Carles Marquès - Dues hores de tren

Reflexions personals - https://www.facebook.com/carles.marques

4 de juliol, presentació a Tarragona del número 294 de la ‘Revista de Catalunya’

0
Publicat el 29 de juny de 2016

20160628_162339

Dilluns 4 de juliol, a les set del vespre, es presenta als Serveis Territorials a Tarragona del Departament de Cultura de la Generalitat (carrer Major, 14) el número 294 de la ‘Revista de Catalunya’, en la qual he col·laborat amb l’article ‘El Camp de Tarragona, la frontera de l’èxit’. A més del director de la Revista, Quim Torra, i del director territorial de Cultura, Jordi Agràs, hi participarem alguna de les persones que vaig entrevistar per a l’article, com Montserrat Duch, Jordi Jaria, Cèlia del Diego…, i jo mateix. Ricard Lahoz, director de la la revista ‘Fet a Tarragona’ moderarà el col·loqui.

Us ofereixo un tastet, el començament, de l’article. El que hi falta ho podreu llegir al número que presentarem. Gent del Camp, us hi espero!

El Camp de Tarragona, la frontera de l’èxit

Catalanisme, cosmopolitisme, mediterraneïtat i modernitat a la segona àrea metropolitana de Catalunya

 

Carles Marquès

 

Territori invisible, mal conegut per la resta de Catalunya, el Camp de Tarragona torna a ser l’espai de creixement necessari per assolir l’èxit, la pedra de toc del futur, polític i econòmic, del país. Com afirma contundent Jordi Jaria, professor de dret constitucional de la Universitat Rovira i Virgili, “si aquest territori no se’n surt, Catalunya no se’n sortirà. El Nord, els antics comtats feudals, miren al passat, a la identitat romàntica del primere catalanisme cultural. Nosaltres, el Sud, miren al futur, a la construcció progressiva i oberta de la identitat.” De l’únic futur possible, de la lluminositat mediterrània, de què és, sociològicament, políticament, culturalment, el Camp de Tarragona, n’hem parlat amb algunes persones, sense pretensió exhaustiva ni demoscòpica. Només per destriar què signifiquen conceptes com catalanisme, cosmopolitisme i modernitat, ara i aquí. Per començar, hem de definir què entenem per “aquí”, i no confondre’l amb altres espais superposats amb què se sol confondre: tot i que la paraula “Sud” hi apareixerà sovint –és inevitable– el subjecte d’estudi no és la caduca ‘provincia’ de Tarragona. Les Terres de l’Ebre, com a realitat diferenciada, mereixen tot un article a part. Ni ho és la dialèctica limitadora Reus – Tarragona, que hem intentat evitar, i que, omnipresent com una pesant llosa, acaba traient sempre el cap. Ni la regió històrica de les tres comarques. No, tractarem de l’àmbit territorial ‘Camp de Tarragona’, que defineix el Pla territorial general de Catalunya (Alt Camp, Baix Camp, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès, amb la comarca-ròtula del Baix Penedès, que el 2010 va ser adscrita a l’àmbit funcional del Penedès), terra de frontera, menystinguda, que s’estima poc, però que, més que mai, és una peça imprescindible, la mesura de l’èxit.

Catalanisme polític i espanyolisme sociològic

La catalanitat d’això que la mandra terminològica anomena “Tarragona” i la distància mental que manté amb “Barcelona” i “Girona” ha estat objecte de broma en algun programa televisiu recent, com el ‘Polònia’ de TV3. Peròcom es viu avui el catalanisme al Camp de Tarragona, més enllà dels tòpics? El del dia a dia, de reconeixement de la majoria de la població en un conjunt de país català – és a dir. De sentir-se molt, o poc, catalans – , però també en el discurs polític, reivindicatiu del territori? El citat Jordi Jaria, en un article a la revista Fet a Tarragona, detalla tres factors interns, propis, que comprometen la projecció exterior del Camp: “la manca d’un relat metropolità, els esforços mútuament anul·ladors que provoca aquesta mancança, i la perspectiva gallinàcia de les nostres elits, no només polítiques, sinó en la majoria d’àmbits de la societat, entre els que cal destacar el món empresarial i el món de la comunicació.”