Llegeix davant el galliner (del reu, la ira / la clemència del botxí) i un dels galls –el menorquí, rabiüdament bell, elegantíssim, tot un gall senyor- el mira com si fos un assaltant de corrals, no com el seu amo, com si fos un estrany i volgués entrar furtivament per prendre les millors gallines. En
L’hortolà de Can Gazà –que té el cor apedaçat en grau extrem però que no li impedeix seguir sembrant i recollint la millor verdura de l’illa- ha aconseguit una carabassa de dimensions considerables. Per arribar al punt òptim de maduració, en un racó de l’hort, ha girat una taula de braser que esperava torn per
Acabats d’estrenar els noranta-quatre anys diu que no hi ha res més trist que anar a comprar i que et diguin que no ho pots fer perquè tens comptes pendents amb la botiga. Sap bé de què parla perquè ha sentit a la cara l’alè pudent de la guerra i dels estralls de la gana,
Al puig no hi queia res, ni el nigul emblanquinat en forma de sabata amb sola de goma que esguardava, quiet i compacte, l’espinada indulgent de la serra. Tot hi estava suspès per deixar fer la sensació d’ingravidesa. Cap pes, perceptible o suposat, no impedia creure que la quietud era capaç de desafeixugar el respir
Un llenç en blanc amb un grapat de taques de colors primaris distribuïdes a l’atzar fa creure que pot distreure la ullada àvida de mirera enterca proveïda de mans esplugadores que no defugen el tacte de cap cos glatent amb voluntat d’alba roja. Grallen quatre corbs que no es deixen veure. Qui sap si esperen
L’atractiu d’”Escac al destí”, de Lluís Llach, editada per Univers, segell de Grup Enciclopèdia, és poderós: una època, l’Edat mitjana, literàriament molt agraïda; i un autor que segueix captivant amb les seves cançons d’amor i combat, d’Ítaques i de peus descalços a la manera Casaldàliga. I no cal fer-se molt endins de la lectura per
Avui, 9 de setembre, fa sis anys que ens deixà Montserrat Abelló i Soler, poeta i traductora, que havia nascut a Tarragona el febrer de 1918. Tot i començar a publicar als quaranta-cinc anys -l’any 1963 publica el seu primer llibre de poesia, “Vida diària”- és una de les veus més destacades de la literatura
Aquests dies es tornen a obrir les escoles amb tot d’inquietud i preocupació. Des de fa estona se’n parla, d’aquesta obertura, i tots els agents implicats hi han dit la seva. La COVID-19 ho ha aixecat tot a l’aire i en aquest tot les mancances i deficiències del sistema educatiu s’han tornat a posar de
Davant el cessament arbitrari de la fins ara Directora Insular d’Inclusió Social, adscrita a l’Institut Mallorquí d’Afers Socials, organisme dependent del Consell de Mallorca, Sandra Martínez Fernández, l’Equip de feina de Can Gazà ha fet el següent comunicat: LES RAONS D’UN CESSAMENT En el BOIB del proppassat 25 d’agost, la presidenta del Consell de Mallorca,
Temps de màscares sense ball i de vergonyes sense careta. I tanmateix em balla la cançó “Un vespre de ball de màscares” de Maria del Mar Bonet inclosa en el seu treball “Cançons de la terra” (https://youtu.be/ncrJOIrJJj0). Temps d’anar de gambirot i de saltar forçosament de l’avió que s’estavella amb paracaigudes de paper de ceba.
Tenia una tisoraria en un dels edificis més emblemàtics de la ciutat que ocupava tres plantes intercomunicades per una escala de caragol tota de fusta noble que no feia gens de renou, i tenia segles. Tisores per a tot tipus d’usos, i de totes les mides i dissenys imaginables. Des d’unes d’or que a penes
Avui fa noranta-sis anys que, a Burjassot, naixia Vicent Andrés Estellés, un dels més grans poetes que ha tingut mai la llengua catalana. De tota la seva obra publicada, en un dia com avui, jo en destacaria «Poemes preliminars» que l’any 1983 es va publicar a Manacor a la col·lecció “Tià de Sa Real”, editada
Avui la república –Sereníssima per més precisar- de San Marino fa 729 anys. És la república més antiga i petita d’Europa, i el tercer estat més reduït del món. No pertany a la Unió Europea, però forma part del Consell d’Europa i adoptà l’euro com a moneda. Va ser fundada per un picapedrer cristià de
Un banc de núvols blancs reclamen l’atenció dels menuts que sestegen i frisen d’abraçar els amics a l’escola, de bescanviar amb ells amanyacs i paraulotes. Amb la pandèmia hi ha guanyat, i molt!, l’altivesa, la misantropia i la insuportable lleugeresa dels intractables, dels que converteixen els mots en grunys de tota mena i to; dels
A Bunyola, la meva vila, en el seu cementeri, avui han començat les obres per mirar de trobar les restes de 15 persones que varen ser assassinades pels feixistes i abandonades a les voreres d’alguns camins i carreteres del terme. Segons indica l’historiador Xavier Margais, els cadàvers d’aquestes persones foren enterrats al cementeri bunyolí entre