Ponts epistolars
0
Publicat el 27 de març de 2018
Un nen de tres anys (el meu fill petit) dibuixant una presó, i un nen de sis anys (el meu gran) a qui encara no sabem com dir-li q la mare de l’Agnès ha hagut de marxar de Catalunya per les seves idees.
Moments durs i difícils, de nou. He aprofitat per escriure a l’Oriol, un pont Badalona Estremera, via correu postal.
➡️ Aquí podeu accedir a totes les adreces dels presos per si ho voleu fer vosaltres.
➡️ I en aquest enllaç, llegir un article preciós dedicat a la Marta Rovira Vergés per part de l’exdiputada de Podemos Àngels Castells… descobrint que hi ha política en tot, també en les qüestions més íntimes.
Publicat dins de Aquest país és tan petit, General i etiquetada amb independència | Deixa un comentari