Publicat el 27 de març de 2018
Ponts epistolars
Un nen de tres anys (el meu fill petit) dibuixant una presó, i un nen de sis anys (el meu gran) a qui encara no sabem com dir-li q la mare de l’Agnès ha hagut de marxar de Catalunya per les seves idees.
Moments durs i difícils, de nou. He aprofitat per escriure a l’Oriol, un pont Badalona Estremera, via correu postal.
➡️ Aquí podeu accedir a totes les adreces dels presos per si ho voleu fer vosaltres.
➡️ I en aquest enllaç, llegir un article preciós dedicat a la Marta Rovira Vergés per part de l’exdiputada de Podemos Àngels Castells… descobrint que hi ha política en tot, també en les qüestions més íntimes.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Aquest país és tan petit, General | s'ha etiquetat en independència per oriol_llado | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent