sempre juga brut. I en tots els camps. Estem moralment en guerra, deia Heribert Barrera. No ens ha de fer por reconèixer aquestes dues veritats: Espanya sempre juga molt brut i està en guerra amb nosaltres. No ens toca més remei que la confrontació,l’atac (no només la resistència) i arribar a la independència.
ENTRE DESITJOS I DESIDERÀTUMS
Bloc de Tomàs-Maria Porta i Calsina
14 de març de 2012
Sense categoria
1 comentari
DEL TERRORISME ESPORTIU DEL REIAL MADRIT I DELS TERRORISMES ESPANYOLS EN GENERAL.
Espanya utilitza el terror per a tallar les ales dels catalans en tots els àmbits. No li cal cometre atemptats sagnants perquè té una estructura estatal amb exèrcit inclós, que treballa al seu servei i contra els catalans. Només ens volen per pagar. Ni tant sols toleren que guanyem campionats de lliga.
La Jugada en que l’àrbitre s’inventa l’expulsió de Piqué serveix per a que seguidament els àrbitres espanyols el vulguin sancionar per les seves declaracions. D’això a Espanya en diuen llibertat d’expressió i, pel que veu, que el va dir Piqué fos cert –i que tingui dos testimonis- no té cap importància.
Suposo que el Barça té masses compromisos econòmics i simplement no pot decidir retirar-se de la Lliga espanyola i deixar que el Real Madrid guanyi d’una manera més vergonyant. De tota manera, potser s’ho hauria de plantejar: de tant en tant tenir una mica de dignitat és necessari.
Jo crec que el tema no és el fútbol, ni el Barça. Jo crec que el tema és Catalunya i Espanya. I Espanya està pensada d’una manera imperial, tant imperial que des de la metrópolis no només no es toleren altres llengües, altres tarannàs, altres economies i altres polítiques, sinó que ni tant sols no és tolera un altre equip de futbol. Terrorisme esportiu, terrorisme polític, terrorisme lingüístic, terrorisme econòmic. Això és Espanya, el revers de la llibertat, el revers de la justícia: Espanya és l’imposició i el terror.
Terrorisme és l’utilització del terror per imposar quelcom. I quan l’exèrcit espanyol ha de garantir la unitat d’Espanya més enllà del que pensin els catalans, jo diria que es obvi que utilitza el terror. Perquè el terrorisme no només són atemptats de bandes terroristes. També són imposicions per la via militar als ciutadans. Hi ha un llibre de Julio Caro Baroja que ho explica.
Pels espanyols que el Barça sigui el millor equip del món és profundament humiliant perquè el Barça és català. De la mateixa manera que mai no toleraran que es doni un premi Nobel a un escriptor en la nostra llengua, haver-se hagut d’empassar el joc i les victòries d’aquest equip ha deixat la seva ànima feta un bolquer brut.
La gent potser no se’n recorda però en els darrers tres anys si el Barça va guanyar el que va guanyar a Espanya –i si va jugar com juga- fou en contra dels àrbitres i en contra d’Espanya. Només cal recordar com els àrbitres miraven a la lluna mentre Pepe i els seus utilitzaven les seves destrals sense cap mena de contemplacions.
Els que ja portem uns quant anys a l’esquena sabem que sempre ha estat així. Que el Caudillo volia que guanyès el Madrid i que després del Caudillo la cosa ha continuat igual. Perquè el Madrid és Espanya i el Barça és el resultat totalment imprevist d’una colònia que fa molts anys que havia de quedar desfeta però que encara belluga.
Però ara els mitjans de comunicació fan possible que el Barça es pugui veure arreu i, si més no, la glòria és per a qui és. Ells no juguen a futbol. Ells no tenen esperit esportiu. Ells fins i tot són terroristes esportius. Nosaltres, per la nostra banda, hem de continuar fent la nostra mirant, simplement, de no caure en les seves provocacions –en aquest sentit Guardiola és sensacional- i, sobretot que ningú no prengui mal.
Com en gairebé tot, per a que hi hagi justícia als camps de futbol, haurem d’esperar a ser independents. Fa riure però és així
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!