ENTRE DESITJOS I DESIDERÀTUMS

La veritat és que estic molt content de la nova ubicació de la filmoteca. Em queda a un quart d’hora de casa caminant. És a la plaça Salvador Seguí, que és a dues passes del carrer de Sant Rafael, que és el meu carrer ( i el carrer on fou assassinat el Noi del Sucre i on hi ha Casa Leopoldo ), es a dir, en ple Barri Xino de Barcelona.

Ubicar entitats de ciutat a un barri marginal fa que el barri marginal deixi de ser tant marginal i en aquest sentit és una política social de primer ordre. El fet que els barcelonins interessats en el cinema hagin de travessar el carrer de Sant Rafael, dels Robadors, de Sant Pau oxigenarà per força aquesta zona de Barcelona. Això voldrà dir apertura de botigues i normalització del barri.

Alguns pensen que Barcelona necessita un barri miserable i canalla. És un lloc on la cultureta noucentista troba el seu contrapunt portuari. Jo, fill del barri, dic que els que tenen aquesta visió neroniana són uns immensos fills de puta perquè obvien el que mai no és obviable, que és que al barri hi viuen persones i que totes les persones tenen el dret de viure dignament.  Que vinguin ells o els seus fills a representar aquests papers de l’auca.

Xavier Trias ha estat esbroncat pels treballadors dels TMB quan inaugurava La Filmoteca. Això aquests sindicalistes s’ho haurien de fer mirar. Una cosa és manifestar-se, fer vagues, etc…i una altra cosa és no deixar fer un discurs al batlle de Barcelona. Suposo que aquesta gent deu estar a favor de la llibertat d’expressió, però només per a ells. Mai no els he trobat massa demòcrates els sindicalistes, la veritat.

Val a dir que des de CDC ens havíen demanat als militants del partit que anèssim a les inauguracions que es feien aquest cap de setmana al barri, que eren diverses. Jo no sóc una persona a qui li agradi fer de claca així que a les inauguracions no hi vaig gairebé mai. Ni que prometin un xeflis una mica complet (no pel xeflis, sinó perquè normalment és incómode gaudir-ne i encara no passo prou gana per tal de fer el sacrifici ).

Després de l’inauguració Xavier Trias ha estat entrevistat per TV3. Ha dit que hi havia coses del Raval que no li agradaven com eren la prostitució i la droga i que sí que li agradava la bona gent del Raval.

Durant molts, molts anys el Raval ha estat el barri de Barcelona encarregat de recollir la brutícia social. Ha estat el barri que ha recollit l’immigració pobra d’arreu. Ha estat el barri al qui li ha tocat recollir la prostitució més miserable. Ha estat el barri on s’aconseguia la droga de pitjor qualitat. En definitiva, perquè no era que fora del Raval no hi haguès immigració, droga o prostitució, era el barri de la misèria. I encara ho continua sent el barri de la misèria de Barcelona. El barri on hi ha més persones que viuen en condicions infrahumanes.

És contra això, contra aquesta misèria, contra el que ha lluitar la ciutadania en general i els polítics en particular. Els socialistes van fer una importantíssima tasca urbanística al Raval, una tasca de primer ordre. Ara als convergents els toca reblar el clau i humanitzar el barri.

Per això és indispensable que hi hagi dirigents convergents del Raval. Sempre he opinat que cada barri hauria de tenir un regidor electe que visquès al barri de tota la vida i, per tant, el coneguès a fons. D’això encara hi som molt lluny. L’Eixample, Les Corts, Sarrià, Sant Gervasi, Gràcia estan supra representats mentre que el Raval, la Barceloneta, la Ribera, Nou Barris, Sant Andreu, Horta etc…estan infrarepresentats per a no dir directament no representats.

Perquè per a que hi hagi paritat no només cal que hi hagi el mateix nombre de regidors que de regidores, també és important que no tots els regidors i regidores visquin als mateixos llocs. No sé quants anys trigarem a tenir aquesta paritat social però jo crec que molts. De moment, que jo sàpiga, jo sóc l’únic que l’ha plantejat. 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!