marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

17 d'octubre de 2014
0 comentaris

RAFEL RIBÓ PARLA DE DRETS LINGÜÍSTICS A CAN ALCOVER

Convidat per l’Obra Cultural Balear, Rafael Ribó i Massó, Síndic de Greuges del Principat de Catalunya des del 17 de juny de 2004, parlà a Can Alcover dels drets lingüístics. Ribó és llicenciat en Ciències Econòmiques i Dret per la Universitat de Barcelona. Membre del PSUC, en va ser el secretari general del 1986 al 1997.
Rafel Ribó deixà palès que els drets lingüístics reconeguts en la legislació internacional allunyen les llengües del mer folklorisme i que la Constitució espanyola se situa per sota dels nivells que marca aquest ordenament jurídic superior. Així i per això, digué, el castellà no es pot imposar, com passa ara mateix.
En aquest sentit, els diversos comitès d’experts que avaluen periòdicament l’aplicació a l’Estat espanyol de la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries (que signà en el seu nivell màxim), li criden força l’atenció per l’alt nivell d’incompliments que detecten arreu dels territoris de parla castellana.
Recordà també que lingüísticament l’Estat espanyol no és “rar”, un cas estrany, sinó que és comparable a Suïssa, que té quatre llengües -retoromànic, alemany, francès i italià- amb una diferència definitiva: que totes quatre són oficials a tot el territori suís, mentre que a l’Estat espanyol només el castellà és oficial per tot.
Insistí igualment que el valor de la pluralitat lingüística no ocupa cap espai en els mitjans de comunicació estatals, ans al contrari: no és un fet aïllat que des dels mitjans més seguits es fomenti la indiferència, el menyspreu o fins i tot l’odi.
A parer de Rafel Ribó, encara que la Constitució espanyola sí contempla la diversitat lingüística, en concret l’article 3.3, d’ella se’n deriva un marc jurídic desigual perquè obliga els espanyols a conèixer solament el castellà i els atorga el dret d’usar-la.
Malgrat tot, la legislació estatal vigent permet la reclamació d’aquests drets lingüístics, raó per la qual s’han de denunciar els seus tropells.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.