Pau, Justícia i Germania (XX) DESMUNTANT JMQ -9-

L’historiador

Hi ha un adagi que assegura que un arxiver que vol fer d’historiador no podrà serà mai ni un bon arxiver ni un bon historiador. Repassar les publicacions de Quadrado ens fa veure que tota la vida va fer feina sobre l’obra d’altres autors o, pitjor encara, sobre la transcripció de documents de l’arxiu que ell censurava, ampliava i manipulava. Està fora de dubte que tot el teatre que va escriure, des dels pastorets als drames sacres, són autèntics plagis i no parlem de les obres manyuclades de Shakespeare. Més d’una vegada ho va fer cara alta i sense amagar-se’n. Podria justificar-se en alguns casos, com el de la novel·la El Infante de Mallorca de Tomàs Aguiló que, segurament Quadrado va acabar i va publicar a nom dels dos l’any 1886, poc després de la mort del seu amic. És també el cas d’anar a remolc amb la continuació de l’obra magna de Bossuet que publicà l’any 1880: Discurso sobre la historia universal desde Carlomagno hasta nuestros días.

Les obres més rellevants de Quadrado són fruit de l’ús a conveniència de la documentació que tenia a l’abast. Tots els casos analitzats palesen la combinació del plagi amb la manipulació. Ja vàrem veure que la «seva» Setmana Santa era una transcripció més al castellà del missal romà. Quant a les aportacions històriques, les més rellevants delaten la metodologia. Vegem-ne alguns exemples.

El 1860 escrivia una informació general sobre el contingut documental de l’arxiu i, parlant d’ell mateix i bravejant de la feina, deia: de los numerosos expedientes relativos a la insurrección de los pueblos de la isla contra la capital de 1450 a 1454, da muestras la obra que publicó el actual archivero con el título de Ciudadanos y Forenses (sic) que casi pudiera creerse escrita por un contemporáneo de los sucesos. I tant que es podia creure escrita per un coetani dels fets! Álvaro Santamaría va explicar la procedència d’aquella obra: rebuscando entre los fondos documentales dio con un legado precioso, el «Proceso general del levantamiento foráneo»¹. Quadrado ja ho havia deicat ben clar: Toda la obra es un mosaico en la que nada hay de nuestro salvo el descubrimiento (a la Introducción de 1847).

El cas de les Informacions Judicials és particularment interessant. Al llarg de la vida, Quadrado havia bravejat de disposar d’un fons documental referit a la Germania de Mallorca que informava de més de 10.000 persones. El 23 de novembre de 1881 informava dels tres treballs que tenia en curs. D’acord amb el seu anticatalanisme, corresponien a tres episodis històrics que li permetien accentuar les divergències entre Mallorca i Catalunya: el procés del Rei Pere IV d’Aragó contra els partidaris de Jaume III de Mallorca, la revolta de 1450 i la Germania de 1523 (sic). Cal parar esment al que afegia en relació al darrer tema: detallando la conducta y hechos de más de 10.000 personas, que pronto dará asunto a mi proyectada historia de las Germanías en Mallorca. No hi ha dubte que es referia a les informacions que ordenà recollir Miguel de Gurrea. Com que continuaria presumint de disposar d’aquella documentació (fins i tot va escriure que eren molts els qui demanaven accedir-hi), l’any 1894 Eusebi Pascual el va desafiar des de les pàgines del Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana al temps que li qüestionava algunes afirmacions sobre Joanot Colom i, amb certa ironia ateses les contradictòries informacions que havia publicat, li demanava si seria la darrera versió. Quadrado, a la resposta publicada en el mateix BSAL, reitera el volum de la informació que posseeix: ¿es ó no la historia definitiva que ofrecí y para la cual anuncié tener acopiados los materiales? Lo es (…) aunque para su complemento necesita un volumen de datos é informaciones tocante acaso á más de diez mil personas, cuyas noticias (…) se estarían ya imprimiendo, si en importancia y provecho no hubiesen de ceder el paso á otra publicación colosal como la que vá á empezarse, de los Privilegios y franquezas de Mallorca.

Com es pot veure, en tots els casos sempre va parlar de més de 10.000 persones, però el cert és que quan, pocs mesos abans de morir, accedeix a fer la publicació tantes de vegades anunciada la xifra davallarà a la meitat, concretament a 5.135 persones (1.162 de Palma i 3.973 de pobles), amb la particularitat que no hi ha informació de molts de pobles, entre els quals destaquen aquells on hi va haver els enfrontaments armats més importants (Alcúdia, Pollença, Sa Pobla, Inca i Binissalem). Tot convida a pensar que la documentació va ser purgada.

El juny de 1972 Guillem Llinàs publicava Sobre la Germanía en Sa Pobla i Campanet elaborat amb la informació trobada per l’autor a l’Arxiu Històric sobre dos dels pobles de Mallorca que el famoso historiador Quadrado omitió². L’any 1978 Bartomeu Font Obrador, en el volum tercer de la seva Història de Llucmajor incorpora els 607 noms corresponents a aquella vila que l’autor va trobar a l’arxiu en una llista transcrita per Quadrado³.

Cal afegir que els documents originals indicaven Informació dels qui son estat bons e mals e de la valor de lur bens, títol que Quadrado transformà en Informacions judicials sobre els addictes a la Germania, ben equívoc quant al contingut perquè la relació recollia la informació de tothom, tant si havien estat addictes a la Germania com contraris a ella. Per acabar d’embullar la troca Quadrado signarà l’obra a nom seu quan el 99% del contingut és una simple transcripció documental. I, per posar-ho més difícil als investigadors, a l’entrada una Advertencia en castellà indica Al texto del capítulo concerniente a cada individuo, me tomé el trabajo de añadir los respectivos detalles que sobre su personalidad arrojan las declaraciones, fundiéndolas de tal modo que nada se pierda, y conservando cuidadosamente el lenguaje y aun las palabras. Es tracta d’una confessió d’haver «complementat» el document sense notes que delimitin els afegits. Seria possible saber quins són els detalles que Quadrado va incorporar amb una simple comparança amb l’original, però… no és a l’arxiu. Aquell document «tan rellevant» i del qual tant va presumir, actualment es troba desaparegut.

Una de les darreres i més valorades aportacions és el Llibre de franqueses i privilegis del regne de Mallorca o Còdex dels Reis o, tal com el batejà Quadrado, Llibre dels Reis. Anys abans, el 1887, a la revista Museo Balear havia publicat Codices del Archivo General de Mallorca, on relacionava 34 dels llibres. Ara, l’any 1894, quan ja se li havia comunicat la jubilació forçada, Quadrado va obtenir pressupost per editar la magna obra, però, dels 40 còdex, només en va incloure 25. Ell havia dit que era el quehacer más propio e importante en beneficio del archivo, però Alcover en veure que era una transcripció incompleta, ho justificava: No passa pus envant per lo abatut que’s trobava d’ànima i de cos, ab los setanta set anys que duia damunt. Quadrado no estava en condicions de culminar la feina i, això no obstant, va voler dirigir personalment una restauració que va perjudicar notablement el valuosíssim original⁴. Amb tot, Álvaro Santamaría escriuria: Los Privilegios, incompletos, son una contribución capital y, cara a los investigadores, la aportación más fecunda de Quadrado, i encara afegiria: Aunque la condición de archivero se denota, la obra que la refleja con mayor peculiaridad, la única en la que se manifiesta solo como archivero es Privilegios y Franquicias de Mallorca.

Quadrado el gran mascarat del s. XIX

Com així València el s. XIX va enaltir la Germania i Mallorca no? Com així Castella i Lleó el s. XIX glossaren les Comunidades i, fins i tot, marcà la commemoració en el calendari i, en canvi, Mallorca va veure com la Germania era criminalitzada? La diferència té nom i llinatges: José María Quadrado Nieto. De no haver estat per ell i els seus seguidors, majoritàriament preveres que escrivien històries locals, la Germania hauria estat tractada amb l’objectivitat que calia i, després de tres segles llargs d’oprobi i d’escarni, sempre als peus del discurs dominant dels Jurats, elaborat de la mà de Binimelis i de Mut, Mallorca, amb els cronistes del s. XIX, hauria desfet el relat esbiaixat dels vencedors⁵.

Va ser l’arxiver Quadrado, i només Quadrado, qui va continuar amb la criminalització de la Germania i dels seus líders. Els cronistes, en canvi, especialment Antoni Furió i Pere d’Alcàntara Penya, ponderaren les justes raons de la revolta. Mai Quadrado es refereix al deute públic que ofegava menestrals i pagesos, mai no parla dels abusos dels nobles, mai fa esment als reiterats incompliments de la disposició de Ferran d’Aragó de 1512 que comminava elaborar un nou cadastre, mai als motius de l’aixecament. Furió i Penya, en canvi, mostren les causes de les revoltes foranes i consideren que la Germania és una tercera edició. L’abús impositiu dels nobles i la tirania insuportable d’una classe dominant corrupta aixecaren la Germania. Els agermanats eren les víctimes del mal govern i, finalment, n’esdevindrien màrtirs. En canvi, Quadrado legitimà la repressió, criminalitzà els agermanats, elogià els cavallers i no acceptà mai que la Germania tingués justificació ideològica.

**Cort, a les festes, penjava els retrats dels fills il·lustres**

Quan, l’any 1868, arran de la Gloriosa, es va passejar per Palma com a símbol de les llibertats i de les aspiracions republicanes el retrat de Joanot Colom, Quadrado va utilitzar la seva ploma com la millor espasa al seu abast. Va retreure a Penya que havia convertit els agermanats del s. XVI en referents del partit republicà que, tres segles després, assoliria transitòriament el poder.

Quadrado va actuar com el darrer gran mascarat contra la Germania de Mallorca. Sense ell hauria estat fàcil fer veure les més que justificades raons de l’aixecament popular, especialment amb els precedents de les revoltes de 1391 i 1450 i, per descomptat, dignificar la figura criminalitzada de Joanot Colom.

Fins passat el centenari del seu naixement l’any 1919, a partir de les aportacions de Cosme Bauçà i de Pere Oliver Domenge, no es va posar en solfa el discurs de Quadrado. Cert és que alguns autors com Enric Fajarnés i Tur (1858-1934), Josep Rullan i Mir (1829-1912) o Eusebio Pascual de Orrios (1835-1901) ja havien començat a desmuntar el discurs sectari, però majoritàriament Quadrado va ser enaltit i glorificat. En analitzar la seva figura i les seves obres amb perspectiva actual, sembla impossible, atesa la càrrega ideològica dels seus escrits, l’ús i abús de judicis de valor, les falses imputacions sense prova i l’alteració de documents originals que fos tan poca la gent que va qüestionar la condició d’historiador.

continuarà

NOTES

1 Cal advertir que el document que aprofità Quadrado, el Proceso General, només recull els fets entre setembre de 1450 i juny de 1451 i, per abastar la totalitat de la revolta, va haver d’incorporar altres informacions, amb el gran mèrit d’unificar el llenguatge amb el document primigeni

2 Baleares, 20 de juny de 1972, pàgina 15

3 Bartomeu Font Obrador escriu: El pliego publicado aquí se debe a una transcripción de Quadrado numerada y puntuada, hasta ahora inédita, basada en una relación del expediente de Llucmajor sin localizar, pues las que se guardan son su matriz, texto en latín y catalán de 30 de enero de 1524, de 30 folios y una copia variante, toda en catalán, de 27 folios.

4 L’any 2007, sortosament, Paz Alomar va procedir a una nova restauració que va corregir en bona part els mals ocasionats per les feixugues cobertes que havia fet posar Quadrado i que, amb el pes, havia provocat plecs i arrues en els pergamins. La satisfactòria restauració de l’equip d’Alomar va permetre una pulcra edició de l’obra l’any 2010, amb aportacions de Pau Cateura, Gabriel Ensenyat, Antoni Planas, Gabriel Llompart i Isabel Escandell

5 Joan Binimelis (1538-1616) va escriure la Història General del Regne de Mallorca per encàrrec dels Jurats i Vicenç Mut (1614-1687), autor de la Historia del Reyno de Mallorca, era Jurat per l’estament militar. Ambdós estaven molt condicionats i enaltiren el discurs dels vencedors

CAPÍTOLS ANTERIORS

Infantesa i joventut

https://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/pau-justicia-i-germania-xx-desmuntant-jmq-1/

El teatre de Quadrado

https://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/pau-justicia-i-germania-xx-desmuntant-jmq-2/

Primera estada a Madrid (1842-1843)

https://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/pau-justicia-i-germania-xx-desmuntant-jmq-3/

Segona estada a Madrid (1845-1846)

https://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/pau-justicia-i-germania-xx-desmuntant-jmq-4/

Als peus de la reina (la subjugació de l’arxiu)

https://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/pau-justicia-i-germania-xx-desmuntant-jmq-5/

El quid pro quo. Quadrado i Menéndez Pelayo