Ahir a Can Alcover l’Obra Cultural Balear va inaugurar el nou cicle de trobades “Tots Plegats”,que té com a objectiu acostar catalanoparlants i no catalanoparlants a la cultura i als costums de Mallorca, i que enguany se centra en els personatges il·lustres de Balears que donen nom a diferents centres d’ensenyament de Mallorca. La finalitat
Torna “Tots plegats”, el programa d’activitats interculturals de l’Obra Cultural Balear que té com a objectiu acostar catalanoparlants i no catalanoparlants a la cultura i els costums de Mallorca. Durant aquest curs la iniciativa implicarà els instituts de secundària de Mallorca i estarà centrada en els personatges il·lustres de Balears que donen nom a diferents
Enguany ha fet 110 anys, concretament el 30 d’abril, de la conferència de Joan Alcover a l’Ateneu Barcelonès que titulà “Humanització de l’Art” i que causà un cert impacte en els cercles literaris del moment. Rellegir-la ara segueix interpel·lant com llavors. Ja ho va dir a les acaballes dels anys cinquanta del segle passat Josep
Fa quaranta anys que l’Editorial Moll publicà el segon llibre de poemes de Miquel Àngel Riera, “Biografia”, una obra escrita entre el 1969 i el 1970, i que seguí l’estela dels mítics “Poemes a Nai”. Moll incorporà aquests versos a la seva col·lecció de poesia Balenguera (n’és el número 12), que el 1961 encetà Josep
El visitant decideix prendre carreteres locals addictes als revolts i a la sinuositat sense destí determinat. Observa cada grup de cases que troba mentre transita a pas lent, com si fos bèstia de càrrega, amb la insistència de qui vol aprendre quelcom de manera immediata. L’empaita l’orinera i s’atura en un llogaret que ha estat
El visitant –que voldria poder ser el caminant de Hermann Hesse i no ho diu per por a ser tractat de petulant- arriba a la ciutat un temps ramadera i marinera reconvertida ara en centre d’oci, turisme de temporada i segona residència. Res de nou: quan no se sap què s’ha de fer amb les
La capital és impressionantment provinciana. Creu el viatger que els capitalins estan encantats de ser-ho. El banc simbolitzat per una flama en llàntia és omnipresent -i omnipotent- tant a la urbs principal com a tota la contrada muntanyenca. De fet, tota la capital sembla una oficina d’aquest banc, que per això comparteixen el nom. Les
Havent passat un pont, en una carretera comarcal, el visitant es topa de front amb un home jove, alt, fornit, amb pitet reflectant, barba de setmanes, escambuixat i mirada distreta. Tot d’una pensa que és un caminer perquè la via està en obres, però s’adona que va descalç. Tem el visitant que aquella aparició sota
En veient els passejants vells tractats a tant l’edat i com si fossin els éssers més limitats, sents com unes molles enormes et pessiguen la plorera. Vells que no estan pendents del GPS, com tu, i que demanen indicacions als veïns del lloc tot i que el to amb què ho fan superi en molt
La madona de l’hotel rural, a les 6 ha de dur el seu fill a classe de música a la ciutat, a vint quilòmetres, i no hi serà fins a les nou. Al pany de la porta de l’establiment ens hi deixa les claus de l’habitació. Com al poble fa una pila d’anys. En aquest
El Premi Bernat Vidal i Tomàs de poesia convocat per l’Ajuntament de Santanyí, la vila de Blai Bonet, l’any vinent celebrarà la 30ena convocatòria, prova tant de la consolidació del certamen com de la seva decidida contribució a la difusió i al prestigi de la “parenta pobra”, com tractava la poesia Bartomeu Fiol. I trenta
la llebre sempre avança el que recula el cranc els silencis de la fosca converteixen els sorolls en harmonies acceptables no demanem a la mort la pau que no hem estat capaços d’enginyar mentre alenàvem
No puc estar-me de seguir de Palma estant via el canal 3/24 –que encara podem veure a les Balears amb una qualitat nefanda per decisió cesària bauzanenca- la concentració convocada per l’ANC i Òmnium Cultural a la plaça de Catalunya de Barcelona. Impressionant no diu res, tanmateix; ni aclaparador. Ja poden ballar les xifres, que
L’Editorial Moll pot celebrar els vuitanta anys tancant l’empresa que inicià Francesc de B. Moll perquè no pot acarar la gravíssima adversitat dels seus comptes. Dramàtic per al país i per als Països nostres. Cert que es tracta d’una empresa privada, però no ho és menys, de cert, que l’editorial ha jugat un paper fonamental
Convidat per l’Obra Cultural Balear, Rafael Ribó i Massó, Síndic de Greuges del Principat de Catalunya des del 17 de juny de 2004, parlà a Can Alcover dels drets lingüístics. Ribó és llicenciat en Ciències Econòmiques i Dret per la Universitat de Barcelona. Membre del PSUC, en va ser el secretari general del 1986 al