James Dean morí tal dia com avui de l’any 1955, i jo vaig néixer desset mesos després. Ja havia fet els quinze, probablement, quan vaig veure les tres pel·lícules per les que ha passat a la història del cinema i a ser objecte de mil llegendes: East of Eden, d’Elia Kazan; Rebel Without a Cause,
A IB3 Televisió, en el programa d’horabaixa “Cinc dies”, una de les seves reporteres parla de la quantitat de persones que viuen a Ciutat sota els ponts de la via de cintura; que la COVID-19 està comportant un augment considerable de les persones sense sostre. Fins aquí, bé, però l’èmfasi el posa en la brutor
Joan Roís de Corella és, com assenyalen els qui més en saben, un dels autors cantoners en la transformació de la literatura medieval a la literatura renaixentista, encara que no hagi assolit el coneixement i la difusió del seu amic i admirat Joanot Martorell. Segons sembla, avui fa 585 anys que va néixer a Gandia
Amb el cap retut se’n va ella enllà sense deixar entreveure per quins camps es deixa seduir. Medita, exclama quan se li demana què fa tan allunyada de la claror en vent del darrer diumenge de setembre, el més del patró i de la verema. Medita, diu maldant fer dir als ulls que s’esforcen a
Temps tardoral encara que l’autumne -mot a recuperar- tengui només quatre dies. N’hi ha que consideren que és en aquesta estació que les illes nostres presenten l’aspecte que més les enalteix. També ho crec i no sols per trencar el dualisme entre estiuencs i hivernencs: la incertesa meteorològica encalma les pensades i permet fer-te endins
Vencerà el vent, com sempre: no hi ha res que el pugui fer callar ni ofendre perquè no es deixa trobar els ulls de còlera. Així també s’imposen els naufragis als nautes. Resistiran les soques més joves i l’aigua, que no té himne però que de la insipidesa i el silenci en fa domini. Quan
Una bubota, com bé informa el Diccionari Català-Valencià-Balear, és un ninot, o figura vestida imitant un home, que posen dreta o penjada per fer por als animals o a les persones. També pot ser un fantasma, figura molt tapada que s’apareix per fer por; o una persona de mal aspecte. Finalment, pot ser un núvol
Pocoyó, un nin que acaba de deixar els bolquers, és el protagonista d’una sèrie de dibuixos animats que s’estrenà fa una quinzena d’anys i que a l’estat va obtenir un cert èxit. Amb el nom d’aquest peculiar dibuix animat els ciutadans de marginàlia batejaren el Parc dels «Ceibos», de Palma, nom amb el qual l’estiu
De l’anyell, el bel. De déu, l’adéu. Del reu, la ira. Del botxí, la clemència. No espereu sentència: cauran el vel i els jutges. Dels grillons, el foc del patíbul.
Avui és sant Mateu, el patró de la meva vila, Bunyola. També és patró de santa Margalida, per cert. Per això, de ben petit m’ensenyaren que aquest apòstol duia un escaire a la mà, tal com es pot veure en el retaule de l’església, que presideix juntament amb sant Bartomeu, la Mare de Déu de
El pit que t’infongué la vida que ha permès que altres la visquessin no pot evitar l’aridesa de l’alè que no és perdurable i ja té a tocar l’estroncada dels colors de la llum, de l’aire.
Als meus preceptors els agraden molt els contes, tant tocar-los i fullejar-los per fer-se’ls seus, com sentir-los contar a l’hora que sigui, preferentment en els instants previs a la presa del son. El preceptor gran, ahir, volgué veure la pel·lícula “Edward Scissorhands” –ignor si se’n va fer versió en català, però nosaltres li deim “Eduard,
Macarena Olona Choclán és una advocada de l’estat des del 2009 que va néixer a Alacant el 1979; té, per tant, quaranta-un anys. Exercí durant un temps al País Basc on es destacà per denunciar els ajuntaments que no penjaven la bandera de l’estat i per perseguir el progrés del basc. En les eleccions del
les mans que enyoren el fred del revòlver la bala dansant al cap de la llengua les pupil·les dilatades teixint teranyines per atrapar memòries i el son reparador dels mediocres l’ull que apunta al viu del vocabulari i a la vulgaritat de qui s’excita amb la castedat del guant que abandona el braç per ser
Avui fa 522 anys que morí Tomás de Torquemada, Inquisidor General de 1482 a 1498, un descendent de jueus convertits al cristianisme que perseguí fanàticament i cruel germans seus d’estirp obligats a convertir-se als adoradors de la creu per salvar la vida. Va ser, també, un dels inspiradors de l’expulsió dels jueus dels regnes ibèrics