NOSAL3 en som + de tres

Les paraules.

Hi ha tristesa darrera

les paraules, lents carros

en corrua que porten

runa de tu, molt tedi

de tarda de diumenge,

temor de dany. Se’t tanquen 

llibres i amics, els llavis

de les coses. Malèvols

aprenents d’homes grisos

t’encalcen per difícils

retorns a Déu. Intentes

amagar-te ben dintre

del teu hivern, on puguis

amb tants records encendre

l’últim foc. Després mires
amb ulls ja buits i penses

a dormir. Però encara,

a les palpentes, vénen

ferida procellana,

nocturna seda, i trenques,

des d’un aigua profunda, 

veus d’oblidats, intacte

vidre vell de paraules.