Ulleres de pinçanàs

Un dels efectes col·laterals més divertits d’això que anomenem el procés és l’aparició de nous vocables, o més ben dit de nous usos de vocables que es feien servir amb tota una altra intenció abans de ser processats. 

Per a un filòleg com jo, el procés independentista, d’ençà que va començar, constitueix sens dubte una Arcàdia bucòlica on sempre pots anar a cercar mots i expressions pervertits, manipulats o desproveïts del seu sentit original, com qui va a caçar bolets els primers dies de la tardor incipient. 

En aquesta entrada miraré de crear un glossari on hi tindran cabuda algunes d’aquestes expressions idiotes que quedaran per a la Història Universal de l’Estupidesa quan tot plegat s’ho hagi endut el vent.

Naturalment, esteu tots convidats a suggerir noves troballes. No cal ser filòleg: només cal mirar els telenotícies o llegir els diaris d’aquests dies.

Glossari del Procés

Aznar, J.M.: autèntic artífex de l’actual dream team independentista. Quan obtinguem la llibertat, caldria fer-li un monument a cada capital de comarca. “Sense ell no hauria estat possible“, hauria de constar a la peanya. 

Bucle identitari: invenció feliç de Jon Juaristi (exetarra, excomunista i neopepero) per designar aquella ideologia segons ell reaccionària que apel·la a “algo que no se puede exponer con argumentos racionales, sino sólo acudiendo a historias tan cargadas de emoción como vagas y difusas“: o sigui, el nacionalisme (dels altres).

Callejón sin salida: veure Deriva sobiranista. 

Carcoprogre: invenció feliç de Bernat Dedeu que defineix aquells pretesos progressistes hispanocatalans que segueixen el principi que “les col·lectivitats sempre tenen raó mentre defensin el que jo penso”. Veure Internacional Papanates.

Constitució / constitucionalista: les Taules de la Llei i els seus Guardians en versió celtibèrica.

Consulta: manera edulcorada d’anomenar a Catalunya el que arreu del món es diu referèndum d’autodeterminació.

Deriva sobiranista: veure desafiament sobiranista.

Desafiament (desafío) sobiranista: veure deriva sobiranista.

Dret a decidir: veure Consulta.

Espacio público compartido: Invenció feliç de Felipe González per referir-se a la IUNE (Indissoluble Unitat de la Nació Espanyola). González ja va destacar en els anys 80 per parlar de la necessitat de construir un “nosotros” comú, per damunt de la diversitat cultural i lingüística. I jo que em pregunto: en ple procés de construcció de la Unió Europea, qui són “ellos”?

Estat de dret: entitat jurídica de dring impecable i d’origen franquista que es fa servir com a paret argumental contra la qual reboten les idees que a un no li convenen, especialment si atempten contra la IUNE.

Festiva, cívica i familiar: d’ara endavant, qualsevol manifestació haurà de complir aquests tres requisits per poder ser homologada a les Diades 2012 /2013. No es descarta que la reunió d’ultres a Montjuïc de cada 12-O pugui rebre l’any vinent l’esmentada certificació. 

Fractura social: una de les tantes plagues amb què els bons ciutadans espanyols adverteixen que Catalunya incorrerà si continua amb la Deriva. Veure Deriva. 

Gran Maniobra: expressió emprada per Vicent Partal per referir-se a una operació d’estat ordida en base a “gestos i propostes molt probablement acompanyats i acceptats pel PP i el PSOE, en la línia d’evitar la independència de Catalunya tot acceptant un règim únic i excepcional per al Principat”.

Guerra, Alfonso: variant en versió esquerranosa de J. M. Aznar. Molt popular fou el seu símil de “passar el ribot” a l’Estatut que havia sortit del Parlament català, així com la seva profecia (“no pasará nada“) després de la sentència del Tribunal Constitucional del 28 de juny de 2010. 

Indissoluble Unitat de la Nació Espanyola (IUNE): 1. variant de la joseantoniana “Unidad de Destino en lo Universal” en versió constitucional. 2. clàusula introduïda d’estranquis al text constitucional mitjançant un misteriós sobre quan els ponents ja s’havien posat d’acord en la redacció d’un text menys carca per a l’article 2 de l’esmentat document. 

Interdependència: argúcia argumental que fan servir els partidaris de la IUNE per donar un vernís de cosmopolitisme al vell argumentari espanyolista quan senten a parlar d’independència.

Internacional Papanates: invenció feliç de Quim Monzó que fa referència als progressistes post-franquistes que s’atorguen una pretesa superioritat moral sobre altres opcions ideològiques, en especial el nacionalisme (dels altres).

@labisma (l’abisme): forat negre cap a on s’encamina el nostre país si persisteix en el Desafío. Veure Desafío. Veure @labisma a Twitter. 

Legalitat / Legitimitat: matrimoni aparentment irreconciliable a l’estat espanyol que sol viure en harmonia a la major part de països del món.

Llei de partits (Ley de partidos): artefacte legal expressament creat per parar els peus a l’esquerra abertzale però no a l’ampli ventall de partits d’ideologia feixista que pul·lulen i fan el que els rota a tot Espanya, particularment al País Valencià.

Nazi: qualificatiu d’ús corrent a l’estat espanyol i d’ús restringit pel Codi Penal a l’Europa civilitzada que es fa servir per desqualificar l’adversari, sigui aquest un partit polític, una ideologia o un personatge públic que cau antipàtic.

Órdago: veure Deriva; veure Desafío.

Pacte fiscal: 1. manera edulcorada d’anomenar a Catalunya el que al País Basc i Navarra es diu concert econòmic. 2. manera que tenen La Vanguardia i el Cercle d’Economia de referir-se a l’etern subterfugi de la negociació d’un sistema de finançament “singular” per a la comunitat autònoma catalana.

Pancatalanista: separatista o sediciós segons el llibre d’estil de Las Provincias de València o del govern Bauzá de les Illes.

Patriotisme constitucional: invenció feliç (manllevada de Jürgen Habermas) de J. M. Aznar i la FAES per donar una pàtina de modernitat al que sempre s’havia anomenat “el sano orgullo de ser español”.

Procés: a part d’una novel·la de Kafka, és el nom que rep el camí cap a la restitució de la dignitat del nostre poble d’ençà de la sentència del Tribunal Constitucional d’octubre de 2010 sobre l’Estatut. 

Ribot: eina de cara molt dura que va servir per aplanar, aprimar, allisar, polir i en definitiva liquidar el projecte d’Estatut que va sortir del Parlament el 30 de setembre de 2005. Veure Alfonso Guerra.

Sediciós/a: separatista segons el llibre d’estil de l’ABC.
 
Separatista: sediciós segons el llibre d’estil de La Razón.

Soberanista: sediciós o separatista segons el llibre d’estil d’El País.

Sobirania del Poble Espanyol: fraseologia constitucional emprada com a paret argumental per rebutjar qualsevol intent d’expressió democràtica popular contrària a la IUNE.  

Unionista: terme manllevat del moviment independentista irlandès per designar els que tota la vida n’havíem dit fatxes. 

_______________________________________________________________

And so on, and on… el glossari és obert, i sens dubte es veurà enriquit en les setmanes i mesos propers mercès a la prodigiosa inventiva dels nostres polítics, periodistes i opinadors de capçalera. I recordeu: s’accepten suggeriments!