics poderosos, publicada el 1847. Álvaro Santamaría va destapar que Quadrado havia trobat el document original a l’arxiu i que havia reconegut que es tractava de un legado precioso, el «Proceso general del levantamiento foráneo» que, aislado y hecho ya, se me vino a las manos y me deparó por modelo la suerte. Igualment va fer la transcripció d’una altra obra trobada a l’arxiu. El document que Quadrado manyuclà es titulava originalment Llibre en llatí i en mallorquí qui tracte de la vinguda del Rei D. Jayme el Conqueridor a estas islas per el P. Pera Marsili, Dominico, son Cronista i, adjunta al manuscrit, apareixia un Llibre 2, com el passat en llatí, traduït al mallorquí, compost un y altre per fr. Pere Marsili del orde de Prehicadors, de nació catalana, el qual essent Cronista del Rey de Mallorca, Don Jayme el 2n vingué ací en lo any 1317 pera fer esta història de la presa de Mallorca. Quadrado, com faria habitualment, optà per afegir-hi altres documents, notes, opinions i castellanitzar l’obra que es publicà l’any 1850 sota el títol Historia de la conquista de Mallorca. Crónicas inéditas de Marsilio y Desclot en su texto lemosín, vertida la primera al castellano y adicionada con numerosas notas y documentos por D. José María Quadrado, Archivero del Antiguo Reino. Aquests exemples serveixen per destacar una conducta que practicarà Quadrado tota la vida i, per això mateix i com han assenyalat altres autors, no es pot parlar en rigor d’un historiador, sinó d’un arxiver. Un arxiver que copià i publicà a nom seu obres històriques rellevants, amb censures i afegits. Ell deia «complementades» quan eren manipulades.

Un bon arxiver?

Tot i l’evidència que Quadrado era més publicista i opinador que cap altra cosa, per descomptat molt més que no historiador, cal demanar-se si va ser, com s’ha dit i repetit, un bon arxiver. Hi ha massa proves que assenyalen el contrari. D’entrada, l’ocupació de la plaça va ser per digitació i va comptar amb la protecció de Jaume Pujol Ginard, Secretari de la Diputació. Quan s’incorporà, l’arxiu estava perfectament catalogat, amb un inventari complet de 1829. Entenc com assenyala Antoni Mut que la primera dedicació consistí a familiaritzar-se amb la riquesa documental que tenia la fortuna de poder manejar sense limitacions i a descobrir l’abundós cabal de notícies ignotes que s’hi ocultaven.

Quant a la dedicació, des del primer moment va gaudir d’unes condicions laborals d’excepció. Així, l’agost de 1844, demanà permís per fer un viatge a Aragó de tres mesos. Gràcies als seus protectors li fou concedit, mantenint el sou. Repetí l’experiència el juny de 1845, quan va atendre la cridada de Balmes i, novament se li va concedir autorització, amb el sou fins a finals de l’any. Amb l’obligació de proveir un substitut, en aquella ocasió va designar el seu amic Tomàs Aguiló. Des d’aleshores foren moltes més les autoritzacions rebudes, sempre respectant-li el sou, per atendre les absències i, a partir de 1848, d’ençà que Tomàs Aguiló va obtenir plaça a l’Institut de Tarragona, amb substituts ficticis. L’octubre de 1852 demanà llicència per estudiar Navarra i se li concedeix de tres mesos (que serien ampliats en dos més) amb tot el sou. El 1864 nova llicència retribuïda. L’obra en curs aleshores, Recuerdos y Bellezas de España, tenia la protecció de la reina que ordenà la compra d’exemplars a totes les biblioteques. El 1865, el 1876, el 1880 i el 1882 va obtenir noves llicències documentades, però no varen ser les úniques. Tenia les espatlles ben cobertes. El seu inspector, Francesc Xavier Llorens i Barba (1820-1872) de la Universitat de Barcelona, l’agafà en falta en una de les absències, però en comptes de denunciar l’abandó de la feina, dia 31 de maig de 1864 va escriure a Quadrado: Dígame V. qué he de poner en el informe de visita acerca del oficial Arias o como se llame. Estuve dos veces en el Archivo y lo encontré cerrado.

Quant al rigor en la custòdia documental, Miquel dels Sants Oliver descriu el despatx de la casa de Quadrado, del qual podria fer-vos exacte inventari: cadires mallorquines encavellades de papers y volums d’arxiu, relligats en pergamí1. Ho justifica Antoni Mut Calafell els arxivers se’n duien a casa papers i volums per continuar la tasca2 El cert és que hi ha constància de la desaparició de documents rellevants que custodiava Quadrado. A La carta de poblament d’Eivissa i Formentera de 1236, Antoni Planas Rosselló indica que José María de Quadrado va transcriure en la seva obra Islas Baleares (1888) cinc capítols del text llatí de la reforma del monarca, a partir d’uns fulls solts, esqueixats d’un antic registre de cartes reials, en els quals es contenien únicament els darrers capítols de la carta. Aquest únic testimoni de l’original llatí, que li va ser proporcionat per un canonge eivissenc aficionat a la història, probablement va quedar entre els papers de l’erudit, mort en 1896, i no s’ha pogut localitzar des de llavors.

La centralització

Amb tot, la dedicació de Quadrado a l’arxiu es va posar en solfa i la protecció dels padrins no va ser prou quan, a la sessió de dia 11 de novembre de 1848, la Diputació va entendre que el encargo de Archivero nada tenía que hacer más que custodiar los documentos, per la qual cosa s’assignà la funció a l’encarregat del Cadastre. L’acord, de facto, significava l’extinció de la plaça que ocupava Quadrado, encara que fins a finals de 1850 se li continuà retribuint el sou.

L’afectat, va moure cel i terra per combatre l’acord i, amb maniobres i intrigues, va activar tots els fils que havia deixat per Madrid, principalment a l’entorn de la reina a la qual s’adreçà directament el mes de maig de 1850: Don José María Quadrado, archivero del antiguo reino de Mallorca, puesto a los Reales Pies de V.M. rendidamente… suplica colocar dicho establecimiento bajo la protección del estado. Suplica se digne concederle el nombramiento Real que solicita como una nueva garantía de conservación y como una señalada merced para el esponente, estimulándole con tan honrosa distinción a continuar sus históricas tareas.

La súplica va rebre reial recompensa. Dia 14 de gener de 1851, una reial ordre, va expropiar l’Arxiu, el declarà adscrit a l’estat i designà Quadrado com a titular a partir de dia 1r de febrer amb una paga de 6.000 reals que en dos anys pujarien a 8.0003. Els seus interessos personals havien servit per una espoliació cultural a les institucions illenques i ell esdevindria amo i senyor absolut. Ell establiria a qui obrir els arxius, ell decidiria els horaris, ell disposaria d’una canongia sense control directe.

Als peus de la reina

Quadrado va agrair la recompensa rebuda i va impulsar i liderar la visita de la reina a Palma l’any 1860. La mostra de vassallatge va ser absoluta. Li dedicà el llibretó A S. M. La reina doña Isabel II: recuerdos del Real Palacio de Mallorca, amb notes històriques sobre l’Almudaina. És en aquesta publicació quan, per primera vegada, atribuirà la mort de Joan Crespí, de manera críptica, a Joanot Colom: el mismo jefe del actual tumulto Juan Crespí perecerá en esa Torre del Ángel a manos de otro dictador mas sanguinario y más violento. El 1870, sense cap prova, traslladarà l’acusació a Francesc Colom, germà de Joanot.

Monument a Isabel II
Isabel II entra a la plaça que durà el seu nom (al darrera la Torre de l’Àngel)

Tanmateix, les fastuoses festes a l’entorn d’aquella visita, amb arcs de triomf arreu de la ciutat i amb la inauguració d’un gran monument, no perdurarien gaire en el temps. No passaria una dècada quan, l’any 1868, Quadrado seria testimoni de la decapitació de la imatge de marbre d’aquella reina borbona de qui Pius IX va dir e putana, ma pía.

1868 Destrucció del monument a Isabel II

Continuarà

PER A SABER-NE MÉS:

https://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/pau-justicia-i-germania-xx-desmuntant-jmq-1/

https://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/pau-justicia-i-germania-xx-desmuntant-jmq-2/

https://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/pau-justicia-i-germania-xx-desmuntant-jmq-3/

https://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/pau-justicia-i-germania-xx-desmuntant-jmq-4/

NOTES

1 Conferència llegida a l’Ajuntament de Vich el 9 de juliol de 1914

2 Josep Maria Quadrado un arxiver del segle XIX a Mallorca (Consell de Mallorca, Palma, 2003). Cal fer notar que Antoni Mut Calafell (1928-2017), director de l’Arxiu del Regne de Mallorca (1975-1993), escriu el llibre amb una gran admiració cap a Quadrado. Això no obstant, l’hagiografia no amaga els aspectes obscurs i les conductes èticament reprovables.

3 Va tenir increments fins a la jubilació, l’any 1895, quan cobrava 2.400 escuts. Cal fer notar que el salari es decidia a Madrid, però el pagament es feia a càrrec de la Diputació.

Aquesta entrada s'ha publicat en el 19 de maig de 2023 per Bartomeu Mestre i Sureda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.