Moscou, 1989: ‘No pasarán’ i ‘Vamos por la cabeza de Cabanellas’
Vaig viatjar a Moscou el setembre del 1989, en plena època de la perestroika i de Mikhaïl Gorbatxov, quan feia cinc mesos que s’havien fet les primeres eleccions per a l’efímer Congrés dels Diputats del Poble, que suposaven una certa obertura democràtica per a la URSS. Al cap de dos anys, la pròpia Unió Soviètica deixava d’existir. En feia cinquanta de la nostra guerra civil, i en un Moscou més pobre que l’actual, encara s’hi trobaven dues pintades en castellà, potser dels anys 30.
No hi he tornat encara, però estic més que segur que ja no hi són. Deu fer molts anys que la nova Rússia ha repintat tots els carrers de la ciutat, i les ha esborrades. Em va portar a veure-les un amic, realitzador de TVE, que feia poc hi havia viatjat. Si la memòria no m’enganya, eren en un carreró secundari, poc freqüentat, en el centre de Moscou, prop dels grans magatzems estatals GUM, i prop, per tant, de la Plaça Roja. Una altra foto que vaig fer, d’un carrer bastant deixat, em sembla molt que és del mateix lloc. L’estat de conservació era prou bo, tot i que segurament havien estat fetes els anys trenta del segle vint, probablement entre el 1936 i el 39. Són les dues inscripcions que podeu veure a les fotos que en vaig fer, i que deien ¡No pasarán! i Vamos por la cabeza de Cabanellas. Em recorden força a les conegudes pintades revolucionàries de l’Antiga Audiència de Tarragona. En aquest cas s’han conservat, per sort històrica, però dubto que ningú, ni a l’antiga URSS, ni a la Rússia d’ara, s’hagi preocupat per les de Moscou. Si m’equivoco, i continuen existint, feu-m’ho saber, sisplau, que em farà molta gràcia.
La primera, ¡No pasarán!, és probable que fos feta coincidint amb l’assetjament de Madrid durant la guerra civil. Com és sabut, aquesta frase d’encoratjament als resistents republicans que van defensar la ciutat durant tota la guerra, la va popularitzar la líder del Partit Comunista Espanyol Dolores Ibarruri, Pasionaria, a partir d’un cartell de propaganda del pintor Ramón Puyol. Va començar a fer-se coneguda a partir de la batalla de Madrid, el novembre del 1936, i ha acabat sent un lema antifeixista mundial. Tot i que la van fer servir ja els aliats en la segona guerra mundial, crec que la pintada moscovita amb aquest lema es devia fer abans, en relació als fets bèl·lics peninsulars.
Deixo l’última paraula als historiadors que han estudiat l’exili a la URSS, perquè no sé si la segona pintada ajuda a datar-les i adjudicar-hi autoria, o encara ho complica. ‘Vamos por la cabeza de Cabanellas’ s’hauria de referir, en principi, al general Miguel Cabanellas Ferrer, nascut a Cartagena el 1872. Cabanellas va ser un dels dirigents militats del bàndol ‘nacional’, però abans, durant la dictadura de Primo de Rivera, havia conspirat contra la monarquia. A la Segona República va ser considerat lleial a aquesta, i per això el 1931 el van nomenar capità general d’Andalusia. Però es va adherir als conspiradors el 1936, tot i que hi ha versions contradictòries si ho va fer des d’un principi, en l’organització del cop, o després, quan aquest va començar. President només simbòlic de la Junta de Defensa Nacional, va advertir els altres militars sublevats contra el nomenament de Franco com a comandament militar únic, ja que el coneixia per haver-lo tingut a Àfrica a les seves ordres i sabia que es creuria que “Espanya era seva”. Franco es va revenjar apartant-lo del poder. Tot i que Cabanellas era maçó, no és segur que aquesta fos la causa de ser apartat del comandament de tropes. Va morir el 1938.
Si la pintada fa referència a aquest militar, això acotaria les dates. S’hauria fet abans de l’any de la seva mort, segurament, és a dir entre el 36 i el 38. Però quan: el juliol del 36, quan era capità general de la regió militar d’Aragó? Podria ser, ja que va fer-hi detenir nombrosos dirigents del Front Popular. O entre aleshores i el setembre de 1936, quan era el suposat president de la ‘Zona Nacional’? Ja hem dit que la batalla de Madrid va ser el novembre d’aquell any; sembla poc probable, per tant. O quan tenia un càrrec tan poc rellevant com inspector general de l’exèrcit? Per què es demanava el seu cap, en comptes d’altres dirigents més destacats dels nacionales com el propi Francisco Franco? Un Franco que, pels antecedents vistos, no hauria fet fàstics a signar una frase semblant a la de la pintada contra Cabanellas, que va dir, referint-se al nomenament del militar gallec com a Generalísimo, “ustedes no saben lo que han hecho”.
Una opció que se m’ha passat pel cap, tenint en compte la coincidència en la mateixa paret amb la inscripció ‘No pasarán”, és que es referís a un altre militar que sí que va participar en el setge de Madrid, com és Carlos Asensio Cabanillas. Aquest tinent coronel, com explica l’historiador Paul Preston, va ser un dels protagonistes de l’atac més gran i sagnant dels sublevats contra la ciutat de Madrid de tota la guerra, fins al final d’aquesta, en el que es va conèixer com a batalla de la Ciutat Universitària, el novembre de 1936. Això, i el fet que en aquesta batalla s’enfrontés contra les Brigades Internacionals, fa pensar que aquesta hipòtesi seria la més segura. I més quan Asensio i les Brigades es van tornar a trobar cara a cara a la batalla del Jarama el febrer del 1937.
Vist tot plegat, penso que les dues pintades de Moscou es van fer durant la defensa de Madrid, entre finals del 36 i principis del 37, i que el cap que reclamen no és el de Cabanellas, sinó el de Cabanillas, amb “i”. I que potser, i dic potser, no les van fer exiliats de la República, sinó brigadistes (russos?) que coneixien prou l’idioma castellà.