Reflexions sobre la pietat arran de la fotografia “La pietat iemení” de Samuel Aranda. Discutir sobre si la pietat és una virtut o un defecte donaria per moltíssims articles. Greco-romans i cristians la van considerar una virtut, però al segle XIX Nietzsche va venir a dir que tenir pietat només servia per a perpetuar el
Que el poder ejecutiu pugi indultar condemnats pel poder judicial és un atemptat contra la divisió de poders i, per tant, contra la democràcia. Quan aquest indult es produeix en persones del propi partit o en persones d’un partit amb el que s’ha pactat senzillament és vergonyós. No seré jo qui faci una apassionada defensa
El gran problema d’Espanya és que no creu en les seves pròpies possibilitats i això fa que li faci por la llibertat. Per això Espanya fa por, però sobre tot, fa pena. Diu el celebèrrim editorial de l’ABC. “El Parlamento de Cataluña dio este miércoles luz verde a la tramitación de la ley de consultas populares impulsada
Comentari sobre una gran pel.lícula de Clint Eastwood, que qüestiona l’excès del poder del president dels USA des del punt de vista d’una persona que simpatitza amb el Partit Republicà. Per mi dos dels directors més interessants del cinema estatunidenc contemporani són Woddy Allen i Clint Eastwood. El primer és un abanderat dels Partit Demòcrata,
L’autor recrea la joia que ha sentit a l’ajudar a repassar les declinacions llatines amb la seva filla. “C’est le plus vieux tango du monde Celui que les têtes blondes Ânonnent comme une ronde En apprenant leur latin C’est le tango du collège Qui prend les rêves au piège Et dont il est sacrilège De
Espanya utilitza el terror per a tallar les ales dels catalans en tots els àmbits. No li cal cometre atemptats sagnants perquè té una estructura estatal amb exèrcit inclós, que treballa al seu servei i contra els catalans. Només ens volen per pagar. Ni tant sols toleren que guanyem campionats de lliga. La Jugada en
L’autor prega per tal que Sant Jordi ajudi als membres de l’Assemblea Nacional Catalana de personalismes i burocratismes i s’aconsegueixi finalment l’independència, que cada vegada és més indispensable. La meva idea s’assembla molt a la de Guardiola. Tothom té si fa no fa el que es mereix. I això que és vàlid per les persones,
L’autor considera penós que aquestes alçades es celebri el Dia Internacional de la Dona. Aposta per un feminisme reformista i fa una apologia de les catalanes respecte dels catalans. “Jo sóc un gran admirador de les dones del meu país. Crec que, generalment parlant, valen més que els homes –cadascú en el seu terreny. Si
Una Catalunya millor no necessita de Las Vegas ni de plantacions de marihuana. Es desconcertant que els partits polítics que defensen una cosa ataquen l’altra i al contrari, sent ambdues idees una resposta mediocre i covarda contra la crisi que patim. La crisi apreta. Hi ha cada vegada més gent en situació precària i més
L’autor considera que cal visitar de totes totes l’exposició de Delacroix que s’està fent al Caixaforum, ja que difícilment tornarem a veure a Barcelona un recull tan gran i important de quadres d’aquest excepcional pintor. Barcelona és una ciutat d’una gran bellesa i d’un gran benestar. Gaudim de mar i muntanya, de monuments i obres
contradiuen llurs pares, devoren llur menjar i li falten al respecte a llurs mestres. No dic que la joventut no hagi de ser dialèctica. No dic que la joventut no hagi de ser l’antítesi de la tesi que ara vivim. Sé que serà ella la que aconseguirà una nova síntesi que esdevindrà la tesi a
Jordi Vidal m’ha fet conéixer en viu un dels cantautors que ha estat bàsics en la meva vida. Moltíssimes gràcies. Jacques Brel va deixar de cantar l’any 1966. Jo tenia quatre anys i possiblement no havia passat del general Bum – Bum. Va morir l’any 1978 – jo tenia 16 anys i cantava Raimon, Llach
L’articulista reflexiona sobre el dret a parlar públicament per part de tothom -fins i tot del batlle de Barcelona- i posa el dit a la llaga d’un dels nostres càncers polítics: la infrarrepresentació dels menys rics o directament pobres de la ciutat. La veritat és que estic molt content de la nova ubicació de la
La sentència absolutòria per prescripció de les donacions pels seus estudis als USA en el fons és una gran humiliació a Garzón, ja que se’l condemna moral i públicament. La sentència anterior de 11 anys d’inhabilitació fa que no calguin més sentències condemnatòries per deixar fora de joc aquest jutge. En la dilatada carrera
L’autor està d’acord amb que no es subvencioni OMNIUM CULTURAL, sempre que el PP prediqui amb l’exemple i no faci la demagògia de demanar que els altres facin el que ell no fa. Tot i guardant les distàncies entre OMNIUM CULTURAL i la FAES o la FUNDACIÓN FRANCISCO FRANCO que el PP veu correcte de