Ulleres de pinçanàs

Ahir dilluns el president de la Conferència Episcopal Espanyola va tornar a apel·lar a la “responsabilitat moral” dels creients per tal de salvaguardar la unitat de la nació espanyola. És a dir, que tal com fan aquells jugadors que quan surten al camp abans d’un partit s’adrecen al cel com demanant a Déu que sigui favorable al seu equip –i per tant que perjudiqui l’equip contrari–, l’arquebisbe de Madrid està convençut que Déu, el Déu dels catòlics, en el plet establert entre Catalunya i Espanya, juga i ha de jugar a favor d’Espanya.

Cap novetat. Com li va etzibar José Montilla a Agustí Colomines, defensar la integritat territorial d’Espanya és tan legítim com defensar la sobirania de Catalunya. Tanmateix, aquesta entrada d’avui va adreçada a la gent espanyola i d’esquerres amb solvència intel·lectual (és a dir, no precisament a Montilla) que defensen la unitat de la nació espanyola exactament igual que ho fan Rouco Varela i la derechona espanyola. Sí, ja ho sé, alguns no ho diuen d’aquesta manera i recorren a subterfugis terminològics com ara “sobirania conjunta del poble espanyol”, “inexistència jurídica del dret a decidir”, “defensa de l’Estat de dret”, etc.

A veure, senyors Javier Cercas, Muñoz Molina, Javier Marías, Elvira Lindo, Anna Grau, Álvaro Pombo, Ignacio Vidal-Folch e tutti quanti: no us adoneu que esteu defensant un dogma de fe? No veieu que no és pas cap casualitat que els qui sempre han estat en contra de qualsevol avenç dels drets socials o individuals ara siguin els vostres companys de viatge en la croada anti-referèndum? No hi veieu res d’estrany, en el fet de compartir la motxilla i la cantimplora amb gent com Rouco Varela, Sáenz de Ynestrillas (actual votant d’UPYD) o Josep Anglada?

Em direu que no és el mateix, és clar. Que abans ser catalanista era molt guai, però que allò que ara propugna el catalanisme hegemònic és una ruptura de la legalitat. Us pregaria que paréssiu atenció a les declaracions que va fer també ahir aquest senyor amb el cognom acabat en -ez que és secretari general de la UGT de Catalunya: “Referèndum legal o no? Els sindicalistes sempre hem hagut de forçar la legalitat, l’hem hagut de guanyar. Altrament, encara tindríem horaris laborals de 70 hores...”. D’altra banda, la legalitat espanyola es basa en la Constitució. I la Constitució, quan es refereix a la qüestió territorial, es basa en un parell d’articles de dubtosa legitimitat democràtica. En Vicenç Navarro ho explica molt bé en aquest article.

Quan l’Anna Grau denunciava en un article a l’ARA l’actitud racista (anti-blanca) de certs negres nord-americans, suposo que amb això no pretenia negar la major: això és, que el moviment pels drets dels afro-americans endegat per Luther King era del tot legítim i necessari. Quan denuncia l’excés de zel d’alguns mitjans catalans i això ho fa servir per desqualificar tot el procés, no cau precisament en aquest error?

No obstant, sóc dolorosament conscient que de vegades els regalem els arguments de franc. Ho van fer, sense anar més lluny, els impresentables que diumenge, arran de la votació del Consell Nacional del PSC, van empescar-se a Twitter el hashtag @ForaPSC. Amb gent com aquesta, no hem de tenir cap mena de mirament. No els volem com a companyia. Més que res, perquè si no, serem tots –nosaltres i el procés– comptats com a simples energúmens.