NOSAL3 en som + de tres

Breu recull i comentaris de les activitats a les quals hem pogut assistir, moltes de les quals no estaven ni anunciades al bloc, i tot perquè ens hem enterat a darrera hora o perquè ja les hem vist comentades a bastament pels blocs.

   La foto que il·lustra l’apunt l’hem manllevada del bloc d’Àngel Canet sense demanar-li permís, no creiem que passe res, o si?

            Si ens
pensàvem que la setmana passada (del 23 al 25 d’abril) havia estat mogudeta,
aquesta ( del 29 d’abril al 3 de maig) no s’ha quedat enrere. Ara, aquest
darrera també ha resultat molt més descansada, ja que l’anterior érem els
organitzadors dels actes, i això, vulguem o no, cansa, ja que has de preparar,
i en acabant, arreplegar-ho tot.

            Començarem pel dimecres, 29 d’abril.
A les 6 de la vesprada, la Fundació Caixa Carlet ens va portar al Teatre Giner
de Carlet, i dintre d’un cicle de foment de la lectura, a Jorge Bucay. Ens va
agradar el primer llibre que llegírem d’ell, el segon ja no tant. Deu ser que
ja el trobàvem una mica “paternalista” (el primer adjectiu que ens ha vingut al
cap), suposem que com gairebé tots els psicòlegs (com que no n’hem fet servir
mai un, no sabem com van les sessions, això sí, a les pel·lícules, còmics i
novel·les hem pogut esbrinar alguna cosa). El teatre estava de gom a gom, i el
85-90% eren dones. Bucay va estar-se hora i mitja contant contes (se li ha de
reconéixer que d’això en sap un niu) i fent-nos reflexionar sobre l’alt valor
dels sentiments i el nul valor de les coses materials. En acabar la seua
intervenció, va permetre que el públic li fes preguntes, a les quals va contestar
molt complidament.

            El dijous, 30 d’abril, ens
desplaçàrem fins a Algemesí, a la basílica de Sant Jaume per escoltar la Coral
de Montserrat. Van fer una interpretació magnífica i molt emotiva de les obres
del programa, i en acabar, van oferir fins a quatre visos, el darrer dels quals
va ser, com no, el Virolai. Ens va semblar que deien, en la presentació, que
van a vindre cada any, així que… allà estarem. En finalitzar, els van regalar
una foto emmarcada del concert que acabàvem de veure! I una altra per a un
xiquet d’Algemesí que s’està a Montserrat, i que es va mostrar molt sorprès.
Una magnífica ocasió per a escoltar aquesta música en directe, a la qual no
tenim fàcil accés en els nos3 pobles.

            El divendres, primer de maig, ja
s’ho podeu imaginar, i si no, ja us ho havíem comentat en un apunt anterior,
anàrem a la manifestació que començava a la plaça de Sant Agustí, on la classe
treballadora (la immensa majoria de tots nosal3, si ho pensem bé) va poder fer
escoltar la seua veu (una altra cosa és que la vulguen escoltar els qui manen).
En un apunt anterior hi teniu el manifest, signat per CC.OO. i U.G.T. per si
voleu saber alguna cosa més de les reivindicacions fetes en aquest acte.

En acabar la
manifestació, ens allargàrem fins la Fira del Llibre, instal·lada com cada any,
al Jardí de Vivers. Estava plena de gent i això ens va alegrar. Potser en aquests
temps de crisi, les persones decidim deixar de fer despeses elevades en
desplaçaments i altres costos superflus i ens comprem un bon llibre per
evadir-nos de la realitat, sense necessitat de moure’s de casa ni fer grans
despeses.

            El dissabte, 2 de maig, descansàrem,
que també és important.

            El diumenge, 3 de maig, al Teatre
Goya de l’Olleria, vam poder gaudir del nou espectacle de Pot de Plom, amb Xavi
Castillo, titulat “Històries medievals de reis i bufons”. Xavi, una vegada més, es va
posar el públic en la butxaca, i fins a dues hores va durar l’espectacle. El
seu repertori d’imitacions és el de sempre, però mai no ens cansem de veure’l i
riure-li les gràcies. A més, va adaptant els esquetxos a l’actualitat, i així
van eixir els “trages” de Milano de ja sabeu qui, l’alcalde de Xàtiva i el seu
“vamos a rematar-los”, en fi, tot allò que ja sabeu. En acabar, ens quedàrem
uns quants a sopar i xerrarem fins que, cap allà les 12 i mitja, ens retirarem
discretament. Ha estat una setmana completíssima, que tornaríem a fer demà
mateix. Tant de bo, d’ara endavant anem podent assistir a actes tan ben
“plantats”.

   I això és tot. Demà (o hui, mai no sabem)
més, però no millor, ací, a NOSAL3 som + de tres. ( copiant al Wyoming ).